• L'idioma impossible
    Veure vídeo

    L'idioma impossible

    Ferran viu al cor del barri xinès de Barcelona, on trafica amb anfetamines i alterna amb una peculiar galeria de sinistres personatges. En un d'aquells albes robats a la vida, en Ferran coneixerà a l'Elsa, una jove adolescent, dolça i vitalista, amb una personalitat apassionada i autodestructiva que es convertirà sense voler-ho, en la seva major adicció. Junts tractaran de sobreviure en una Barcelona canalla i ombrívola que en caure el dia és presa pels renegats de la societat i els seus particulars codis.

    Ferran viu al cor del barri xinès de Barcelona, on trafica amb anfetamines i alterna amb una peculiar galeria de sinistres personatges. En un d'aquells albes robats a la vida, en Ferran coneixerà a l'Elsa, una jove adolescent, dolça i vitalista, amb una personalitat apassionada i autodestructiva que es convertirà sense voler-ho, en la seva major adicció. Junts tractaran de sobreviure en una Barcelona canalla i ombrívola que en caure el dia és presa pels renegats de la societat i els seus particulars codis.

  • L'últim ball de Carmen Amaya
    Veure vídeo

    L'últim ball de Carmen Amaya

    Any 2013. Cent anys després del naixement de la gran Carmen Amaya... La Candela, una prestigiosa ballarina de 35 anys, s'enfronta al repte més gran de la seva vida artística. El Fran, el seu amic i productor teatral, li ha ofert la possibilitat d'interpretar Carmen Amaya en un espectacle que la pot dur de nou a la primera línia del flamenc. Durant els últims dos anys, la Candela ha lluitat per superar la lesió medul·lar que va patir després de caure de l'escenari en un dels seus espectacles. Una lesió que li impedia ballar o que li provocava forts dolors quan ho feia. Va arribar a ballar infiltrada per necessitat. A base d'esforç, coratge, sacrifici i dolor, la Candela sembla totalment recuperada i disposada a tornar a fer-se respectar en el món del ball flamenc. El repte és majúscul. Un muntatge que serveixi d'homenatge a Carmen Amaya en una successió dels balls més sonats de la genuïna "bailaora" que rememoren etapes importants de la seva vida.

    Productores: Televisió de Catalunya, Batabat i TVE, 2014
    Directora: Judith Colell
    Guionistes: Alfred Pérez i Roger Danès
    Director de fotografia: Josep M. Civit
    Intèrprets: Nora Navas (Candela), Amara Carmona (Carmen), Quim Lecina (Chano), Andrés Herrera (Fran), José Andrés Cortés (Antonio), Antonio José Climent (Chino) i amb col·laboració especial de Marc Clotet (Agüero) i de Colita

    Any 2013. Cent anys després del naixement de la gran Carmen Amaya... La Candela, una prestigiosa ballarina de 35 anys, s'enfronta al repte més gran de la seva vida artística. El Fran, el seu amic i productor teatral, li ha ofert la possibilitat d'interpretar Carmen Amaya en un espectacle que la pot dur de nou a la primera línia del flamenc. Durant els últims dos anys, la Candela ha lluitat per superar la lesió medul·lar que va patir després de caure de l'escenari en un dels seus espectacles. Una lesió que li impedia ballar o que li provocava forts dolors quan ho feia. Va arribar a ballar infiltrada per necessitat. A base d'esforç, coratge, sacrifici i dolor, la Candela sembla totalment recuperada i disposada a tornar a fer-se respectar en el món del ball flamenc. El repte és majúscul. Un muntatge que serveixi d'homenatge a Carmen Amaya en una successió dels balls més sonats de la genuïna "bailaora" que rememoren etapes importants de la seva vida. Productores: Televisió de Catalunya, Batabat i TVE, 2014 Directora: Judith Colell Guionistes: Alfred Pérez i Roger Danès Director de fotografia: Josep M. Civit Intèrprets: Nora Navas (Candela), Amara Carmona (Carmen), Quim Lecina (Chano), Andrés Herrera (Fran), José Andrés Cortés (Antonio), Antonio José Climent (Chino) i amb col·laboració especial de Marc Clotet (Agüero) i de Colita

