Onze ajuntaments estudien expropiar 531 pisos. Per això compten amb el suport del govern, que els ha donat 159.300 euros per investigar si aquest mig miler de llars de grans tenidors, com bancs o particulars amb més de 15 propietats, han estat buides durant dos anys, com marca la llei, i, per tant, poden ser expropiades i posades en lloguer social, per sota del preu de mercat.

El llistat de municipis inclou: Cornellà de Llobregat, Mataró, Mollet del Vallès, Rubí, Vic, Viladecans, Vilanova i la Geltrú, Llagostera, Lloret de Mar, Salt i Reus. Ho ha pogut saber "Planta baixa" després d'una petició al portal de Transparència de la Generalitat.

L'Ajuntament de Girona està pendent de decidir si se suma a aquesta iniciativa. Si ho fa, rebrà 15.000 euros de la Generalitat per realitzar 50 inspeccions, ja que el cost mitjà de cada inspecció és de 300 euros.

"L'expropiació d'ús és l'última opció que farà servir l'ajuntament", diu la regidora d'Habitatge de Vic, Susagna Roura, que alhora assegura que seran "implacables" si no els queda cap altra alternativa.

Ja han començat les primeres inspeccions, però el que més els ha costat fins al moment, explica la regidora, és quadrar el llistat de pisos a investigar que els ha enviat la Generalitat amb el registre que ells tenen, perquè algunes de les adreces no els quadraven.

A Vic hi ha una vuitantena de pisos buits, segons els responsables en matèria d'habitatge de la capital de la comarca d'Osona. Les mateixes fonts confien que, amb les 20 inspeccions que han de fer a partir de l'acord signat amb la Generalitat, tots aquests immobles acabin a la borsa de lloguer social, tot i que reconeixen que trigaran entre un any o dos a aconseguir-ho.

La iniciativa de la Generalitat i d'aquests ajuntaments té per objectiu aconseguir augmentar el parc d'habitatge al mercat de lloguer. Els propietaris d'aquests pisos no perdran els seus béns, sinó que es veuran obligats a posar els immobles en lloguer a un preu baix.

"Intentarem que aquests pisos puguin passar, d'una forma o altra, a pisos de lloguer per a la gent de Salt que ho necessiti", explica, d'altra banda, el regidor d'Habitatge d'aquest municipi del Gironès, Àlex Barceló.

L'administració ha d'acreditar que aquests pisos han estat buits més de dos anys i que, per tant, no compleixen amb la seva funció social, com marca la llei.

La norma també diu que només es poden expropiar els habitatges en zones definides com a "àrees de demanda residencial forta i acreditada", concepte que compren 234 municipis d'arreu de Catalunya. Si aquests requisits es compleixen, els immobles formaran part de la borsa de pisos de lloguer social per un temps limitat de tres anys.

A Lloret de Mar la feina està més avançada que a Vic. S'hi han fet 38 inspeccions i els en queden 12 més per fer, segons l'acord adquirit amb la Generalitat.

Al que és el segon municipi amb la renda més baixa de Catalunya, només per darrere d'Ulldecona, confien aconseguir el màxim nombre possible de pisos per posar-los en lloguer i a un preu assequible, després de comprovar "in situ" que no hi ha ningú vivint en cap d'aquests 50 pisos, propietat de grans tenidors. "A data d'avui, el 75% de les inspeccions que hem fet donen clars indicis que els immobles estan desocupats", ha explicat la regidora d'Habitatge del consistori, Jennifer Pérez.

Les comprovacions presencials es corroboren amb el registre de consums de subministraments, per verificar que no hi ha cap inquilí a l'interior de l'immoble, a més de comprovar al padró municipal que no hi ha cap persona registrada en aquella adreça.

A Cornellà de Llobregat hi ha 300 pisos buits, diu el tinent d'alcalde de Política Territorial i Espai Públic d'aquest municipi, Antonio Martínez. El compromís adquirit amb la Generalitat és fer 71 inspeccions. Des del consistori treballen perquè totes aquestes actuacions es transformin en pisos de lloguer a un preu assequible.

Sis expropiacions en quatre anys

En quatre anys només s'han expropiat sis pisos, tots ells a Barcelona. S'ha pogut fer, tot i que amb comptagotes, des de l'aprovació el 23 de desembre del 2016 de la llei 4/2016, de mesures de protecció del dret a l'habitatge de les persones en risc d'exclusió residencial.

L'article 15, que permetia aquest tipus d'actuació per part dels ajuntaments, ha patit modificacions al llarg dels anys. Va passar el 26 d'octubre de 2017, quan va quedar suspès pel Tribunal Constitucional (TC), fins al 28 de març del 2018, quan es va recuperar. El 28 de gener d'aquest any, però, el TC l'ha tornat a suprimir.

Fonts de la Generalitat consultades per aquest programa asseguren que es pot continuar obligant els grans tenidors a posar en lloguer els pisos buits per un període de tres anys, gràcies a la llei 24/2015, de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica.

El tanteig i retracte, l'alternativa

L'Ajuntament de Barcelona defensa el tanteig i retracte com un mecanisme més eficient que l'expropiació. El juny del 2019 es va dur a terme la primera expropiació des de l'aprovació de la llei i aleshores la directora de la Unitat d'Antiassetjament i Disciplina de l'Habitatge, Fuensanta Alcalá, ja va dir que era "complicadíssim determinar que l'habitatge ha estat realment buit durant els dos anys que marca la llei".

El tanteig i retracte, aprovat al consistori el desembre del 2018, consisteix en el fet que l'Ajuntament té el dret de compra "preferent" de determinats immobles pel mateix import fixat entre la propietat i un tercer. Des d'aleshores, el consistori ha comprat 842 pisos.

Aquesta mesura té per objectiu transformar habitatge privat en habitatge públic, per poder-lo incorporar al mercat de lloguer a un preu assequible. A més, el tanteig i retracte permet evitar projectes especulatius, en què el cost de vida augmenta després de grans operacions dels fons voltors, empreses que es dediquen a comprar edificis sencers, rehabilitant els pisos i convertir-los en immobles de luxe, per vendre'ls a preus elevats, impossibilitant l'accés a l'habitatge a bona part de la ciutadania.