Pere-Joan Cardona: "Si la gent es comença a vacunar l'estiu que ve, jo ja firmaria"

L'investigador de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol, Pere-Joan Cardona, ha dit aquest dissabte que, anant bé, les vacunes contra la Covid es podran començar a generalitzar a l'estiu.

Entrevistat al programa "FAQS", de TV3, Cardona ha qualificat d'"arriscat" que el Ministeri de Sanitat afirmi que les vacunes arribaran per Nadal:

"Jo veig realment arriscat dir que a finals d'any la gent es podrà vacunar. Si la gent es comença a vacunar a partir de l'estiu que ve, jo ja firmaria. No sé per què han fet aquesta aposta tan arriscada."

"A més, quan es comenci a vacunar la gent, no s'acabarà tot, en absolut, hi haurà un temps de transició. No ho entenc, no comparteixo que, com qui diu, ja es vengui el blat al sac i ben lligat quan no ho és."

"Veig arriscat dir que a finals d'any la gent es podrà vacunar. Si es poden vacunar a partir de l'estiu vinent jo ja firmaria" Pere-Joan Cardona, investigador de @GTRecerca #FAQSarguineguínTV3 ▶️ https://t.co/xnWAQM4sE0 pic.twitter.com/KuC4OpXymt

— Preguntes freqüents (@FAQSTV3) November 14, 2020

Restriccions tot el 2021

Cardona, que és responsable de l'adaptació a la Covid-19 de la vacuna Ruti contra la tuberculosi, ha explicat que la vacunació portarà temps i es farà en fases. També que com que l'eficàcia no serà del 100%, hi haurà gent vacunada que s'infectarà.

Per tot això, ha asegurat que les mesures restrictives s'hauran de mantenir força temps un cop ja s'hagi començat a vacunar:

"Les mesures de control de la infecció s'hauran d'anar mantenint, seguirem practicant les 3M: mascaretes, metres i mans, ho haurem de seguir fent, però tenim un sistema de seguiment de la infecció molt refinat actualment, i anirem veient com va baixant la taxa d'infecció."

Cardona ha assegurat que això s'haurà de fer al llarg de tot l'any 2021, i que es podran anar relaxant les restriccions a mesura que millori la situació.

L'investigador ha explicat que d'aquí un mes està previst iniciar els assajos clínics de la vacuna Ruti posant-la a unes 360 persones a l'Argentina, i que després de la segona dosi, 4 setmanes després, es veurà si genera anticossos.

Vacunar-se per solidaritat

Pel que fa a les reticències que pugui tenir la gent a vacunar-se, Cardona ha assegurat que, malgrat que els terminis habituals d'aprovació de les vacunes s'han escurçat, s'estan desenvolupant amb moltes garanties.

Ha afegit que, malgrat que no és obligatori, a Catalunya habitualment es vacuna més del 90% de la població, i que la principal motivació per fer-ho és la solidaritat amb les persones més exposades:

"De fet és un acte solidari: jo em vacuno no només per protegir-me a mi, sinó per generar la famosa immunitat de ramat que ara s'ha posat de moda, per protegir els que no es poden vacunar encara que vulguin, la gent que no els funciona el sistema immunitari i mai podran estar protegits. Ens hem de protegir tots per protegir-los a ells."

L'experiència de ser voluntari

El programa ha entrevistat telemàticament Miquel Fernández, un català que viu als Estats Units, a Oklahoma, i que al setembre ha estat un dels 44.000 voluntaris per a l'assaig de la vacuna de Pfizer.

Malgrat que no sap si li van posar la vacuna o el placebo que posen a la meitat dels voluntaris, Fernández ha assegurat que va tenir símptomes corresponents a una vacuna autèntica:

"Quan em van posar la primera dosi vaig tenir símptomes gripals: l'endemà vaig començar a trobar-me malament, molt dolor muscular, malestar general, mal de cap, febre, durant unes 5 hores, i tal com va venir, va marxar i ja està."

Segons ha explicat, la segona dosi va tenir els mateixos símptomes i més forts, però també van desaparèixer al cap de poques hores.

Les vacunes que encapçalen la cursa

Actualment hi ha més de 200 projectes de vacuna al món, en una cinquantena ja han s'estan fent assajos clínics en humans, i només una desena dels quals estan en la fase III, prèvia a l'aprovació.

4 són a la Xina: 2 són de la farmacèutica Sinofarm, que tenen previst acabar els assajos clínics l'estiu del 2021, mentre que la de Cansino els acabarà el gener del 2022, però que ja està aprovada per a un ús limitat.

La de Sinovac, també xinesa, es va registrar a l'agost, però ha hagut d'aturar els assajos aquesta setmana per un incident greu amb un voluntari al Brasil.

Els últims dies ha despertat moltes expectatives la vacuna de Pfizer, perquè l'empresa ha assegurat que té una efectivitat del 90%, i preveu tenir 50 milions de dosi per comercialitzar abans que acabi l'any.

És una vacuna d'un tipus nou, basada en ARN missatger, que és molt inestable i per això té l'inconvenient que cal conservar-la congelada a 80 graus sota zero, cosa que en dificultarà la distribució.

La també nord-americana Moderna, que és del mateix tipus, ha anunciat aquest dijous que els pròxims dies en sabran l'efectivitat, i volen comercialitzar-la a principis del 2021, malgrat els assajos no estaran completats fins el 2022.

Una tercera nord-americana també en fase III, Novavax, completarà igualment els estudis el 2022, però preveu començar a comercialitzar-la el primer trimestre del 2021.

A Europa la de la Universitat d'Oxford i la farmacèutica AstraZeneca, una de les que va entrar primer en la cursa, també pretenen posar al mercat les primeres dosi a finals d'any.

La de la farmacèutica belga Janssen es preveu que entri al mercat a principis del 2021 amb l'ambició de produir-ne 1.000 milions de dosi al llarg de l'any.

Un cas a part és de la vacuna Sputnik 5 russa: va ser la primera que va anunciar que es comercialitzaria i s'ha assegurat que és molt efectiva, el 92%, però s'està desenvolupant al marge dels protocols establerts internacionalment.