  • Un berenar a Ginebra
    Veure vídeo

    Un berenar a Ginebra

    L'any 1973, a les darreries del franquisme, Mercè Rodoreda coincideix a Ginebra amb el crític literari i editor Josep Maria Castellet i el convida a berenar a casa seva. L'escriptora, certament un personatge recòndit, guardava el secret de tot allò que la concernia; s'havia convertit ella mateixa en secret o, potser, fins i tot, en productora de secrets. Però, aquella tarda, estranyament, s'obrí i en compartí molts.

    L'any 1973, a les darreries del franquisme, Mercè Rodoreda coincideix a Ginebra amb el crític literari i editor Josep Maria Castellet i el convida a berenar a casa seva. L'escriptora, certament un personatge recòndit, guardava el secret de tot allò que la concernia; s'havia convertit ella mateixa en secret o, potser, fins i tot, en productora de secrets. Però, aquella tarda, estranyament, s'obrí i en compartí molts.

  • Món petit
    Veure vídeo

    Món petit

    Premi Gaudí a la millor pel·lícula documental a la VI edició.

    Viatjar carregat només amb la pròpia imaginació i coratge. "Món petit" most
    ra el repte més ambiciós de l'Albert Casals. És possible creuar el món sense diners a la butxaca, sense equipatge i en cadira de rodes? Una història de superació personal que arriba al "Sense ficció" després de recórrer alguns prestigiosos festivals de documental, com l'IDFA d'Amsterdam, i d'un itinerari destacable a les sales de cinema.

    Premi Gaudí a la millor pel·lícula documental a la VI edició. Viatjar carregat només amb la pròpia imaginació i coratge. "Món petit" mostra el repte més ambiciós de l'Albert Casals. És possible creuar el món sense diners a la butxaca, sense equipatge i en cadira de rodes? Una història de superació personal que arriba al "Sense ficció" després de recórrer alguns prestigiosos festivals de documental, com l'IDFA d'Amsterdam, i d'un itinerari destacable a les sales de cinema.

  • Et dec una nit de divendres
    Veure vídeo

    Et dec una nit de divendres

    En Sàmid marxa amb el seu amic Pepito al festival PopArb (Arbúcies) per intentar oblidar la seva exnòvia, l'Eco. Dins del festival, es retroba inesperadament amb ella i amb el seu nou company sentimental, l'"Ojo Avizor". En Sàmid es veu immers en tot un seguit de desventures per poder recuperar a l'Eco. La Laura, una noia que acaba de conèixer al Sàmid, i en Pepito l'ajuden en tot moment. Al final, en Sàmid troba el valor necessari i torna amb l'Eco.

    En Sàmid marxa amb el seu amic Pepito al festival PopArb (Arbúcies) per intentar oblidar la seva exnòvia, l'Eco. Dins del festival, es retroba inesperadament amb ella i amb el seu nou company sentimental, l'"Ojo Avizor". En Sàmid es veu immers en tot un seguit de desventures per poder recuperar a l'Eco. La Laura, una noia que acaba de conèixer al Sàmid, i en Pepito l'ajuden en tot moment. Al final, en Sàmid troba el valor necessari i torna amb l'Eco.

  • Mentiders
    Veure vídeo

    Mentiders

    "Mentiders" és una comèdia amable sobre una família atípica que s'esforça per sobreviure a la nit de Nadal, enganyant de la manera més màgica possible les misèries de cada dia.

