Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
L'ALIMENTACIÓ A LES ESCOLES, A "PLANTA BAIXA"

Són saludables els menús escolars?

Quins són els errors dels menús escolars poc saludables i els punts forts d'un menú equilibrat? Núria Coll, periodista i experta en nutrició, ens ho ha explicat avui a "Planta baixa"

TEMA:
Alimentació

Amb l'inici de curs, la majoria de famílies han rebut el menú escolar d'aquest mes. Segons la periodista i experta en nutrició Núria Coll, la majoria de menús de les escoles no són equilibrats i "trobar-ne un de saludable és com buscar una agulla en un paller".

A "Planta baixa", Coll ha analitzat amb detall els errors d'un menú escolar poc saludable i els punts forts d'un menú equilibrat.

5 errors d'un menú escolar desequilibrat

Poca verdura: Queda reduïda a una mica d'enciam iceberg i tomàquet. Amb això no s'arriba al mínim de verdura diari. S'abusa de la patata i de la salsa tomàquet, que apareix dos cops per setmana amb arròs o pasta. La salsa de tomàquet acostuma a portar molt de sucre.

Massa cereals refinats: Pa, pasta i arròs blanc, que no aporten tants nutrients com la pasta o l'arròs integral.

Massa proteïna: De primer i de segon, proteïna. N'hi ha massa. No es poden menjar cigrons amb xoriço de primer i lluç al forn de segon. El peix, si no posa que és fresc, és que és congelat. Hi ha molta proteïna processada, és a dir hamburguesa, botifarra, etc.

Excés de precuinats: Alguns encara posen llibrets, croquetes o varetes de lluç congelades. Hi ha un excés de fregits i arrebossats.

Postres làctiques: Són les postres on es falla més. Moltes porten sucre o són de gustos. Haurien de ser naturals. Hi ha casos extrems en algunes escoles on donen natilles de postres.

 

Els 4 pilars d'un menú escolar 10

Verdura de primer i segon: Hi hauria d'haver entre 100 i 120 g de verdura de temporada a cada àpat. I com es pot fer? Per exemple, la pasta amb "falsa salsa de tomàquet", feta de remolatxa o carbassa cuita i una mica de tomàquet cru.

Cereals ecològics: Es pot sortir de la pasta i l'arròs convencionals. Algunes escoles fan servir cereals integrals o alternatius com el mill, el búrgul, la polenta, el cuscús.

Proteïna de proximitat: No cal posar-ne dues o tres a cada àpat. Sobretot si hi ha llegum de primer, no posar carn o peix de segon. El peix blau és el gran absent dels menús infantils, per la quantitat d'espines que té, però hi ha solucions imaginatives com el paté de sardines. I la carn hauria de ser ecològica o, almenys, de proximitat.

Iogurt sense sucre: La fruita hauria d'ocupar la major part del menú mensual. Si hi ha iogurt, que sigui natural, sense sucre.

 

"El menú dels meus fills no és equilibrat: què fem?"

La Núria Coll dona tres sortides. La primera solució seria intentar compensar a casa tant com es pugui. "Sovint les escoles acompanyen el menú mensual amb propostes per als sopars. No en feu cas, són gairebé pitjors que el menú escolar", adverteix Coll.

La segona opció és implicar-se amb l'AFA i mirar de canviar el menú escolar "des de dins". I per últim, sempre es pot optar, si la logística familiar ho permet, per no deixar els infants a dinar a l'escola.

ARXIVAT A:
Alimentació

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut