Nova gesta en la recerca científica. Fa poc s'ha publicat un estudi d'una rellevància extraordinària pel que fa a la conservació de la biodiversitat. El projecte, en què ha participat l'Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC), ha aportat la publicació de 16 genomes de vertebrats, unes dades que permetran avançar en la investigació dels organismes vius i els ecosistemes terrestres i marins.

"Arca de Noè de genomes"

Aquest projecte representa el tret de sortida d'una nova era quant a la innovació en la ciència amb l'ús de noves tècniques de seqüenciació. D'aquesta qüestió n'ha parlat la neurobiòloga i investigadora Mara Dierssen a "Planta Baixa".

És una iniciativa importantíssima que ens permetrà comprendre millor la biologia i l'evolució. Té un impacte directe en medicina, agricultura, i en biodiversitat

Un dels descobriments d'aquest estudi ha vingut a partir de seqüenciar sis espècies de rat penats. Aquesta investigació ha permès comprovar que hi ha gens d'immunitat que s'han perdut en l'evolució d'aquest animal que explicarien la tolerància a la Covid-19.

Hi ha espècies en perill d'extenció que, a partir de la seqüenciació de genomes, que podríem recuperar. Modificant el codi genètic d'un animal actual podrien recuperar-se espècies desaparegudes

La protecció de la natura: prioritat?

Amb l'emergència climàtica parlem sovint de la importància de la biodiversitat. Catalunya ha perdut un 25% de la biodiversitat en 20 anys. "Això té una conseqüència directa en les nostres vides, estem perdent ecosistemes", alerta Dierssen. N'ha posat un exemple proper:

Caldria que prevalgués conservar la natura abans que l'ampliació del port de Barcelona. Els polítics haurien d'escoltar els científics