    Producció: Televisió de Catalunya i Ovideo TV, 2012
    Direcció: Sílvia Munt
    Guió: Sílvia Munt, Eva Baeza i Raquel Cors
    Productora executiva TVC: Rosa Bosch
    Productor executiu: Quique Camín
    Director de fotografia: David Omedes
    Música original: MIcka Luna
    Intèrprets: Àgata Roca (Fonsi), Pau Durà (Carles), Cristina Genebat (Aurèlia), Daniela Costa (Sara), Sara Gómez (Sílvia), Oriol Pla (Nico) i Avo Buchaca (Joan) amb la col·laboració especial de: Carles Sales (Ramon), Mireia Ros (Galerista), Pepa Lopez (tarotista) i Maria Lanau (encarregada perruqueria)

    "Mentiders" és una comèdia amable sobre una família atípica que s'esforça per sobreviure a la nit de Nadal, enganyant de la manera més màgica possible les misèries de cada dia. Producció: Televisió de Catalunya i Ovideo TV, 2012 Direcció: Sílvia Munt Guió: Sílvia Munt, Eva Baeza i Raquel Cors Productora executiva TVC: Rosa Bosch Productor executiu: Quique Camín Director de fotografia: David Omedes Música original: MIcka Luna Intèrprets: Àgata Roca (Fonsi), Pau Durà (Carles), Cristina Genebat (Aurèlia), Daniela Costa (Sara), Sara Gómez (Sílvia), Oriol Pla (Nico) i Avo Buchaca (Joan) amb la col·laboració especial de: Carles Sales (Ramon), Mireia Ros (Galerista), Pepa Lopez (tarotista) i Maria Lanau (encarregada perruqueria)

  • El retaule del flautista
    Veure vídeo

    El retaule del flautista

    El retaule del flautista és una farsa que parteix del conte clàssic del flautista d'Hamelín i que denuncia la situació política del tardofranquisme. En aquest context polític i amb aquesta obra s'inaugura el que es coneix com a teatre independent.
    Servida com una sàtira sobre la corrupció política i les contradiccions humanes, amanida amb cançons i regada amb bons rajolins d'ironia, és una obra que continua estant llesta per ser servida en qualsevol època de l'any o de la història, tan vàlida ara com fa més de trenta anys. Aquesta és la grandesa de l'obra i el que la qualifica com a clàssic contemporani del teatre i de la literatura catalans.

    El retaule del flautista és una farsa que parteix del conte clàssic del flautista d'Hamelín i que denuncia la situació política del tardofranquisme. En aquest context polític i amb aquesta obra s'inaugura el que es coneix com a teatre independent. Servida com una sàtira sobre la corrupció política i les contradiccions humanes, amanida amb cançons i regada amb bons rajolins d'ironia, és una obra que continua estant llesta per ser servida en qualsevol època de l'any o de la història, tan vàlida ara com fa més de trenta anys. Aquesta és la grandesa de l'obra i el que la qualifica com a clàssic contemporani del teatre i de la literatura catalans.

  • Concepción Arenal, la visitadora de presons
    Veure vídeo

    Concepción Arenal, la visitadora de presons

    Al segle XIX, en un context en què l'execució pública és un fenomen de masses i la gent del carrer repudia l'estament penitenciari, Concepción Arenal és nomenada visitadora de presons de dones. La seva tasca consisteix a visitar a les preses, estudiar el presidi i aportar solucions als problemes per a millorar les seves condicions de vida, que són realment precàries.

    Productors: Televisió de Catalunya, Distinto Films, Zenit TV, TVG, Canal Sur Televisión i Televisión Española, 2012
    Direcció: Laura Mañá
    Guió: Rafa Russo i Laura Mañá
    Producció executiva: Miriam Porté i Zaza Ceballos
    Producció delegada Televisió de Catalunya: Cruz Rodríguez
    Director de fotografia: Sergi Gallardo
    Música: Francesc Gener
    Intèrprets: Blanca Portillo (Concepción Arenal), Anna Casas (Petra), Mabel Rivera (Juana de Vega), Òscar Rabadán (Goyo), Pere Arquillué (Garrido), Fermí Reixach (narrador) i Diana Gómez (Florentina)

