• Fabià Puigserver
    Veure vídeo

    Fabià Puigserver

    Fabià Puigserver. Ànima de teatre


    L'escenògraf i director Fabià Puigserver és una figura clau del teatre català. Membre fundador
    de la companyia Teatre Lliure, Puigserver va modernitzar i europeïtzar l'escena catalana. El mateix Peter Brook va dir que hi ha un abans i un després de "Yerma" el muntatge que va fer amb Núria Espert. Per a aquesta actriu, Fabià encara és un referent: "Tota la gent que va treballar amb ell s'ha quedat molt marcada, en el sentit més preciós de la paraula."

    Fabià Puigserver. Ànima de teatre L'escenògraf i director Fabià Puigserver és una figura clau del teatre català. Membre fundador de la companyia Teatre Lliure, Puigserver va modernitzar i europeïtzar l'escena catalana. El mateix Peter Brook va dir que hi ha un abans i un després de "Yerma" el muntatge que va fer amb Núria Espert. Per a aquesta actriu, Fabià encara és un referent: "Tota la gent que va treballar amb ell s'ha quedat molt marcada, en el sentit més preciós de la paraula."

  • Josep Carner. El poeta nòmada
    Veure vídeo

    Josep Carner. El poeta nòmada

    Josep Carner és el gran poeta nòmada de la literatura catalana. La seva va ser una vida moguda, plena i també difícil. Intel·lectual de referència de primers de segle XX, era un superdotat i un dandi. Als trenta-set anys va entrar a la carrera diplomàtica i va viure en una pila de ciutats del món. Després, la guerra i l'exili a Mèxic. Brussel·les va ser la darrera ciutat d'adopció. L'escriptor i traductor Salvador Oliva n'explica: "El Carner sempre salta més del que ell es proposa, és a dir, no decep mai. I el poema "Nabí" és el gran poema català del segle XX."

    Josep Carner és el gran poeta nòmada de la literatura catalana. La seva va ser una vida moguda, plena i també difícil. Intel·lectual de referència de primers de segle XX, era un superdotat i un dandi. Als trenta-set anys va entrar a la carrera diplomàtica i va viure en una pila de ciutats del món. Després, la guerra i l'exili a Mèxic. Brussel·les va ser la darrera ciutat d'adopció. L'escriptor i traductor Salvador Oliva n'explica: "El Carner sempre salta més del que ell es proposa, és a dir, no decep mai. I el poema "Nabí" és el gran poema català del segle XX."

  • Montserrat Roig. Retrat d'una mirada
    Veure vídeo

    Montserrat Roig. Retrat d'una mirada

    És un dels grans noms de la narrativa catalana. Partint d'experiències pròpies i recuperant la memòria històrica del país, la Montserrat va retratar, des d'un punt de vista evidentment femení, la Catalunya del segle XX.

    És un dels grans noms de la narrativa catalana. Partint d'experiències pròpies i recuperant la memòria històrica del país, la Montserrat va retratar, des d'un punt de vista evidentment femení, la Catalunya del segle XX.

  • Miquel Martí i Pol
    Veure vídeo

    Miquel Martí i Pol

    Miquel Martí i Pol és un dels poetes catalans més populars del segle XX. La seva poesia parla de l'home amb un llenguatge directe i sintètic. L'esclerosi múltiple que pateix des dels quaranta anys el lliga definitivament a Roda de Ter, que sovint retrata i reivindica en la seva obra. Tot i així, Martí i Pol aconsegueix ser conegut i reconegut, tant a Catalunya com a l'estranger. Amb Lluís Llach l'unien una bona amistat i uns quants projectes comuns: "Molta gent es pensa que jo el vaig ajudar a ser conegut. Mediàticament potser sí, però la meva sorpresa era que, quan anàvem pels poblets, la gent li anava sempre a demanar, amb un llibre a la mà, que li signés coses."

    Miquel Martí i Pol és un dels poetes catalans més populars del segle XX. La seva poesia parla de l'home amb un llenguatge directe i sintètic. L'esclerosi múltiple que pateix des dels quaranta anys el lliga definitivament a Roda de Ter, que sovint retrata i reivindica en la seva obra. Tot i així, Martí i Pol aconsegueix ser conegut i reconegut, tant a Catalunya com a l'estranger. Amb Lluís Llach l'unien una bona amistat i uns quants projectes comuns: "Molta gent es pensa que jo el vaig ajudar a ser conegut. Mediàticament potser sí, però la meva sorpresa era que, quan anàvem pels poblets, la gent li anava sempre a demanar, amb un llibre a la mà, que li signés coses."

  • Xesco Boix. Ningú no comprèn ningú
    Veure vídeo

    Xesco Boix. Ningú no comprèn ningú

    La família i les persones del seu entorn més proper reconstrueixen la polièdrica personalitat d'aquest músic que cantava a la llum i a l'esperança, però a qui sacsejava una implacable foscor interior.

    La família i les persones del seu entorn més proper reconstrueixen la polièdrica personalitat d'aquest músic que cantava a la llum i a l'esperança, però a qui sacsejava una implacable foscor interior.

Anar al contingut