"Pau, la força d'un silenci" es projectarà a Tournefeuille, en un homenatge a Pau Casals

"Pau, la força d'un silenci" es projectarà dijous, 18 d'abril, a les 20.30 i també a les 21.15 al cinema Utopia de Tournefeuille. Abans de cada projecció hi haurà un concert en homenatge a Pau Casals, un dels millors violoncel·listes de tots els temps, a càrrec dels alumnes de corda de l'escola de música de Tournefeuille, dirigits per Bénedicte Primault.

La pel·lícula del director Manuel Huerga se centre en un tros de la vida de Pau Casals, compositor i director d'orquestra quan, exiliat a finals dels anys 40 a Prades, als Pirineus Orientals, va renunciar a tocar en públic com a senyal de protesta i es va dedicar a fer classes particulars de violoncel a alumnes avantatjats. Casals va promètre no tornar a Catalunya fins que no deixés d'estar sota el règim de Franco. "Les potències internacionals han confrontat Hitler i Mussolini però en canvi no han fet res contra Franco a Espanya", reivindicava. Casals, un dels músics més destacats del segle XX, va renunciar a marxar als Estats Units per quedar-se al peu del Canigó i fer costat als exiliats catalans que fugíen del feixisme. D'aquesta manera, el músic va donar pas a la seva faceta més humanista molt més coneguda a fora de Catalunya que no pas a casa nostra. En cap moment va ser conscient que no tornaria mai més a trepitjar terra catalana. De fet, només ho va fer per enterrar la seva estimada Frasquita. La seva interpretació d'El cant dels ocells ha esdevingut un símbol de pau i llibertat arreu del món.

El repartiment està encapçalat per Joan Pera en el paper de Pau Casals, Nao Albet, Carme Sansa i Marc Cartes. És una coproducció de TV3, Minoria Absoluta i Euskal Telebista, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Centre National du Cinéma et de l'Image Animée, la Région Occitanie i Slot Machine.

Sinopsi
A mitjans dels anys 40, Pau Casals és considerat el millor músic del moment. Viu exiliat a Prada de Conflent, des d'on intenta ajudar les famílies republicanes amb necessitats i on sovint ha de protegir-se de la Gestapo, que controla la zona. Un cop acabada la guerra, Casals té l'esperança que la victòria aliada suposarà també el final de la dictadura franquista a Espanya. Però els seus desitjos no es compleixen i, en conseqüència, el mestre decideix no tornar a tocar en públic mentre Franco continuï al poder i les potències occidentals no es determinin a forçar-ne la caiguda.

Mentrestant, malviu de donar classes a alumnes de violoncel. Un d'aquests alumnes, un noi francès anomenat Pierre, se sent especialment afectat pel fet que un mestre com Pau Casals no ofereixi el seu talent al món. El jove intentarà convèncer el músic que es repensi la seva protesta, argumentant que un concert seu tindria tant ressò que li serviria encara més per cridar l'atenció sobre la injusta situació del seu país. Enmig d'aquest panorama, l'any 1950 es commemora el 200 aniversari de la mort de Bach. Com que Casals és la màxima autoritat en Bach, als precs de Pierre s'afegeix la insistència d'un destacat grup de músics, amics i deixebles del mestre, com ara el famós violinista Alexander Schneider, que aconseguiran fer-lo canviar d'opinió.

L'argument definitiu que farà que Casals torni a tocar és la idea, atrevida i estrafolària, de fer venir els millors músics del món a Prada per fer-hi el concert d'homenatge a Bach, un esdeveniment que serà un gran èxit mundial. Aquest serà, també, el primer pas perquè Casals reprengui l'activitat pública i, en poc temps, es converteixi en un abanderat de la causa de la llibertat a tot el món. Aquesta pel·lícula és una ficció basada en fets reals.

FITXA TÈCNICA I ARTÍSTICA

Direcció: Manuel Huerga
Guió: Jordi Vallejo i Maria Jaén
Coproducció: Minoria Absoluta, Televisió de Catalunya i ETB
Producció executiva Minoria absoluta: Paco Escribano
Producció executiva TV3: Elisa Plaza
Intèrprets: Joan Pera (Pau Casals), Nao Albet (Pierre), Carme Sansa (Frasquita), Marc Cartes (Schneider), Josean Bengoetxea (Mikel), Albert Pérez (Antoine), David Bagès (Enric Casals), Manel Dueso (Dr. Puig)
Direcció de fotografia: Mario Montero