Olor de colònia
Olor de colònia
L'argument

"Olor de colònia", basada en la novel·la de Sílvia Alcántara, mostra la vida i les intrigues d'una colònia tèxtil del Llobregat des del 1953, quan hi ha un incendi en què mor l'Isidre, l'escrivent principal de la fàbrica, fins als anys seixanta, quan entra en crisi i pateix un progressiu abandonament.

Aquestes són les trames principals:

En Climent i la renúncia constant. En Climent (Pep Planas), substitueix a la fàbrica l'Isidre, mort durant l'incendi, i per tant també ha d'ocupar el seu pis. La viuda, la Teresa, amb qui es coneixen des d'adolescents, ha de traslladar-se amb la seva família i tornar-se a situar professionalment i personalment.
 
La Teresa i la seva solitud. La Teresa (Maria Molins) viu dedicada completament a cuidar els seus pares, fins a la seva mort, i al servei dels seus fills, canviant de pis i de feina, sotmesa des de la seva viduïtat als comentaris de la gent. Viu una solitud inaccessible i abnegada, condicionada per l'educació de l'època, presonera dels seus propis tabús.


El món de la Cèlia i el convent. La filla gran dels Palau, la Cèlia (Greta Fernández) és una noia especialment sensible i lúcida, que vol estudiar en comptes de quedar-se a la fàbrica i que, als catorze anys, viu una intensa relació amb una monja jove i renovadora del convent, la germana Àngels (Aïda de la Cruz).


El poder del director. Les relacions laborals i de poder dins de la fàbrica, les aventures del senyor Boix (Toni Sevilla) amb les dones que l'envolten... Tot sota la mirada entre resignada, intrigant i maliciosa de la seva dona, la Pilarín (Àngels Bassas).


La sintonia entre la Gertrudis i la Rosalia. Les dues germanes (Alicia González i Àurea Márquez), ben diferents de caràcter i d'experiències, tenen molta relació amb la resta de personatges i mantenen un estira i arronsa constant en la seva convivència. Les uneix, sobretot, el seu desig melancòlic de dos homes que mai no seran per a elles.

El silenci covard d'en Serafí. L'home (Xicu Masó) que sap més coses -o les intueix- dels treballadors i la història de la colònia, acostumat a abaixar el cap i dir: "Sí, senyor".
Anar al contingut