Roger de Gràcia

En Roger i la Dolors a la platja.
El Roger

Acompanyar és, potser, el verb més important d'aquesta sèrie. No es tracta d'informar, ni tampoc de descriure. Es tracta d'observar, deixar parlar i d'empatitzar. Aquests són alguns dels trets més característics del nostre presentador, el Roger de Gràcia. Potser perquè el Roger ha passat per algunes de les situacions que viuen els personatges: l'arribada del primer fill, que el va trasbalsar, ha viscut la pèrdua de persones properes, sovint s'ha plantejat un canvi de vida. I quan es barreja en situacions completament desconegudes, per exemple la història del pres, la de la noia sorda que espera l'implant o la del pagès que ho va perdre tot en l'incendi de l'Empordà, aleshores tot són dubtes i el millor de tot és que els verbalitza.

"És molt curiós estar en un part que no és el teu, comparteixes emocions i alhora estàs molt relaxat."

"Com és saber que moriràs?"

"Com més estona passo a la presó més ganes tinc de sortir-ne."

"Em poso al seu lloc i em recorre un calfred."


Aquestes frases, tretes d'alguns dels capítols, són un exemple del to que fa servir el Roger. Els personatges que coneix li generen dubtes, records, sensacions... La manera de narrar és propera, es nodreix, sovint, del primer pensament que va tenir el Roger en el moment d'enfrontar-se a una seqüència complexa. 
Anar al contingut