Gairebé 1.500 famílies desnonades arreu segueixen esperant per poder viure en un pis de lloguer social. Aquesta és una xifra de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya que ha avançat aquest dimarts "Planta baixa". Les administracions públiques afirmen que estan desbordades. Sigui com sigui, la llei 24/2015 del Parlament de Catalunya, de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica, obliga els governs a "garantir el reallotjament adequat de les persones sense recursos afectades per un desnonament".

Badalona és una de les ciutats on la situació és més dramàtica. Les plataformes que lluiten pel dret a un habitatge digne han assegurat que hi ha famílies que, tot i estar inscrites a la mesa d'emergència del consistori i, per tant, tenir reconegut el dret a rebre un habitatge de lloguer social digne, fa tres anys que esperen.

La família de la Montserrat Lerma va ser una de les quatre que va protestar davant l'Oficina Local d'Habitatge de Badalona durant gairebé 100 dies. De totes maneres, ja en fa 15 que torna a dormir en un pis, això sí, gràcies a les organitzacions socials que vetllen pel compliment de la llei 24/2015. Tot i que ella i el seu marit treballen, tenen moltes dificultats per arribar a final de mes, més tenint en compte que tenen una filla amb una malaltia estranya i els medicaments són molt cars pels recursos econòmics dels quals disposen. Segons Lerma, "si hagués hagut de dependre de l'administració local, encara seguiria al carrer".

A l'Hospitalet de Llobregat hi ha 326 pisos de lloguer social. Des del consistori han apuntat que tots són plens. De totes maneres, hi ha 343 veïns del municipi més que esperen un pis públic, tot i tenir dret a accedir ja a un habitatge públic.

L'Ingrid León és una d'aquestes persones que esperen un pis. Va perdre la feina a l'estiu i es va trobar vivint al carrer amb un nen de sis anys. Aquest dimarts ja fa 56 dies que dorm al ras. El seu fill, però, passa les nits a casa d'una companya de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), que el cuida. Segons el seu testimoni, l'Ajuntament li va oferir una estada de tres dies en un alberg, però en cap cas un habitatge, que és el que ella demana.

Des de l'Ajuntament que encapçala la socialista Núria Marín, traslladen la problemàtica a la Generalitat i al govern d'Espanya. Jesús Husillos, regidor de Benestar Social de l'Hospitalet de Llobregat ha assegurat, en declaracions a "Planta baixa", que des de l'àrea d'habitatge del municipi ja s'està treballant en aquesta problemàtica.

Al plató de "Planta baixa", hem parlat amb Encarna Roldán, membre del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, que ha afirmat que "cada vegada hi ha més població en risc d'exclusió social". Per la seva banda, la portaveu de la PAH, Lucía Delgado, ha denunciat que el govern municipal de l'Hospitalet és qui té la "màxima responsabilitat". Ha denunciat que:

"El de l'Hospitalet de Llobregat és un ajuntament que porta més de 20 anys governant una ciutat que no ha mirat de fer habitatge públic i per això estem així" - Lucía Delgado, portaveu de la PAH