Els abusos sexuals a treballadores migrants, a "Planta Baixa"

"Em va dir que em donaria 50 euros més si me n'anava al llit amb ell": cuidadores abusades

Les dones migrants troben les tasques de la llar com una de les opcions per treballar, però els abusos són constants
Edgar Sapiña Manchado
TEMA:
Agressió sexual
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

"Em va dir que em pagaria 10 euros l'hora, però que me'n donaria 50 més si me n'anava al llit amb ell". L'Ericka Ignacios ha arribat a Barcelona fa només uns mesos, després de fugir del Perú per amenaces de mort.

Aquí, la seva nova casa, ha viscut en primera persona com han intentat abusar d'ella, ha experimentat la soledat i ha hagut d'afrontar amb frustració que no es pot dedicar al món audiovisual, un sector en el qual està especialitzada, perquè no té papers.

La història es repeteix. "Arribo amb la brusa de la feina i el senyor em diu que així no li serveixo, que el meu uniforme és una roba interior transparent. Em va dir: 'Si t'ho poses, ja no et pago 10 euros l'hora, sinó 50'".

Ana Riaño és de Colòmbia i, com l'Ericka, només fa uns mesos que viu a Barcelona. Va posar un anunci per trobar feina com a treballadora de la llar. L'home que va contactar amb ella es volia aprofitar de la seva situació de feblesa.

Per combatre el masclisme, el racisme i l'explotació laboral, una vintena de dones migrades han creat el Sindicat de Cuidadores Sense Papers. "No tenim papers, però tenim drets", resumeix la portaveu de l'organització, Silvia Sánchez.

 

 

El treball domèstic, gairebé l'única opció

Les cures o les tasques de la llar són de les poques opcions que tenen les dones migrants per tenir uns ingressos, ja que és un sector amb molt poc control per part d'Inspecció de Treball, i bona part dels pagaments es fan en negre i sense contracte.

En el cas de les internes, és a dir, les dones que viuen a la mateixa casa on treballen, l'opacitat encara és més gran. Moltes no estan empadronades, un requisit essencial per poder gaudir de drets tan bàsics com l'accés a la sanitat.

El dret a empadronar-se és el que exigiran les cuidadores, després que el diumenge facin públic un informe que recull les seves experiències i que interpel·la directament a les administracions, siguin ajuntaments, la Generalitat o el govern espanyol.

 

 

"El dret de la treballadora és empadronar-se on està vivint i treballant i ho ha de gestionar la persona que la contracta davant l'Ajuntament. La treballadora, tingui papers o no, té els mateixos drets laborals [que qualsevol altra persona]", assegura Luciano Banchio, advocat de l'Espai de l'Immigrant.

"Les experiències que una té les passa perquè és dona, està sola, no té suport, no té papers, no sabem on recórrer ni on demanar ajuda", diu l'Ericka. "Tinc un fill, que vaig deixar allà [a Bogotà], que m'agradaria portar aquí, però no tinc feina i em toca esperar", explica l'Ana.

ARXIVAT A:
Agressió sexual Assetjament sexual

VÍDEOS RELACIONATS