Roger de Gràcia: "'No serà fàcil' ha estat un viatge al·lucinant per les vides de gent molt interessant"

El presentador ens explica com ha viscut l'experiència d'enfrontar-se a històries humanes transcendents i molt diverses.
Roger de Gràcia.
Roger de Gràcia.

TV3 estrena, el dimecres 14 de gener a les 22.40, "No serà fàcil", una sèrie del Departament de Documentals i Nous Formats, dirigida per Pol Izquierdo i presentada per Roger de Gràcia, amb històries diferents en què cadascun dels 13 capítols de 40 minuts gira entorn d'un concepte comú. Enamorar-se, marxar, examinar-se, equivocar-se i morir són alguns temes que connectaran les dues històries encreuades que centraran cada episodi. "No serà fàcil" és una sèrie que acompanya la gent en el moment en què la seva vida està a punt de fer un tomb. Comparteix els dubtes, les emocions i la incertesa d'una situació que es convertirà en un record que no es perdrà.

Com ha estat aquest "acompanyar" les persones?
"Ha estat un equilibri difícil de trobar. Per una banda, vols participar de les seves emocions però per altra no hi vols interferir i vols que les seves emocions arribin al més pures possibles a la gent de casa. En tot cas, sempre he intentat 'ser-hi' de veritat, posar-me al màxim a la seva pell."

És difícil trobar el punt d'empatia amb una persona perquè et parli obertament de la seva experiència personal?
"Depèn. Hi ha gent a qui li costa més obrir-se i gent que és oberta per naturalesa. Hi ha casos en què sembla contradictori. El cas de la Dolors, per exemple, malalta terminal de càncer, que semblava que li hauria de costar parlar amb sentiment de la seva mort imminent, i va ser tot el contrari. I després, en canvi, hi ha situacions més quotidianes, que ens pesen molt... Però tot depèn de com és cadascú. I nosaltres també ens hi hem aproximat sempre amb molt de respecte i carinyo, i això ha ajudat que s'obrin més, suposo."

Cada capítol comença amb una història personal teva. T'has sentit identificat sovint amb les persones a qui has acompanyat?
"Absolutament. Totes les històries em recordaven alguna història meva. Passat, present o fins i tot futur. Tenir fills, superar-se, fer exàmens potents... Les vides de tots nosaltres no són tan diferents en essència. Canvien els llocs i les dates, però els valors i els esforços són molt semblants."

Creus que els espectadors també s'hi sentiran?
"Espero que sentin el mateix que he sentit jo i tot l'equip: que cada vida és interessant, que darrere de cada petó, de cada malaltia, de cada pèrdua, de cada victòria hi ha gent que té il·lusions i que se supera constantment. I això és la vida. I esperem que així arribi a la gent de casa."

Què és el que més t'ha sorprès? Què has descobert de les persones fent el programa?
"Ha estat un viatge al·lucinant per les vides de gent molt interessant. Les seves vides són molt diferents, i alguns ho han passat pitjor que altres. Però si m'he de quedar amb una cosa, em quedo amb un patró que es repeteix en totes elles: sense il·lusió no val la pena viure. Això és el que he descobert."