La Fura dels Baus: "La cultura ens l'estan imposant al mil per cent"

La Fura dels Baus porten 40 anys explorant, incomodant al públic, removent emocions i saccejant consciències. Ells no trenquen esquemes, els rebenten. Van reventar la famosa quarta paret i van absorbir el públic. Van fer-se seus els carrers i els espais menys convencionals. Son especialistes en ocupació física de l'espai. L'Emma Quadrada parla amb dos directors de la Fura dels Baus, Pera Tantiñá i Carlus Padrissa. Emma: Què considereu que cultiva la fura dels baus en el vostre públic o a la societat? Pera: En aquests 40 anys, hi ha hagut una evolució en el sentit que nosaltres també ens hem hagut d'anar acoplant a la societat, que ha variat moltíssim. Al principi de tot, la Fura dels Baus ho controlàvem més o menys tot, era aquest caos controlat, però ara és molt difícil fer un espectacle. Emma: La Fura és molt terra, aire, foc, aigua, no? Tots els elements. Carles: Som els elements perquè el foc et dona la calor i sense calor no hi ha res. L'aigua és el contrari. El contrast, la temperatura, sentir... Això és el que té el teatre en realitat. A canvi de la televisió, que ara estem amb més pantalles que mai, però el teatre és un eina carregada de futur, que ha de existir. S'ha de perdre la vergonya. Emma: El pànic, la por, les restriccions. I la hipernormalitat. Pere: És que és només la por, eh. La Fura dels Baus, a 'El bolo' Emma: Considereu que s'ha d'enfortir més la producció i el consum del producte cultural català? Pere: Tant de bo no compréssim totes les sèries de Netflix, és a dir, és evident que la cultura es fa al territori i si no hi ha territori, no hi ha cultura. Carles: Per ser universal has de ser original. Pere: Clar, la cultura ens l'estan imposant al mil per cent, és evident. O ens movem nosaltres o aquí no es mourà ni déu. Emma: I com a creadors, si hi ha un segell però sis caps, com es fa el denominador comú? Pere: Penso que és històric i és de puta mare així perquè, de fet, encara som l'únic grup del món que no té un sol director, sinó que en som més. Això ens ha reportat durant aquests 40 anys que portem junts que ens sapiguem acoplar d'una forma o altra. La frase sempre és la mateixa: "viu i deixa viure". Emma: Ara en el segle XXI, en el 2020, encara hi ha gent que es desconcerta molt amb el que feu o no? Pere: El que nosaltres el que trencàvem era la lògica, que això evidentment portava desconcert, també és cert. Ara hem parlat molt de que ha canviat la societat i nosaltres una mica també. Carles: Aquest tipus d'espectacle, sinó que t'ho preguntin a tu, casi està prohibit... Anar entremig de la gent... Pere: Amb foc Carles: trencar vidres, foc Emma: Però si ho féssiu i poguéssiu, el públic ara es desconcertaria com llavors o ja estem més curats d'espants entre cometes? Pere: No, no, al revés. Ara a la gent li agrada molt més trencar la "normatitits" aquesta que no pas inclús abans. Emma: Hi ha avantguarda a Catalunya ara? Pere: Segur que n'hi ha, segur. El que passa és que en aquests moments potser l'avantguarda ha de lluitar excessivament massa amb "lo normal". Carles: A molts llocs es veuen moltes coses que són interessants, propostes normalment sempre de gent jove que venen i t'ensenyen. Moltes vegades venen de fonts que tu també has begut i que es van retroalimentant, i és molt curiós. Emma: Vosaltres heu aconseguit tenir un model cultural de negoci, o no? Pere: Sí, però és un model cultural de negoci autosuficient. Va haver-hi un moment que sí teníem una sèrie de subvencions que era un 10%, o inclús un 15%, però sempre hem intentat mantenir-nos a nosaltres i no dependre excessivament de les institucions... de les institucions o del que sigui. Imatge de l'actuació de La Fura dels Baus a 'El bolo' Emma: Heu parlat de "furero" com a directors, hi ha llenguatge "furero" i després parlem del seguidor "furero". Quan vosaltres esteu creant un espectacle, teniu en ment algun seguidor, un perfil, us obriu a tothom... en què penseu, parlant en clau de públic? Carles: De públic han vingut pares, fills i nebots ja. Han descobert aquest esperit "furero". No és tant veure una dramatúrgia o sentir una història de paraula, sinó que és més viure una aventura, una experiència, que és on estem forts. Emma: La Fura són grans formats. Disciplines jo crec que no us en queda cap per tocar. Teniu algun límit? Pere: Límit no, no és pas una paraula. Carles: Si en queda alguna, la farem... Pere: El que està claríssim és que a partir d'ara ens haurem de reinventar absolutament. Emma: Als espectacles de la Fura, quins temes us agrada tractar? Carles: El dolor de l'home, de l'ésser contemporani. El seu dolor. I no tant de parlar dient els noms sinó que cadascú veu els seu fantasma allà. Els fantasmes són diferents els de cadascú. Moltes vegades son els mateixos també És aquest sentit del dolor de l'home contemporani, de l'ésser humà contemporani . Pere: I és molt millor suggerir que evidenciar. Almenys aquesta és la nostra intenció. Nosaltres suggerim una imatge o una situació i tu ja et trauràs la teva pròpia. El Carlus i el Pera parlen del seu recorregut com a companyia d'arts performatives. Els dos amfitrions, el Joan i el Piru', coneguts com Els Mansos, són fans incondicionals de La Fura i en 48 hores aconsegueixen preparar un espectacle de la companyia. El gran espectacle performatiu té lloc a Sant Agustí de Lluçanès, a la comarca d'Osona.

La Fura dels Baus: "La cultura ens l'estan imposant al mil per cent"

Són un esclat d'energia escènica que no ha deixat mai ningú indiferent i ha tocat tantes disciplines que sembla que no tingui cap límit. Ells no trenquen esquemes, els rebenten