Potser sou d'aquells qui no vau poder aconseguir una entrada per un dels concerts de Coldplay. O potser sou més d'Antònia Font, i voleu aconseguir una entrada costi el que costi. Doncs compte amb els canals de revenda perquè hi ha estafes i gairebé mai es recuperen els diners. De fet, la majoria d'aquest tipus de reclamacions, el 86%, no es resolen, segons dades de l'Agència Catalana de Consum. Un dels motius és que portals de compravenda com Viagogo no responen quan se'ls ofereix una mediació, a més del fet que tenen seu fora de la Unió Europea i és molt difícil localitzar-los i obrir-los expedients sancionadors. Segons Consum Viagogo encapçala el rànquing d'empreses amb més reclamacions per entrades fraudulentes pendents de resoldre. Empreses de revenda d'entrades amb més reclamacions (CCMA) Fonts del portal Viagogo han dit a "Planta baixa" que tenen molt pocs problemes per entrades duplicades o fraudulentes -diuen que no arriben a l'1%-, i que ofereixen una protecció integral tant a venedors com a compradors. Víctimes d'estafes A "Planta baixa" hem parlat amb víctimes d'estafes d'entrades a espectacles que han presentat denúncies. És el cas d'Anna Pérez, que va comprar dues entrades per al concert de Pablo Alborán al Festival de Pedralbes a Viagogo a través de la web de La Vanguardia. Les va rebre, però els havien canviat a una ubicació pitjor i els van cobrar de despeses de gestió 65 euros. Va presentar una denúncia, però els Mossos li van dir que era molt difícil posar fre a aquesta qüestió, que calia denunciar molt més i difondre-ho per xarxes socials.   En altres casos, en canvi, directament les víctimes es queden sense concert. És el cas d'Albert Torres, que va comprar entrades per a Oasis a Londres per 200 euros. Tot i que li van prometre enviar-li les entrades per correu postal, el dia del concert encara no les tenia. L'últim que li van dir és que un responsable de l'empresa l'esperaria fora del recinte. En arribar no el va trobar, sinó que hi havia entre 30 i 40 persones esperant la mateixa persona. No va obtenir mai les entrades ni li van tornar els diners. Aquestes són només dues de les múltiples víctimes de festivals i concerts recents. Com evitar les estafes Hem parlat de Viagogo, però hi ha altres exemples com StubHub, que en el cas de Coldplay ven entrades de fins a 3.000 euros, o Mil Anuncios, amb el típic tripijoc de "Venc bolígraf i regalo entrada". A Wallapop, en canvi, no permeten vendre entrades. Exemples d'anuncis de revenda d'entrades (CCMA) Tenint en compte que la revenda d'entrades a internet no està contemplada a la llei, si no ens hi volem enxampar els dits només ens queda l'opció de seguir aquests consells que ens ha dut al programa Anna-Priscil·la Magrinyà: Tenir clar qui organitza el concert 1. Assegurar-nos de quins són els punts de venda d'entrades oficials o els revenedors oficials, que també n'hi ha. 2. Vigilar amb els enllaços que ens apareixen a Google al principi de tot com a "anuncis". A vegades vol dir que han pagat per aparèixer abans que el venedor oficial d'entrades. 3. Saber els preus de les entrades per endavant, per poder comparar preus originals i de revenda. 4. Tenir clar que la majoria de termes i condicions de venda d'entrades ja diu que l'únic venedor oficial és una plataforma de ticketing en qüestió (Ticketmaster, Howler...) i que si hi ha problemes amb una entrada venuda en qualsevol altra plataforma, l'organització no es fa responsable de res. Per tant, ara mateix la problemàtica es troba en el sistema de venda d'entrades. Una manera de solucionar bona part del problema seria fent que totes les entrades fossin nominals, com ja ho són en molts concerts o festivals, com ara el Cruïlla. Tot i que en molts casos no et demanen el DNI quan entres a l'esdeveniment. També hi ha sales de concerts o festivals, com per exemple el Sónar, que et fan descarregar les seves entrades en una app, com Dice. Res és infal·lible, però hi ha processos una mica més segurs i, sobretot, més justos per als consumidors.