    Al segle XIX, en un context en què l'execució pública és un fenomen de masses i la gent del carrer repudia l'estament penitenciari, Concepción Arenal és nomenada visitadora de presons de dones. La seva tasca consisteix a visitar a les preses, estudiar el presidi i aportar solucions als problemes per a millorar les seves condicions de vida, que són realment precàries. Productors: Televisió de Catalunya, Distinto Films, Zenit TV, TVG, Canal Sur Televisión i Televisión Española, 2012 Direcció: Laura Mañá Guió: Rafa Russo i Laura Mañá Producció executiva: Miriam Porté i Zaza Ceballos Producció delegada Televisió de Catalunya: Cruz Rodríguez Director de fotografia: Sergi Gallardo Música: Francesc Gener Intèrprets: Blanca Portillo (Concepción Arenal), Anna Casas (Petra), Mabel Rivera (Juana de Vega), Òscar Rabadán (Goyo), Pere Arquillué (Garrido), Fermí Reixach (narrador) i Diana Gómez (Florentina)

  • Codi 60
    Veure vídeo

    Codi 60

    L'Eva, una jove agent del departament de furts dels Mossos d'Esquadra i eterna aspirant a entrar a homicidis, és reclutada per caçar a un assassí en sèrie que es dedica a matar dones grans. La jove agent, mare soltera d'un nen de sis anys, haurà de compaginar la caça de l'assassí amb les seves obligacions maternes, a la vegada que s'enfrontarà a l'Inspector en Cap dels Mossos, en Xavier Vidal, l'home que sempre li ha barrat el pas a homicidis.

    Direcció: C. Martín Ferrera
    Intèrprets: Anna Allen (Eva Riera), Nacho Fresneda (Xavier Vidal), Mercedes Castro (Soledad), Ernesto Collado (Kim Ribalta), Cristina Gebenat (Joana Milena), Maria Pau Pigem (Berta) i Alfonso Agra (Mariano)
    Guió: Oriol Paulo i Lara Sendim basat en l'argument de Carmen Fernández
    Director de fotografia: José Luis Bernal
    Música: Sergio Moure
    Producció: Televisió de Catalunya, Oberon Cinematogràfica i Costa Oeste, 2012

    L'Eva, una jove agent del departament de furts dels Mossos d'Esquadra i eterna aspirant a entrar a homicidis, és reclutada per caçar a un assassí en sèrie que es dedica a matar dones grans. La jove agent, mare soltera d'un nen de sis anys, haurà de compaginar la caça de l'assassí amb les seves obligacions maternes, a la vegada que s'enfrontarà a l'Inspector en Cap dels Mossos, en Xavier Vidal, l'home que sempre li ha barrat el pas a homicidis. Direcció: C. Martín Ferrera Intèrprets: Anna Allen (Eva Riera), Nacho Fresneda (Xavier Vidal), Mercedes Castro (Soledad), Ernesto Collado (Kim Ribalta), Cristina Gebenat (Joana Milena), Maria Pau Pigem (Berta) i Alfonso Agra (Mariano) Guió: Oriol Paulo i Lara Sendim basat en l'argument de Carmen Fernández Director de fotografia: José Luis Bernal Música: Sergio Moure Producció: Televisió de Catalunya, Oberon Cinematogràfica i Costa Oeste, 2012

  • Elisa K
    Veure vídeo

    Elisa K

    A l'Elisa, que farà onze anys a l'estiu, li agrada el seu nou vestit blanc amb llaços blaus. Però falta molt poc per a que tot deixi de tenir importància. L'amic del pare l'ha fet plorar i després li ha dit: "Si deixes de plorar, et regalaré una polsera de plata". Ningú s'adona del que ha passat. L'Elisa està una mica estranya i prou. Fins que passen catorze anys, quatre mesos i alguns dies i truca a la seva mare per demanar-li, espantada: "Ajuda'm, acabo de recordar una cosa horrible".

    A l'Elisa, que farà onze anys a l'estiu, li agrada el seu nou vestit blanc amb llaços blaus. Però falta molt poc per a que tot deixi de tenir importància. L'amic del pare l'ha fet plorar i després li ha dit: "Si deixes de plorar, et regalaré una polsera de plata". Ningú s'adona del que ha passat. L'Elisa està una mica estranya i prou. Fins que passen catorze anys, quatre mesos i alguns dies i truca a la seva mare per demanar-li, espantada: "Ajuda'm, acabo de recordar una cosa horrible".

  • "Germanes", de Carol López
    Veure vídeo

    "Germanes", de Carol López

    El patriarca d'una família amb tres filles mor a la casa familiar. Aquest és el punt de partida de la pel·lícula "Germanes" (2011), on ens trobem amb una mare que s'ha d'enfrontar a una nova vida, tres germanes, un fill adolescent, un marit que és exmarit, i un autèntic príncep blau. Una família que s'amaga sota l'aparença d'una certa normalitat i que es retroba al cap d'un any per celebrar l'aniversari de la mort del pare. Tothom té els seus petits secrets que, de mica en mica, es van revelant, fins i tot, alguna perversitat.

    "Germanes"
    Producció: Televisió de Catalunya i Ovideo TV, 2011
    Direcció: Carol López
    Guió: Carol López i Àlex Mañas (basat en l'obra "Germanes" de Carol López)
    Director de fotografia: Andreu Rebés A.E.C
    Música original: Jordi Prats
    Intèrprets: Amparo Fernández (Isabel), Maria Lanau (Inés), Nora Navas (Irene), Aina Clotet (Ivonne), Marcel Borràs (Ígor), Paul Berrondo (Àlex), Carles Flavià (capellà), Xavier Ruano (senyor aperitiu) i Xus Estruch (germana Isabel)

    El patriarca d'una família amb tres filles mor a la casa familiar. Aquest és el punt de partida de la pel·lícula "Germanes" (2011), on ens trobem amb una mare que s'ha d'enfrontar a una nova vida, tres germanes, un fill adolescent, un marit que és exmarit, i un autèntic príncep blau. Una família que s'amaga sota l'aparença d'una certa normalitat i que es retroba al cap d'un any per celebrar l'aniversari de la mort del pare. Tothom té els seus petits secrets que, de mica en mica, es van revelant, fins i tot, alguna perversitat. "Germanes" Producció: Televisió de Catalunya i Ovideo TV, 2011 Direcció: Carol López Guió: Carol López i Àlex Mañas (basat en l'obra "Germanes" de Carol López) Director de fotografia: Andreu Rebés A.E.C Música original: Jordi Prats Intèrprets: Amparo Fernández (Isabel), Maria Lanau (Inés), Nora Navas (Irene), Aina Clotet (Ivonne), Marcel Borràs (Ígor), Paul Berrondo (Àlex), Carles Flavià (capellà), Xavier Ruano (senyor aperitiu) i Xus Estruch (germana Isabel)

  • Clara Campoamor, la dona oblidada
    Veure vídeo

    Clara Campoamor, la dona oblidada

    L'any 1931, a Espanya es proclama la Segona República. En aquest context, les dones són elegibles però no poden votar. Clara Campoamor i Victoria Kent són les primeres dones diputades que trepitgen les Corts i es plantegen molt fermament lluitar pels drets de la dona. Clara Campoamor sap que això passa per una primera i gran conquesta: el vot femení. A partir d'aquest moment, la seva lluita no és gens fàcil.

    L'any 1931, a Espanya es proclama la Segona República. En aquest context, les dones són elegibles però no poden votar. Clara Campoamor i Victoria Kent són les primeres dones diputades que trepitgen les Corts i es plantegen molt fermament lluitar pels drets de la dona. Clara Campoamor sap que això passa per una primera i gran conquesta: el vot femení. A partir d'aquest moment, la seva lluita no és gens fàcil.

