Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Els efectes de respirar per la boca, a "Planta baixa"

Respirar per la boca perjudica la salut

Per què és millor respirar pel nas que per la boca? Com ho hem de fer per "reaprendre" a respirar? Núria Coll, periodista, ens ho ha explicat al "Planta baixa" d'avui

El 40% de la població obstrucció nasal crònica i prop del 50% respira per la boca, i els nens i les dones són els grups més afectats. Núria Coll, periodista, ens explica els principals efectes que això pot ocasionar i ens dona les claus per saber què podem fer si respirem per la boca.

 

 

Perills de respirar per la boca

Respirar per la boca pot derivar en: refredats, nas tapat, bronquitis, insomni, otitis i infeccions, i problemes més greus com hipertensió, diabetis o problemes metabòlics. El fet de respirar malament provoca que descansem pitjor, i això té un efecte directe molt negatiu sobre la nostra salut.

"Si respires per la boca, molt probablement tinguis apnees o ronquis a la nit i, fins i tot, pateixis insomni. És llavors quan apareixen totes les patologies més greus perquè, tot i que no en som conscients, les conseqüències de no descansar bé són terribles."

Hi ha un moment en què aprenem a respirar?

Es considera que és en el primer any de vida quan un nen ha d'adquirir una bona respiració oral. Si prenen pit, l'infant fa succió i deglució per la boca i pel nas hauria de respirar. Si ho fa bé, aquest aprenentatge pot durar-li tota la vida.

Aquí és quan s'estableix en el nadó el primer avançament de la mandíbula i no és fins als 6-7 anys quan es produeix el segon.

Com podem detectar si un nen és un mal respirador oral?

Un nen que de dia sempre respira per la boca, a la nit té l'extensió del cap cap enrere per obrir la via aèria i poder respirar. Aquesta acció ens indica que li falta aire.

A més, pot ser que les dents no se li estiguin col·locant bé perquè els seus maxil·lars són petits (típica cara estreta i mandíbula caiguda) i, com hem explicat abans, pot passar que no descansi del tot bé. El mal alè, la gingivitis i boca seca també serien clars exemples d'una mala respiració, així com tenir hiperlordosis lumbar i panxa inflada.

 

 

L'experiment de James Nestor

El periodista James Nestor en el seu últim llibre "Respira: la nueva ciencia de un arte olvidado" explica que fa dos segles que estem involucionant com a resultat de la deformació de la mandíbula que hem anat patint en els darrers 150 anys per mastegar menys.

El seu experiment va consistir a començar a respirar per la boca; després de 240 hores va descobrir que les hormones d'estrès se li havien disparat. Els símptomes van ser: sinusitis, asfixia nocturna, apnees del son, fatiga, irritació, mal humor, mal alè i ansietat constants. Per tant, va arribar a la conclusió que la respiració bucal crònica ens emmalalteix.

Com podem reaprendre a respirar pel nas?

Núria Coll assegura que per començar a tenir bons hàbits respiratoris, el primer que hem de fer és practicar respiracions conscients i diafragmàtiques en alguns moments del dia, fet que consistiria en fer exhalacions més llargues (dobles) de l'habitual.

Redirigir la mandíbula cap endavant també seria una solució. Això es basaria en un tractament maxil·lar amb fèrula, aparell d'ortopèdia o ortodòncies amb caràcter funcional, així com posar dilatadors a la vàlvula inversa del nas perquè entri més aire.

L'ús d'esparadrap a la boca o de tires especialitzades, com Nestor va fer en el seu experiment, també podrien ser útils per tal d'obligar-nos a respirar pel nas. I, si hi ha obstrucció nasal, posar tires de descongestió nasal.

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut