Laia Forné viu en un pis al barri de la Bordeta, a Barcelona. No l'ha llogat ni comprat. És sòcia d'una cooperativa que té l'edifici en cessió d'ús.

"No soc propietària d'aquest pis, el sòl no és meu, però, a efectes pràctics, en soc responsable per un període de trenta anys", explica.

Un grup de persones s'uneixen, es constitueixen en cooperativa, i opten al concurs públic per la gestió d'un solar on construiran un bloc de pisos, o bé d'un edifici que rehabilitaran. No serà mai seu, no en seran els amos, però en tindran la cessió d'ús per un període que habitualment va dels 30 als 75 anys. No el podran deixar en herència, però hi podran viure tota la vida sense els sobresalts que tenen els llogaters cada cop que se'ls acaba el contracte. I els costarà molt menys que un lloguer a preu de mercat.

Normalment, és una administració pública (un ajuntament, sobretot) qui té un solar o un bloc lliure i el posa a concurs. Però també pot ser una fundació privada o una associació sense ànim de lucre. L'objectiu és que ningú faci negoci amb la vivenda, i que els preus puguin ser més ajustats.

Forné i la resta de veïns del seu bloc paguen 595 i 630 euros al mes per un pis que, al preu del barri de Sants, podria arribar a valdre el doble.

Prenen totes les decisions conjuntament en una assemblea mensual i en comissions de treball.

"Tinc gairebé 40 anys i mai havia viscut una vida tan comunitària en una escala com ara", explica Sílvia Alberich, una altra de les veïnes.

"Som fruit de les situacions difícils que hem viscut al mercat de l'habitatge, però també som llavor de canvi, perquè esperem que aquest model s'estengui", diu.

Ara mateix, a Catalunya, hi ha almenys 16 experiències de cooperatives d'habitatge, en funcionament o en promoció, segons dades de La Dinamo, fundació especialitzada. En total, 280 pisos viuen amb aquests sistema. A Barcelona ciutat, hi ha vuit projectes en marxa, sis en solars municipals que ha posat a concurs el govern d'Ada Colau des del 2015. En un d'aquests solars, a l'antic recinte industrial de Can Batlló, s'hi va aixecar La Borda, l'edifici de fusta més alt d'Espanya.

La Generalitat veu amb bons ulls que la idea s'estengui pel territori. La fundació La Dinamo ha elaborat un model de canvi legal per impulsar les cooperatives d'habitatge, i fer que Catalunya s'acosti a països punters, com Dinamarca o Uruguai, mitjançant una reforma de la Llei de Cooperatives i la Llei de l'Habitatge. Ara, la vol compartir amb el sector.

El Govern l'estudia. El director general d'Economia Social, Josep Vidal, diu que "cal treballar per un desenvolupament normatiu que aprofundeixi en la proposta i protegeixi la voluntat transformadora del model".

Per als impulsors de la proposta, cal que els ajuntaments vegin que cedir solars o edificis a cooperatives pot ser una bona manera d'intervenir en el mercat de l'habitatge, sobretot perquè les "classes populars" puguin accedir a un pis amb menys dificultats. I, per això, fa falta més consciència i divulgar els casos que ja hi ha en marxa.