La mandra és un dels set pecats capitals que el cristianisme va posar en circulació. Sovint mandrejar és un plaer que ens fa pensar que, al capdavall, tot acabarà bé, o que res no és gaire important. Aquesta ha estat la protagonista a 'Les grans preguntes' de "Planta baixa". De la mà del doctor en filosofia Jordi Graupera, hem parlat de la mandra. Per què en tenim i què representa exactament?   La mandra, segons l'Oriol Quintana El doctor en Humanitats Oriol Quintana va publicar fa un temps 'La mandra'. L'autor reivindica que hem de poder viure la mandra com un instrument de la bona vida i no com un vici que ens ha de fer sentir culpables. Segons explica, quan una cosa és realment necessària (per exemple, fer el sopar dels teus fills), per molt que et faci mandra, l'acabes fent, perquè és necessària. "La mandra opera com el dolor: és un avís que alguna cosa no està bé". Quintana defensa que la mandra és una porta a la vida contemplativa, una resistència contra les exigències de ser productius o de ser addictes al consum. Jordi Graupera ho rebat: Jo em revolto contra aquesta idea de mandra com a instrument de la bona vida. Quan caic en períodes mandrosos, la meva vida és pitjor: més desesperançada. La mandra, no és tant d'una tasca concreta, com rentar els plats, sinó davant la vida sencera, el que jo sempre he anomenat mandra existencial "Res de grandiós o inspirador s'ha fet des de la mandra, encara que tinguem ascensors i comandaments a distància. Defenso la contemplació i el no fer res per tornar a centrar-se. Però també la revolta contra la mandra. No tant per les coses necessàries sinó per les innecessàries", explica Graupera. "És necessari revoltar-se contra la mandra. En aquesta revolta hi ha alguna cosa fonamental de la nostra naturalesa que és més definitòria de nosaltres que no pas la mateixa mandra." Què és la mandra? @JordiGraupera ens ho explica! #PlantaBaixaTV3 ▶ https://t.co/DMzg2C0j6z pic.twitter.com/fyQXCab19M Planta baixa TV3 (@plantabaixatv3) May 14, 2021