Per Lluís Maria Güell

Quan vaig llegir la novel·la "Olor de colònia" de Sílvia Alcàntara, vaig pensar que era un molt bon retrat del desaparegut món de les colònies tèxtils, un fris social sorgit de la memòria de l'autora, uns records escrits des de l'observació del passat amb l'esperit crític de les vivències dures.
Vaig pensar també que el paisatge que dibuixa era una barreja de situació feudal i utopia obrera on tot gira implacablement entorn del motor de la fàbrica, el seu director, els amos, l'església, les monges... el sistema establert. Obrers i obreres sotmesos a una mena de submissió determinista envoltada per la misèria encara regnant a les acaballes de la postguerra. Sens dubte era una gran ocasió per fer-ne una adaptació televisiva i, alhora, un homenatge a tots els que hi van viure, ho van patir i també als qui s'hi van identificar. Ells, els nostres personatges, són la base, més que mai, de la nostra historia. Les seves vivències, les seves petites i grans misèries, expliquen en clau coral, un món amb una forta personalitat, un gran món format per petits mons...
 
És per això que vull fer especial esment del treball actoral. Calia trobar bons actors i actrius, conscients que havien de servir aquesta coralitat amb entusiasme, coratge, i una gran generositat, deixant de banda exhibicions personals. Només així podríem, en clau neorealista, explicar aquest món riquíssim en matisos i gran justament en els detalls, en la humanitat que tenen tots els moments, totes les grans i petites vivències... Calia colpejar l'espectador amb la veritat, els sentiments, les emocions dels nostres herois quotidians, que no són altre cosa que perfectes i grans "anti-herois", protagonistes tots d'una situació que els empeny dia a dia a treballar dur, duríssim, a canvi de la seva pròpia supervivència. Aquesta justament és la grandesa de la nostra història.
 
També voldria fer esment de la duresa del rodatge, de la resposta entusiasta de tot l'equip, conscient de l'excepcionalitat del treball que fèiem i també remarcar el complex treball de postproducció alhora de reproduir una "quadra" de 300 telers funcionant, produït amb imatges de síntesi i tècnica 3D, a partir de només 7 telers existents a "Can Vidal" (i només 2 teixint realment). Crec que la minisèrie té, doncs, un important valor documental afegit, explicant a partir de les diferents línies dramàtiques, la gran època industrial-tèxtil de Catalunya.
 
Crec també que, una vegada mes, TV3, la nostra Televisió Pública, amb la col·laboració de l'ICEC, l'ICAA i Diagonal Televisió, ha tingut l'encert de "teixir" audiovisualment aquest importantissim passat. Tant de bo els qui l'hem dut a terme, ens sumem a aquest encert. Tan de bo el nostre treball faci "Olor de colònia".
Anar al contingut