Sis nits d'agost
Lluís Maria Xirinacs, religiós, filòsof i activista polític, surt de Barcelona un dilluns d'agost del 2007 cap a la muntanya. Era el dia que complia setanta-cinc anys. Sis dies més tard, un boletaire el troba estirat en un prat, mort. Deu anys més tard, la Duna, una escriptora en crisi creativa i personal, busca el sentit últim d'aquesta mort.
Lluís Maria Xirinacs, religiós, filòsof i activista polític, surt de Barcelona un dilluns d'agost del 2007 cap a la muntanya. Era el dia que complia setanta-cinc anys. Sis dies més tard, un boletaire el troba estirat en un prat, mort. Deu anys més tard, la Duna, una escriptora en crisi creativa i personal, busca el sentit últim d'aquesta mort.
Frederica Montseny, la dona que parla
Val la pena trair els propis ideals pel que sembla un bé més gran? En plena Guerra Civil Espanyola, la influència de l'anarcosindicalisme porta Frederica Montseny al govern de la República. Ella ho accepta a contracor per evitar l'auge del feixisme i esdevé la primera dona ministra de l'estat espanyol i d'Europa. Acabada la guerra, Montseny s'ha d'exiliar a França, on s'enfrontarà a un judici d'extradició que posarà a prova les seves fermes conviccions. Si el perd, retornarà a l'Espanya franquista per ser executada.
Val la pena trair els propis ideals pel que sembla un bé més gran? En plena Guerra Civil Espanyola, la influència de l'anarcosindicalisme porta Frederica Montseny al govern de la República. Ella ho accepta a contracor per evitar l'auge del feixisme i esdevé la primera dona ministra de l'estat espanyol i d'Europa. Acabada la guerra, Montseny s'ha d'exiliar a França, on s'enfrontarà a un judici d'extradició que posarà a prova les seves fermes conviccions. Si el perd, retornarà a l'Espanya franquista per ser executada.
La mort de Guillem
Guillem Agulló i Salvador, un jove de divuit anys militant de l'esquerra independentista i contra el feixisme, és assassinat d'una punyalada al cor per un grup de neonazis l'11 d'abril del 1993. Destrossats, els seus pares, Guillem i Carme, lluitaran perquè no es manipuli la mort del seu fill i perquè no sigui considerada fruit d'una simple baralla entre bandes. El camí, ple d'obstacles i amenaces i enmig d'una guerra bruta mediàtica, estarà a punt de destrossar la família.
Guillem Agulló i Salvador, un jove de divuit anys militant de l'esquerra independentista i contra el feixisme, és assassinat d'una punyalada al cor per un grup de neonazis l'11 d'abril del 1993. Destrossats, els seus pares, Guillem i Carme, lluitaran perquè no es manipuli la mort del seu fill i perquè no sigui considerada fruit d'una simple baralla entre bandes. El camí, ple d'obstacles i amenaces i enmig d'una guerra bruta mediàtica, estarà a punt de destrossar la família.
Vida privada - capítol 1
Mentre Barcelona celebra els festejos de l'Exposició Universal de 1929, Frederic de Lloberola (Francesc Garrido), el primogènit d'una familia aristòcrata arruïnada, s'enfronta a un quantiós deute amb el Baró de Falset (Pedro Casablanc). El seu germà, Guillem de Lloberola, (Pablo Derqui) li ofereix la seva ajuda, ja que posseeix una poderosa informació que podria acabar amb la reputació del ric aristòcrata: ell mateix ha protagonitzat una "trobada sexual pagada" amb el Baró i la seva esposa, Conxa (Aida Folch).
Mentre Barcelona celebra els festejos de l'Exposició Universal de 1929, Frederic de Lloberola (Francesc Garrido), el primogènit d'una familia aristòcrata arruïnada, s'enfronta a un quantiós deute amb el Baró de Falset (Pedro Casablanc). El seu germà, Guillem de Lloberola, (Pablo Derqui) li ofereix la seva ajuda, ja que posseeix una poderosa informació que podria acabar amb la reputació del ric aristòcrata: ell mateix ha protagonitzat una "trobada sexual pagada" amb el Baró i la seva esposa, Conxa (Aida Folch).
La llum d'Elna
Premi Gaudí a la millor pel·lícula per a televisió a la X edició. Elna, Rosselló, 1942. Després de tres anys tornant la dignitat a les mares internades als camps de refugiats i salvant les vides dels seus nadons, la Maternitat d'Elna ha rebut l'ordre de tancament de les autoritats franceses. La seva directora, Elisabeth Eidenbenz, les seves col·laboradores i les mares a qui han ajudat, faran tot el possible per impedir-ho.
Premi Gaudí a la millor pel·lícula per a televisió a la X edició. Elna, Rosselló, 1942. Després de tres anys tornant la dignitat a les mares internades als camps de refugiats i salvant les vides dels seus nadons, la Maternitat d'Elna ha rebut l'ordre de tancament de les autoritats franceses. La seva directora, Elisabeth Eidenbenz, les seves col·laboradores i les mares a qui han ajudat, faran tot el possible per impedir-ho.
Ebre, del bressol a la batalla
L'any 1938 la Guerra Civil espanyola ja ha desgastat els dos exèrcits. El bàndol feixista disposa de l'ajuda incondicional de l'armament i els homes facilitats per Hitler i Mussolini mentre l'exèrcit republicà, en canvi, es veu ignorat per una Europa més preocupada per una possible Gran Guerra que pel destí d'Espanya.
L'any 1938 la Guerra Civil espanyola ja ha desgastat els dos exèrcits. El bàndol feixista disposa de l'ajuda incondicional de l'armament i els homes facilitats per Hitler i Mussolini mentre l'exèrcit republicà, en canvi, es veu ignorat per una Europa més preocupada per una possible Gran Guerra que pel destí d'Espanya.
13 dies d'octubre
El 3 d'octubre del 1940 Lluís Companys, president de la Generalitat a l'exili, és traslladat i empresonat al Castell de Montjuïc, a l'espera de ser jutjat. Les autoritats franquistes l'acusen de promoure l'assassinat d'innocents i de delictes de rebel·lió contra l'Estat. Companys, ensorrat, espera la mort convençut que aquest judici serà una fal·làcia i la seva condemna, un mer tràmit.
El 3 d'octubre del 1940 Lluís Companys, president de la Generalitat a l'exili, és traslladat i empresonat al Castell de Montjuïc, a l'espera de ser jutjat. Les autoritats franquistes l'acusen de promoure l'assassinat d'innocents i de delictes de rebel·lió contra l'Estat. Companys, ensorrat, espera la mort convençut que aquest judici serà una fal·làcia i la seva condemna, un mer tràmit.
Carta a Eva - capítol 1
La jove Juana Doña està ofesa per les declaracions de l'ambaixador argentí, que diu que "Espanya és un oasis de pau". Aconsegueix col·locar una bomba a l'ambaixada argentina amb l'ajuda dels seus camarades comunistes, però ràpidament són tots detinguts i condemnats a mort. Les històries d'aquestes dones s'aniran entrecreuant durant la preparació de la visita oficial. Mentre Eva Perón confecciona la llista del seguici que l'acompanyarà en el seu viatge, Carmen Polo organitza meticulosament, juntament amb Franco i els seus assessors, el disseny protocol·lari de la visita.
La jove Juana Doña està ofesa per les declaracions de l'ambaixador argentí, que diu que "Espanya és un oasis de pau". Aconsegueix col·locar una bomba a l'ambaixada argentina amb l'ajuda dels seus camarades comunistes, però ràpidament són tots detinguts i condemnats a mort. Les històries d'aquestes dones s'aniran entrecreuant durant la preparació de la visita oficial. Mentre Eva Perón confecciona la llista del seguici que l'acompanyarà en el seu viatge, Carmen Polo organitza meticulosament, juntament amb Franco i els seus assessors, el disseny protocol·lari de la visita.
Descalç sobre la terra vermella - capítol 1
Roma, Ciutat del Vaticà, juny de 1988. El bisbe Pere Casaldàliga és reclamat al Vaticà per sotmetre'l a un "examen de fe" davant del cardenal Ratzinger i del cardenal Gantin. Durant l'entrevista, Casaldàliga rememora els moments més importants dels vint anys que ha passat al Brasil.
Roma, Ciutat del Vaticà, juny de 1988. El bisbe Pere Casaldàliga és reclamat al Vaticà per sotmetre'l a un "examen de fe" davant del cardenal Ratzinger i del cardenal Gantin. Durant l'entrevista, Casaldàliga rememora els moments més importants dels vint anys que ha passat al Brasil.
La plaga
Històries aparentment inconnexes que es creuen a la perifèria de Barcelona han servit a Neus Ballús per construir aquest retrat commovedor de la vida que bull als afores de les grans ciutats, entre camps, autopistes i polígons industrials.
Històries aparentment inconnexes que es creuen a la perifèria de Barcelona han servit a Neus Ballús per construir aquest retrat commovedor de la vida que bull als afores de les grans ciutats, entre camps, autopistes i polígons industrials.
Tornarem - capítol 1
Ceret, 2004. Durant l'enterrament de la seva mare, la Maria rep una visita inesperada: en Garcia, un ex combatent espanyol de la Nou, la columna del general Leclerc, que havia tingut una relació molt estreta amb els seus pares.
Ceret, 2004. Durant l'enterrament de la seva mare, la Maria rep una visita inesperada: en Garcia, un ex combatent espanyol de la Nou, la columna del general Leclerc, que havia tingut una relació molt estreta amb els seus pares.
14 d'abril, Macià contra Companys
Una ficció televisiva, camuflada sota l'aparença d'un documental, presumptament enregistrat el 1932, però amb els mètodes, l'estil i els mitjans actuals. Gràcies a aquesta llicència temporal, els protagonistes d'un dels episodis cabdals de la Catalunya del segle XX comenten els fets en primera persona, mentre una càmera tafanera ens ajuda a reviure el que va passar a Barcelona entre el 14 i el 17 d'abril de 1931, els tres dies de vigència de la República Catalana.
Una ficció televisiva, camuflada sota l'aparença d'un documental, presumptament enregistrat el 1932, però amb els mètodes, l'estil i els mitjans actuals. Gràcies a aquesta llicència temporal, els protagonistes d'un dels episodis cabdals de la Catalunya del segle XX comenten els fets en primera persona, mentre una càmera tafanera ens ajuda a reviure el que va passar a Barcelona entre el 14 i el 17 d'abril de 1931, els tres dies de vigència de la República Catalana.
23 F, el dia més díficil del rei - capítol 1
El dilluns 23 de febrer de 1981 es presenta com un dia més. L'agenda del Rei Juan Carlos no marca cap esdeveniment especial i l'agenda política inclou la votació d'investidura del nou president del govern, sense que s'esperi cap sorpresa. Però a les 18,23 de la tarda les coses prendran un altre rumb.
El dilluns 23 de febrer de 1981 es presenta com un dia més. L'agenda del Rei Juan Carlos no marca cap esdeveniment especial i l'agenda política inclou la votació d'investidura del nou president del govern, sense que s'esperi cap sorpresa. Però a les 18,23 de la tarda les coses prendran un altre rumb.
