Les administracions catalanes van concedir entre el 2020 i el que portem d'any 2.893 contractes al límit que permet evitar el concurs públic. "Planta baixa" ha analitzat les dades disponibles a la web que l'analista Gerard Giménez ha elaborat amb la informació que la Generalitat penja al portal de la transparència. Les adjudicacions al llindar que marca el concurs són una pràctica perfectament legal, però que els organismes de transparència sempre han tingut a la lupa.   Ho assenyala Javier Miranzo, professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC: "Hi ha un cert abús. I s'utilitza, en certs casos, per contractar tot allò que estigui per sota d'un llindar i ajustant els preus de manera artificiosa". Miranzo també adverteix que el que pot amagar irregularitats és signar diverses concessions sota aquest llindar a una mateixa empresa i per un mateix concepte, perquè es podria incórrer en un delicte de fragmentació de contractes. Aquestes 2.893 concessions a dit es van signar just per sota dels 15.000, és a dir, entre els 14.900 i els 14.999 euros. Una de les dades que demostra que la pràctica és generalitzada és que, a partir d'un cert nivell de despesa, se signen més contractes just per sota dels 15.000 euros que en cap altra xifra analitzada. Hi ha administracions que porten el permís per adjudicar al límit. Fins a 195 contractes s'han signat per la xifra exacta de 14.999,99 euros, un cèntim menys del que estableix la llei per als concursos.   La pandèmia justifica en part l'ús d'aquestes contractacions. La Generalitat n'ha signat un total de 783, i el Departament de Salut en concentra gairebé la meitat, 377 si comptem els que acumula l'administració i els de l'Institut Català de la Salut. Darrere hi van el Departament de Treball, Afers Socials i Família, amb 126, i els segueixen Educació (96) i Interior (66). En aquest recompte no s'hi inclouen tots els contractes que la Generalitat ha signat per sobre la xifra legal i sense concurs públic, una excepció que es va permetre per la urgència de la pandèmia.   L'administració que més contractes ha signat sota aquest llindar és l'Ajuntament de Barcelona, que n'acumula 379, molt per davant del segon consistori en aquest rànquing, Santa Coloma de Gramenet (71 adjudicacions al límit) o d'altres capitals com Lleida (12) i Tarragona (9).   Fonts de l'Ajuntament de Barcelona reconeixen la pràctica, però apunten al fet que és necessària per fer actuacions puntuals que requereixen d'una agilitat i rapidesa en els tràmits que el concurs públic no permet. Les mateixes fonts afegeixen que en un ajuntament com el de Barcelona els contractes de menys de 15.000 euros representen una ínfima part del pressupost total del consistori.