El Bloc Llavors, primer edifici ocupat on s'aturen els desnonaments per llei
La norma del govern obliga a la propietat, un fons voltor, a oferir un lloguer social als residents
No havia passat mai: sis famílies en risc d'exclusió social podran quedar-se a la casa que ocupen pagant un lloguer. El Bloc Llavors, situat al barri del Poble-sec de Barcelona, és el primer edifici ocupat on s'han aturat els desnonaments gràcies al nou decret llei del govern.
La propietat, un fons voltor anomenat Vauras Investment, està obligada a oferir un lloguer a un preu inferior al del mercat durant set anys a aquestes famílies que habiten al bloc des de l'agost del 2017.
El fons voltor, però, no es rendeix. No ha complert l'obligació d'oferir un lloguer social a aquestes famílies, tal com va estipular la jutgessa. A través de Twitter, les famílies del Bloc Llavors denuncien l'incompliment del decret llei per part del fons voltor.
Vauras Investment no ens ha ofert lloguers socials i per tant està violant el Decret Llei 17/2019. Però la batalla perquè els fons voltors paguin per tot el que han especulat acaba de començar!#BlocLlavorsEsQueda
Bloc Llavors (@blocllavors) January 20, 2020
OBRIM FIL⬇️
L'Estefania té 30 anys, és mare soltera d'un nen de cinc anys i té un sou de 800 euros. No rep cap ajuda i ella sola ha de fer front a la manutenció del seu fill. Tot i que ja ha fet tots els tràmits continua sense cap resposta per part de la Taula d'Emergència. Assegura que només vol que el seu fill creixi en un lloc tranquil, estable i segur.
Amb 22 anys, la Susana ha ocupat un pis amb una amiga seva, tot i tenir un contracte de feina. Treballa com a auxiliar sociosanitària, després d'haver estudiat un grau mitjà d'auxiliar d'infermeria i un grau superior d'Anatomia Patològica i Citodiagnòstic.
Als 16 anys ja va ocupar un altre pis amb la seva mare, després de veure's obligades a marxar de casa. Ara està estudiant per presentar-se a les oposicions i tenir una plaça fixa i una estabilitat econòmica.
Què diu la llei?
La norma obliga els propietaris que tenen més de 15 pisos a oferir un lloguer a preus reduïts a tothom que estigui en situació de pobresa, ja sigui un llogater o una persona que ha ocupat l'immoble.
Aquesta és la primera vegada que, amb la llei a la mà, s'empara als residents que han accedit a un pis d'un gran tenidor sense pagar un lloguer, sempre que demostrin que no poden pagar per un pis amb els preus de mercat actuals.
D'altra banda, la llei només protegeix tot aquell ocupant que hagi entrat a l'habitatge, com a mínim, sis mesos abans de l'entrada en vigor de la norma, el 23 de desembre.
"L'esperit d'aquest nou decret és que els privats es corresponsabilitzin amb una situació d'emergència habitacional que ells mateixos han creat" Lucía Delgado (@Lramisa), portaveu de la @PAH_BCN #PlantaBaixaTV3
Planta baixa TV3 (@plantabaixatv3) January 27, 2020
▶ https://t.co/kkpgKbzbEN pic.twitter.com/FZqbNGhfvN
Diferències respecte a la llei 24/2015
La llei 24/2015, impulsada per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) a través d'una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) al Parlament de Catalunya, considera que els grans tenidors són aquelles empreses amb més de 1.250 metres quadrats en immobles. El nou decret llei del govern assegura que ho són tots aquells, particulars o no, amb més d'una quinzena.
Amb la nova norma, els contractes de lloguer s'amplien de tres anys a cinc en cas que la propietat romangui en una persona, o a set, en cas que una empresa sigui la propietària de l'immoble.
Alhora, els contractes de lloguer es renoven de forma automàtica, sempre que el llogater pugui demostrar que continua en situació de pobresa i, per tant, no pot fer front a un lloguer a preu de mercat.
Un decret llei aprovat fa pocs dies pel govern pot provocar una revolució en els desnonaments #PlantaBaixaTV3
Planta baixa TV3 (@plantabaixatv3) January 27, 2020
▶ https://t.co/kkpgKbzbEN pic.twitter.com/JMS763Vx5C
