"Les músiques d'Obama"
"Les músiques d'Obama"
Dimarts, a les 21.55

Programació especial eleccions als EUA, amb "Les músiques d'Obama" i "L'elecció"

"Les músiques d'Obama" fa balanç de manera diferent i original de la presidència de Barack Obama; "L'elecció" fa una biografia exhaustiva de Hillary Clinton i Donald Trump

Dimarts, a partir de les 22.00, TV3 ofereix, com a prèvia de la llarga nit informativa, el reportatge "Les músiques d'Obama", que vol explicar el mandat de Barack Obama, el primer president negre dels EUA, a través de les músiques que li ha tocar ballar i cantar durant aquest vuit anys, tant en sentit figurat com real. I després, en l'espai "Sense ficció", el documental "L'elecció", que investiga què ha modelat els candidats Hillary Clinton i Donald Trump, d'on vénen, com es mouen i per què ambicionen una de les feines més difícils que es poden imaginar.

A partir de la 1.30, Bàrbara Arqué i Xesco Reverter es posaran al capdavant de les rodes especials EUA, amb connexions amb la corresponsal a Washington, Raquel Sans, que serà a la seu del Partit Demòcrata, i amb l'enviada especial Sílvia Heras, que serà a la seu del Partit Republicà. I a partir de les 5.00 començarà "E16: Especial eleccions EUA", amb Carles Prats, acompanyat a plató pel periodista Jordi Pérez Colomer i el catedràtic d'Economia de la URL Francesc Xavier Mena. Durant el programa seguiran les connexions amb Raquel Sans i Sílvia Heras.

Les músiques d'Obama

El reportatge "Les músiques d'Obama", de producció pròpia i d'una hora de durada, és fruit de vuit anys de recopilació d'imatges i de tres anys de reflexió per fer de les músiques l'eix principal del guió. El reportatge de Jaume Bartrolí vol explicar el mandat de Barack Obama, el primer president negre dels EUA, a través de les músiques que li ha tocar ballar i cantar durant aquest vuit anys, tant en sentit figurat com real. No només es jugarà amb les "músiques" amb què ha hagut de "ballar" en política internacional o qüestions internes socials, econòmiques i racials, sinó que s'aprofundirà en l'ús que ell ha fet de la música en la seva actuació diària com a arma diplomàtica, política i pedagògica, per exemple, a l'hora d'encarar la indignació dels seus conciutadans afroamericans davant de la imparable onada de mort de joves negres en mans de policies o de ciutadans blancs armats.

Perquè les músiques han tingut una importància inèdita durant el mandat d'Obama, segurament més que en cap altra presidència nord-americana. Des del vídeo a ritme de hip-hop del "Yes we can", que tant el va ajudar a guanyar les eleccions el 2008, Obama ha fet servir cada cop més la música com a arma diplomàtica, política i pedagògica. Obama ha visitat Cuba al so del txa-txa-txa –el primer president nord-americà a fer-ho en més de 80 anys–, ha begut cervesa al so de cançons bavareses alemanyes, ha estat rebut per les trompetes de la pau per rebre un Premi Nobel de la Pau, ha ballat tango, ha cantat gòspel i blues i ha explicat els èxits de la seva presidència a ritme de hip-hop. Obama ha reflexionat sovint sobre la força de la música per arribar a l'ànima humana. I ell mateix n'ha fet un bon ús per expressar emocions, despertar sentiments, aixecar solidaritats i unir el poble ferit. El missatge per la música. I tot això mentre omplia la Casa Blanca amb tota mena de ritmes. Diuen que va ser Jacqueline Kennedy qui va començar a portar músics de renom a actuar a la Casa Blanca. Però Obama hi ha convidat un nombre sense precedents de músics de tota mena aprofitant mil i un motius.

Un reportatge molt musical, que va "in crescendo" i que intenta explicar, d'una manera diferent i original, el que ha estat la presidència d'Obama que ara s'acaba.  

"L'elecció"

"Sense ficció" estrena "L'elecció", una producció de la PBS sobre dos dels candidats presidencials més polaritzats de la història moderna: Hillary Clinton i Donald Trump

El documental "L'elecció" ("The choise 2016") investiga què ha modelat els candidats Hillary Clinton i Donald Trump, d'on vénen, com es mouen i per què ambicionen una de les feines més difícils que es poden imaginar. En fa una biografia exhaustiva en què va entreteixint els dos personatges a base d'entrevistes amb les persones que els coneixen millor: amics, parents, assessors, adversaris, escriptors, periodistes i polítics amb una llarga trajectòria professional.

El que emergeix d'aquest treball, dirigit pel veterà documentalista del programa "Frontline" Michael Kirk –director d'un dels equips d'investigació més aplaudits del periodisme televisiu nord-americà– és un ventall molt ben documentat de les vides dels dos candidats. És un exercici de periodisme fiable fet en el mateix moment en què els votants eren bombardejats amb històries partidistes contradictòries sobre cadascun d'ells.

"Tant Clinton com Trump han estat figures públiques durant la major part de la seva vida. De fet, han estat actius en la vida pública a través de la televisió durant dècades", diu Kirk. "Però hem fet les dues biografies televisives més ambicioses que s'han fet d'aquests candidats, anant més enllà dels titulars que han generat i dels personatges que han creat, per explorar allò que els ha convertit en el que són, com a persones i com a polítics".

Des de la seva infància, el pas per la universitat i les convulses carreres, "L'elecció" investiga els principals moments formatius en la vida de Donald Trump, que ha desafiat constantment l'establishment, i de Hillary Clinton, que s'ha convertit en la primera dona candidata a la presidència.

"Els dos candidats tenen alts índexs d'antipatia i l'amarga divisió del país fa que sigui molt difícil per a la gent entendre que els altres puguin donar suport a l'altre candidat", diu Kirk. Després de veure "L'elecció" i deixant de banda les lleialtats respectives, es té un coneixement més profund de l'oposició entre ells, i de com i per què tant Trump com Hillary han arribat fins aquí.

Anar al contingut