  • Terra baixa
    Veure vídeo

    Terra baixa

    El protagonista, en Manelic, un home senzill i primitiu, és cridat per casar-se amb la Marta, una noia de la terra baixa que fins aleshores havia estat obligada a mantenir relacions íntimes amb el seu amo, en Sebastià, el qual pretén continuar-les més enllà del que per a ell és un matrimoni de conveniència. La Marta, envilida per la relació forçada amb en Sebastià, troba en l'amor d'en Manelic la força per esdevenir lliure i trencar la dependència que la subjectava a en Sebastià. Aquest enfrontament de la dona amb l'autoritat de l'amo, en un món que encara es regeix per les relacions de poder, desencadena un drama que acaba amb la mort d'en Sebastià a mans d'en Manelic. En el rerefons de l'obra es percep l'ambient de la societat rural a la Catalunya de l'època, on els camperols havien de suportar una feixuga dependència dels amos de les terres. Contra aquesta situació, Guimerà crea el mite de la Terra Alta, un món incontaminat, on no existeix el mal i d'on surt l'heroi que s'oposa a la corrupció de la terra baixa i venç el mal.

    Producció: Televisió de Catalunya i Fausto producciones, 2011
    Direcció i adaptació guió: Isidro Ortiz
    Director de fotografia: Julian Elizalde
    Músic: Pep Sala
    Intèrprets: Ernest Villegas (Manelic), Francesc Orella (Sebastià), Marina Gatell (Marta), Oscar Rabadan (Mossèn), Joan Pera (Ermità), Roger Casamajor (Xeixa), Mercè Arànega (Pepa), Cata Munar (Antonia), Quimet Pla (Nando), Jordi Coromina (Josep) i Xevi Vilar (Perruca)

    El protagonista, en Manelic, un home senzill i primitiu, és cridat per casar-se amb la Marta, una noia de la terra baixa que fins aleshores havia estat obligada a mantenir relacions íntimes amb el seu amo, en Sebastià, el qual pretén continuar-les més enllà del que per a ell és un matrimoni de conveniència. La Marta, envilida per la relació forçada amb en Sebastià, troba en l'amor d'en Manelic la força per esdevenir lliure i trencar la dependència que la subjectava a en Sebastià. Aquest enfrontament de la dona amb l'autoritat de l'amo, en un món que encara es regeix per les relacions de poder, desencadena un drama que acaba amb la mort d'en Sebastià a mans d'en Manelic. En el rerefons de l'obra es percep l'ambient de la societat rural a la Catalunya de l'època, on els camperols havien de suportar una feixuga dependència dels amos de les terres. Contra aquesta situació, Guimerà crea el mite de la Terra Alta, un món incontaminat, on no existeix el mal i d'on surt l'heroi que s'oposa a la corrupció de la terra baixa i venç el mal. Producció: Televisió de Catalunya i Fausto producciones, 2011 Direcció i adaptació guió: Isidro Ortiz Director de fotografia: Julian Elizalde Músic: Pep Sala Intèrprets: Ernest Villegas (Manelic), Francesc Orella (Sebastià), Marina Gatell (Marta), Oscar Rabadan (Mossèn), Joan Pera (Ermità), Roger Casamajor (Xeixa), Mercè Arànega (Pepa), Cata Munar (Antonia), Quimet Pla (Nando), Jordi Coromina (Josep) i Xevi Vilar (Perruca)

  • La Trinca: biografia no autoritzada
    Veure vídeo

    La Trinca: biografia no autoritzada

    Descobrim la joventut de la Trinca, el món entendridor de l'espectacle de gira, la pressió de la censura, les primeres turistes, els primers independentistes, els primers "stripteases" i, esclar, tot un mostrari de capellans, monjos, forces de l'ordre, fins i tot el Generalíssim Franco.

    Descobrim la joventut de la Trinca, el món entendridor de l'espectacle de gira, la pressió de la censura, les primeres turistes, els primers independentistes, els primers "stripteases" i, esclar, tot un mostrari de capellans, monjos, forces de l'ordre, fins i tot el Generalíssim Franco.

  • 23 F, el dia més díficil del rei - capítol 2
    Veure vídeo

    23 F, el dia més díficil del rei - capítol 2

    Premi Gaudí a la millor pel·lícula per a televisió a la II edició.

    El dilluns 23 de febrer de 1981 es presenta com un dia més. L'agenda d
    el Rei Juan Carlos no marca cap esdeveniment especial i l'agenda política inclou la votació d'investidura del nou president del govern, sense que s'esperi cap sorpresa. Però a les 18,23 de la tarda les coses prendran un altre rumb. Quan D. Juan Carlos està a punt de deixar el seu despatx per jugar un partit d'squash amb uns amics, el tinent coronel Tejero va irrompre al Congrés i segresta als diputats i al govern en ple a l'espera de l'arribada d'una autoritat militar. Al Palau, com a la resta d'Espanya, els primers moments són de confusió. Ningú sap què ha passat: només hi han hagut crits, i ràfegues de metralleta.... la poca informació que s'ha escoltat per la ràdio a la cadena SER que transmetia en directe la votació. Però és evident que es tracta d'un cop d'Estat, i els colpistes , per boca de Tejero, diuen actuar en nom del Rei. Durant les hores que seguiran, el Rei tindrà que desplegar tota la seva habilitat per mostrar als militars indecisos que ell no respalda el cop i salvaguardar les llibertats que tant ha costat aconseguir a tots.

    23F, EL DIA MÉS DÍFICIL DEL REI

    Producció: Televisió de Catalunya, Alea Docs & Films amb la participació de Televisió Española, 2009
    Direcció: Sílvia Quer
    Guionista: Helena Medina
    Director de fotografia: David Omedes
    Música: Alberto García Demestres
    Intèrprets: Lluís Homar (Juan Carlos I), Mónica López (Sofia de Grecia), Emilio Gutierrez Caba (Sabino Fernández Campo), Juan Luis Galiardo (Alfonso Armada), Pepe Sancho (Jaime Milans del Bosch), Jordi Dauder (José Gabeiras), Manel Barceló (Antonio Tejero) i Pep Munné (Francisco Laína)

    Premi Gaudí a la millor pel·lícula per a televisió a la II edició. El dilluns 23 de febrer de 1981 es presenta com un dia més. L'agenda del Rei Juan Carlos no marca cap esdeveniment especial i l'agenda política inclou la votació d'investidura del nou president del govern, sense que s'esperi cap sorpresa. Però a les 18,23 de la tarda les coses prendran un altre rumb. Quan D. Juan Carlos està a punt de deixar el seu despatx per jugar un partit d'squash amb uns amics, el tinent coronel Tejero va irrompre al Congrés i segresta als diputats i al govern en ple a l'espera de l'arribada d'una autoritat militar. Al Palau, com a la resta d'Espanya, els primers moments són de confusió. Ningú sap què ha passat: només hi han hagut crits, i ràfegues de metralleta.... la poca informació que s'ha escoltat per la ràdio a la cadena SER que transmetia en directe la votació. Però és evident que es tracta d'un cop d'Estat, i els colpistes , per boca de Tejero, diuen actuar en nom del Rei. Durant les hores que seguiran, el Rei tindrà que desplegar tota la seva habilitat per mostrar als militars indecisos que ell no respalda el cop i salvaguardar les llibertats que tant ha costat aconseguir a tots. 23F, EL DIA MÉS DÍFICIL DEL REI Producció: Televisió de Catalunya, Alea Docs & Films amb la participació de Televisió Española, 2009 Direcció: Sílvia Quer Guionista: Helena Medina Director de fotografia: David Omedes Música: Alberto García Demestres Intèrprets: Lluís Homar (Juan Carlos I), Mónica López (Sofia de Grecia), Emilio Gutierrez Caba (Sabino Fernández Campo), Juan Luis Galiardo (Alfonso Armada), Pepe Sancho (Jaime Milans del Bosch), Jordi Dauder (José Gabeiras), Manel Barceló (Antonio Tejero) i Pep Munné (Francisco Laína)

Anar al contingut