Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Una història personal, a "Planta baixa"

Roger de Gràcia: "Vaig estar molt content que el psiquiatre em digués que estava boig"

Pel periodista i comunicador va ser "increïble" saber el diagnòstic de fòbia social crònica. Ara explica la seva lluita amb la salut mental en el llibre "Digue'm boig"

Roger de Gràcia ha posat novament el focus en la salut mental amb el seu llibre "Digue'm boig", una història personal en què explica que té fòbia social crònica. Aquesta condició li ha dificultat, en moltes ocasions, relacionar-se amb el seu entorn i li ha impedit portar una vida normal.

 

"Et sents culpable per estar trist"

El periodista ha explicat que l'origen de tot va ser en la seva festa d'aniversari dels 10 anys. Es va adonar que no ho vivia com un moment feliç, sinó que més aviat veia la tristesa de la resta. Aquesta situació s'ha repetit en moltes ocasions de la seva vida, com en àpats de feina. Alguna vegada, fins i tot ha arribat a mentir per no anar a algun esdeveniment.

"La idea que t'arriba de fora és que has de ser feliç, has de passar-t'ho bé i has d'estar bé tu. T'has d'espavilar i no has d'estar trist. El món que t'envolta t'ho diu, i et sents culpable per estar-ho."

 

 

"He arribat a pensar a suïcidar-me, però no he creuat mai aquest límit perquè he tingut un entorn favorable"

En molts casos, aquesta situació li ha fet sentir ràbia i frustració i s'ha arribat a plantejar fins i tot el suïcidi. L'entorn favorable de família i amics ha fet que no arribés a creuar aquest límit. És per això que va estar molt content quan va rebre el diagnòstic. Per a ell va suposar deixar de sentir-se culpable i saber què era el que li passava.

"Quan no veus res, de sobte veure-ho és increïble, és com un cec que recupera la vista, l'emoció és altíssima. No podies parlar i de sobte tens el llenguatge." 

 

"La comunicació és un repte"

Ser comunicador l'ha ajudat a afrontar la malaltia. Roger de Gràcia es pren l'ofici com si es trobés dalt d'un escenari, en què està concentrat en el que fa i en el qual es difumina la mirada de l'espectador. No sent l'atenció fixa d'una sola persona, sinó la de molts i més "difuminada". Explica que li ha servit molt per articular discursos i per aprendre a parlar amb l'altra gent.

 

 

ARXIVAT A:
LiteraturaSalut Mental
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut