Anar a la navegació principal
SocietatEducació

Futbol en centres de justícia juvenil: "És hora de treure ràbia acumulada i airejar-nos"

Joves que han delinquit canalitzen emocions a través del futbol en centres de justícia juvenil

Tenen un altre nom, però per a aquest reportatge seran l'Erik i la Leila. Són dos joves que compleixen amb la mesura correctiva que un jutge els va imposar quan van delinquir sent menors d'edat.

"He tingut una mica de dificultats a la meva vida. He estat desbordada. Ara m'ha tocat estar aquí dins un temps."

Ho explica la Leila, de 17 anys. Fa vuit mesos que és al Centre de Justícia Juvenil Els Til·lers. "És molt de temps. Sembla que sigui poc, però és que aquí dins passen moltes coses", explica.

Ella és una de les 12 noies del centre, juntament amb els 12 joves que han comès algun delicte, però que també pateixen algun trastorn de salut mental i formen part de la unitat terapèutica.

A Til·lers, s'hi estan les 24 hores del dia, a excepció d'alguns períodes en què poden sortir de permís amb la família. Hi estudien, hi mengen, hi dormen i, des de fa unes setmanes, també juguen a futbol.


L'esport com a vàlvula d'escapament

La Carme Rubio, educadora a la Fundació del FC Barcelona, arriba per primera vegada a Til·lers. Serà un dia una mica diferent, el primer des que va arrencar el curs en què educadors del Barça faran el taller de Futbol Net.

"Donem l'oportunitat als joves que facin les seves propostes de normes a partir de les quals jugar. D'aquesta manera, com que surten d'ells i no de fora, aconseguim que s'hi comprometin més."

Una de les educadores que treballa al centre i que du el grup habitualment és la Marta Oliu. "Són joves que han entès molt el llenguatge de la violència i que sovint s'han relacionat de manera molt perjudicial i tòxica", explica.

Un noi aguanta un mocador enmig d'un joc
Durant l'activitat no només fan futbol; també fan jocs col·lectius (CCMA)

Ella a més es dedica al grup de la unitat terapèutica, integrada en la xarxa de salut mental del Parc Sanitari Sant Joan de Déu. En alguns casos han d'acompanyar joves amb alguna addicció, o tractar trastorns de salut mental.

Durant l'activitat no només fan futbol. També fan jocs col·lectius on l'important és que tots participin de la dinàmica.

"T'ajuda a desconnectar, concentrar-te en altres coses", diu l'Erik. Ell ja fa més temps que participa del taller. En el seu cas, va ingressar al centre fa gairebé tres anys. Ara ja en té 20, però encara li queden uns mesos per acabar de complir la mesura correctiva.

"Dubtava de moltes coses. Aquí m'han ajudat a redreçar la meva vida, a orientar tot el tema estudis i no tornar a delinquir".

Ara està estudiant el segon curs del grau de comunicació a la UOC, amb ganes de dedicar-se al món de la publicitat.

La pluja fa interrompre la sessió de futbol i el partit, encara que el resultat no sigui el més important, queda a mitges. "Quan acabem, estem molt millor", diu la Leila.

Ara mateix està acabant el Batxillerat. "La situació que tinc ara mateix és molt millor. Estic més situada i tinc la vida més ordenada". Explica que l'any vinent voldrà fer educació social. "M'agrada ajudar la gent i agraeixo el tracte que he tingut aquí".

Només li queden quatre mesos per acabar de complir amb la mesura correctiva:

"Ho veig a tocar. Aprofitaré el temps que em queda aquí i, després, intentar no cometre més errors".

Una pilota i els jugadors en segon terme
Les patologies relacionades amb la salut mental han augmentat en els joves que hi ha a justícia juvenil (CCMA)


En pandèmia, menys delictes, però més afectació en la salut mental

Til·lers és un dels set centres educatius de justícia juvenil que gestiona el Departament de Justícia de la Generalitat. Ara mateix, en termes generals, es troben a la meitat d'ocupació. I la raó principal que explica la baixada d'ingressos és, com en tants altres temes, la pandèmia.

"La delinqüència ha baixat, però alhora, les patologies relacionades amb la salut mental han augmentat en els joves que tenim a justícia juvenil. El que veiem aquí no deixa de ser una petita parcel·la del que passa a l'exterior", indica Susagna Roura, directora general d'execució penal a la comunitat i justícia juvenil a la Generalitat.

Els delictes comesos per menors l'any 2020 a Catalunya van ser 4.353, encapçalats pels robatoris amb violència o intimidació (818) i lesions (610). El 2019, en canvi, van ser 1.008 i 789 respectivament, i el total de delictes va arribar als 5.398. La disminució de les conductes delictives amb la pandèmia ha estat, per tant, de gairebé el 20%.

La conseqüència directa pel sistema de justícia juvenil de la Generalitat ha estat que, si l'any 2019 van ser 600 els joves que van passar per algun dels centres en algun moment, l'any 2020 en van ser 511 i aquest any, 400, amb dades fins a 30 de novembre.

 

ARXIVAT A:
Salut Mental
Anar al contingut
Cerca posts del blog