Cinc dones migrants han ocupat un antic narcopís del barri del Raval de Barcelona. Des del juny que treballen per rehabilitar aquest espai i fer-lo casa seva. "Abans era un espai de mort, ara de vida", assegura l'Alma Calderón, una de les dones que viuen a La Caracola, com han anomenat casa seva. A la zona de dalt hi ha les habitacions, una d'elles la de la Virginia Montaño, de 65 anys.

"Tenim un projecte, ajudar altres senyores de la nostra edat", afirma. "Estic passant un moment que no trobo feina i no puc pagar un lloguer", reconeix l'América Iriarte, que té 68 anys i va venir amb feina a Espanya en fa 13. Fa només una setmana, uns grafiters del barri han acabat de pintar un mural a la façana de casa seva, però dijous potser han de marxar per sempre: el local és propietat del banc La Caixa, que té la intenció de desnonar-les.

Fa un any de la primera macrooperació contra els narcopisos

La de fa un any va ser la primera macrooperació contra els narcopisos a Barcelona. La jornada va acabar amb 26 narcopisos tancats i 55 venedors de droga detinguts. Per fer possible aquesta actuació, es van mobilitzar 700 agents dels Mossos d'Esquadra i 180 agents de la Guàrdia Urbana. Amb aquesta operació es va marcar un abans i un després en la venda de droga a Barcelona. 

Però els narcopisos no han desaparegut. Aquest any, fins a l'agost, els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana han entrat en 67 pisos al districte de Ciutat Vella. O sigui que els narcopisos encara existeixen, i continuen les operacions policials per tancar-los. Els narcopisos es van començar a estendre pel centre de Barcelona com a punts de venda i també de consum de drogues. Des del 2017, la policia ha intervingut en 224 narcopisos al districte de Ciutat Vella. 

Difícil posar-se d'acord amb alguns propietaris

L'Ajuntament diu que vigila els pisos buits i, quan aconsegueix contactar amb els propietaris, els demana que els posin al mercat perquè hi visquin famílies, i així no es puguin ocupar. Fins i tot n'ha arribat a comprar 137 al Raval per destinar-los a lloguer social. Però admeten que hi ha propietaris amb qui és difícil posar-se en contacte, perquè són fons voltors o grans empreses immobiliàries. A "Planta baixa" n'hem parlat amb Jordi Rabassa, regidor del Districte de Ciutat Vella: