Petició popular a la Cerdanya: limitar-hi les segones residències

Una quinzena d'entitats socials i pel medi ambient de la Cerdanya han posat sobre la taula una nova proposta, els últims mesos: limitar el creixement descontrolat de segones residències a la comarca. Aquesta és una de les propostes que van sorgir d'un manifest i trobada oberta a la societat civil, impulsada pel Grup de Recerca de la Cerdanya, l'Associació Ceretània i Cerdanya en Acció pel Clima. &#127969; Entitats socials i mediambientals de la Cerdanya demanen limitar la construcció de segones residències &#128176; Reclamen que les noves construccions que es facin a la comarca siguin per a residents i a preu assequible #PlantaBaixaTV3 &#9654; https://t.co/gVfaBsZ62K pic.twitter.com/uMuPXSPEaL Planta baixa TV3 (@plantabaixatv3) July 20, 2022 A "Planta baixa" la iniciativa s'ha concretat en paraules de Marcel Sangenís, membre del Col·lectiu per l'Habitatge de la Cerdanya: "Si es fan noves promocions, es fan noves promocions per a residents. El que no pot ser és que seguim fent noves promocions esperant que algun dia s'ajustin als preus del mercat." En aquest sentit, el mateix portaveu ha demanat que hi hagi una política conjunta a la comarca per revertir la tendència i iniciar polítiques contundents d'habitatge assequible. És la resposta ciutadana a un creixement històric de la construcció de cases d'estiueig i per a la temporada d'esquí, que ara s'ha multiplicat arran de la pandèmia. De fet, la taxa d'intensitat de construcció mostra que la Cerdanya lidera aquest rànquing de manera destacada a Catalunya. La mitjana d'habitatges iniciats el 2021 era d'1,9 per cada 1.000 habitants al conjunt del país. A la Cerdanya, era sis vegades més gran: un 11,6. Una xifra rècord, també, si es compara amb els anys previs a la mateixa comarca. Això fa que hi hagi veïns que hagin notat un encariment constant del parc d'habitatge de lloguer residencial, també. És el cas de la Laura Muñoz, una veïna d'Alp que va haver de marxar del seu pis perquè no li renovaven el lloguer. Es va trobar que a la resta de veïns de l'edifici els feien el mateix. "Compartim pis per obligació" Els pisos pels quals pagaven 400 euros ara s'ofereixen per 700. "La comarca t'expulsa", raona l'afectada. Un altre cas paradigmàtic és el del Nathan Garcia, que viu al nucli de Bor. Per ell, el gran "engany" es basa en el fet que faci 30 anys que viu a la comarca i que ara, tot i treballar, no pugui ni tan sols plantejar-se anar a viure sol. "Compartim pis per obligació", diu en relació a la seva situació habitacional actual. "La majoria de cases de la Cerdanya estan tancades mentre tu t'estàs trencant les banyes per buscar un lloc on viure. És incoherent", remata el jove. Aquest debat lliga de ple també amb un estudi presentat aquest juny per la Universitat de Lleida (UdL) en col·laboració amb la Universitat de Saragossa (Unizar). La recerca concloïa que el turisme i les segones residències afavorien l'abandonament de terres agrícoles a les comarques del Pirineu, especialment a punts com la Cerdanya. En aquest sentit, a més de l'impacte socioeconòmic, l'investigador i principal autor d'aquest estudi, Pere Joan Gelabert, ha recordat que, a més, l'ocupació de les terres com a part activa del sector agrari seria beneficiosa per evitar focs com els que han recorregut Catalunya les últimes setmanes. "Activitats agroforestals i agrícoles serien una manera molt rendible econòmicament de fer prevenció d'incendis", ha apuntat.

Petició popular a la Cerdanya: limitar-hi les segones residències

Entitats socials i mediambientals de la Cerdanya demanen limitar-hi la construcció de segones residències