• Nostranau - capítol 244
    Veure vídeo

    Nostranau - capítol 244

    Capítol 244 del programa de divulgació astronòmica "Nostranau".

    Capítol 244 del programa de divulgació astronòmica "Nostranau".

  • Nostranau - capítol 213
    Veure vídeo

    Nostranau - capítol 213

    Capítol 213 del programa de divulgació astronòmica "Nostranau".

    Capítol 213 del programa de divulgació astronòmica "Nostranau".

  • Nostranau - capítol 171
    Veure vídeo

    Nostranau - capítol 171

    Poc després de fer-se fosc, aquests dies surt per l'horitzó de llevant la constel·lació de l'Àliga. En aquesta regió, ara hi ha un astre molt atípic.

    La constel·lació de l'Àliga és fàcil d'identificar per la seva forma de creu, que recorda un àliga amb les ales obertes.
    Al sud de l'àliga hi una petita constel·lació integrada per unes quantes estrelles més aviat febles. Es diu l'Escut.
    En general, l'Escut passa desapercebuda perquè es troba enmig de dues grans constel·lacions: l'Àliga, al nord, i el Sagitari, al sud.

    És una regió del firmament molt atractiva. Es troba en plena Via Làctia. Hi abunden les estrelles i les nebuloses, com ara l'M 16 i l'M 17, visibles a ull nu.

    Poc després de fer-se fosc, aquests dies surt per l'horitzó de llevant la constel·lació de l'Àliga. En aquesta regió, ara hi ha un astre molt atípic. La constel·lació de l'Àliga és fàcil d'identificar per la seva forma de creu, que recorda un àliga amb les ales obertes. Al sud de l'àliga hi una petita constel·lació integrada per unes quantes estrelles més aviat febles. Es diu l'Escut. En general, l'Escut passa desapercebuda perquè es troba enmig de dues grans constel·lacions: l'Àliga, al nord, i el Sagitari, al sud. És una regió del firmament molt atractiva. Es troba en plena Via Làctia. Hi abunden les estrelles i les nebuloses, com ara l'M 16 i l'M 17, visibles a ull nu.

  • Nostranau - capítol 16
    Veure vídeo

    Nostranau - capítol 16

    Demà al vespre, la Lluna, en quart creixen, es veurà cap al sud-oest. Però el que cridarà l'atenció és que damunt seu, relativament a prop, hi haurà el planeta Mart amb l'aspecte d'una brillant estrella de color ataronjat, molt fàcil de veure a ull nu.
    Tots dos astres navegaran junts, acostant-se cap a l'horitzó, fins que s'amaguin. Demà al vespre, depenent d'on es miri, farà que es vegi a Mart sobre la Lluna, o els dos astres junts. Per la seva banda, els habitants d'Amèrica del Sud i dels sud-oest d'Àfrica, podran veure el planeta vermell amagant-se darrere la Lluna. Per als que puguin veure-la, l'ocultació de Mart per la Lluna serà un fenomen curiós.

    Demà al vespre, la Lluna, en quart creixen, es veurà cap al sud-oest. Però el que cridarà l'atenció és que damunt seu, relativament a prop, hi haurà el planeta Mart amb l'aspecte d'una brillant estrella de color ataronjat, molt fàcil de veure a ull nu. Tots dos astres navegaran junts, acostant-se cap a l'horitzó, fins que s'amaguin. Demà al vespre, depenent d'on es miri, farà que es vegi a Mart sobre la Lluna, o els dos astres junts. Per la seva banda, els habitants d'Amèrica del Sud i dels sud-oest d'Àfrica, podran veure el planeta vermell amagant-se darrere la Lluna. Per als que puguin veure-la, l'ocultació de Mart per la Lluna serà un fenomen curiós.

  • Nostranau - capítol 5
    Veure vídeo

    Nostranau - capítol 5

    Després d'aparèixer Júpiter a l'horitzó, es veurà un puntet negre sobre el seu disc. És l'ombra del satèl·lit Ió projectada damunt dels núvols de l'alta atmosfera. Després, un altre punt, el mateix satèl·lit, començarà a passar per davant del disc del planeta, i ombra i satèl·lit s'aniran desplaçant aparellats. Mentrestant, Europa també serà davant de Júpiter. Més tard, passarà l'ombra de Ió; després, Europa... La festa s'acabarà en sortir Ió del davant de Júpiter.

    Després d'aparèixer Júpiter a l'horitzó, es veurà un puntet negre sobre el seu disc. És l'ombra del satèl·lit Ió projectada damunt dels núvols de l'alta atmosfera. Després, un altre punt, el mateix satèl·lit, començarà a passar per davant del disc del planeta, i ombra i satèl·lit s'aniran desplaçant aparellats. Mentrestant, Europa també serà davant de Júpiter. Més tard, passarà l'ombra de Ió; després, Europa... La festa s'acabarà en sortir Ió del davant de Júpiter.

  • Nostranau - capítol 2
    Veure vídeo

    Nostranau - capítol 2

    El sol banya completament de llum la Lluna, que aquest dia serà plena. Es veu en els cràters de la Lluna: Tycho, Copernicus, Kepler, etc. I també el punt més brillant de tots: el cràter Aristarchus.

    El sol banya completament de llum la Lluna, que aquest dia serà plena. Es veu en els cràters de la Lluna: Tycho, Copernicus, Kepler, etc. I també el punt més brillant de tots: el cràter Aristarchus.

  • Nostranau - capítol 1
    Veure vídeo

    Nostranau - capítol 1

    Al començar la nit, el planeta Mart és com una brillant estrella de color rosat. Júpiter i Saturn surten aquests dies per l'horitzó est cap a la una de la matinada.
    Mart s'està allunyant de la Terra. Als seus casquets polars de gel s'hi aprecien diferències de tonalitats, que depenen dels materials de la superfície. Hi ha una zona fosca anomenada Syrtis Major...

    Al començar la nit, el planeta Mart és com una brillant estrella de color rosat. Júpiter i Saturn surten aquests dies per l'horitzó est cap a la una de la matinada. Mart s'està allunyant de la Terra. Als seus casquets polars de gel s'hi aprecien diferències de tonalitats, que depenen dels materials de la superfície. Hi ha una zona fosca anomenada Syrtis Major...

Anar al contingut