"No pot ser!" aborda l'addicció al mòbil

Robar-nos el temps: una de les claus de l'èxit de les tecnològiques

Existeix tota una maquinària d'enginyers, dissenyadors programadors i neurocientífics treballant per fer els seus productes més atractius. Per fer-los indispensables
Toni Noguera
Jordi Basté davant el Teatre Victòria, en què es llegeix un rètol de l'obra "Una teràpia perillosa"
Jordi Basté intentarà desenganxar-se del mòbil

El consum de productes i serveis tecnològics esdevé cada vegada una part més important del nostre temps. En ocasions, aquest consum es pot arribar a considerar addictiu. Cal prendre consciència que l'ús abusiu de productes com telèfons mòbils o aplicacions no és el simple fruit d'una personalitat dèbil: existeix tota una maquinària d'enginyers, dissenyadors programadors i neurocientífics treballant per fer els seus productes més atractius. Indispensables.

‘Move fast and break things': a finals dels 2000 no hi havia cap frase que definís millor l'efervescència que es vivia a Silicon Valley. Les empreses tecnològiques creixien a un ritme frenètic i no tenien aturador. De fet, aturar-se a reflexionar, plantejar o respirar, no només no semblava tenir cap sentit, sinó que significava perdre milions de dòlars en potencials guanys. 

"Mou-te ràpid i trenca coses" era la frase que Mark Zuckerberg repetia sovint als seus equips de desenvolupadors. "Si no estàs trencant coses, és que no t'estàs movent suficientment ràpid", apuntava el fundador de Facebook en una entrevista a "Business Insider" el 2009. No només es va convertir en el lema de la seva empresa, sino que l'eslògan va fer fortuna mundial: tots els professionals de l'àmbit tecnològic el van voler adoptar. Per què no seguir el rastre d'una empresa que en només 5 anys de vida havia aconseguit generar 500 milions de dòlars anuals i comptava amb 300 milions d'usuaris? Alguns desenvolupadors i directors de projecte encara avui mantenen la consigna impresa en un DIN-A4 esgrogueït a la paret de l'oficina compartida on treballen. 

Durant anys, aquesta ha estat la idea que ha promogut la innovació i la competència en un dels clústers més vibrants de tot el planeta. Centenars de professionals que, des de la reconeguda vall del silici californiana, entraven a les vides personals de milers de milions d'arreu del món. Prometent i convencent amb serveis indispensables per fer la vida més fàcil, cada cop tenien un paper més rellevant en el nostre dia dia. Oferien serveis gratuïts, molts sense un pla de negoci clar. Acumular usuaris, acumular dades i després, si de cas, ja ho trobarem. La qüestió era tenir èxit, i tenir-lo ràpid. Ser disruptius. 

Mesurar l'èxit de manera objectiva, en un món tan eteri com el dels productes digitals, no és senzill. A més, molt sovint el producte és un servei que s'ofereix de forma gratuita. Però els usuaris, com sabem, ofereixen dades. Per una aplicació que vol seguir convencent els seus inversors per seguir rebent inversió, les més importants són les dades d'ús. Especialment valorat és l'"engagement", el compromís de l'usuari amb el servei.

L'"engagement" es defineix per un seguit d'indicadors que inclou el temps d'ús del servei per sessió, quantitat de pantalles consumides, percentatge de retenció o de pèrdua d'interès (és a dir, si un usuari arriba a tornar després del primer o segon ús del servei), usuaris mensuals i usuaris diaris… En definitiva, un dels valors més importants que decideix si un producte digital és exitós o si es tracta d'un nou fracàs és el temps que hi dedica un usuari.

 

Competir pel temps

D'aquesta manera, el sector tecnològic mundial, amb Silicon Valley a l'epicentre, va començar a competir per aconseguir l'èxit més gran possible: segrestar els usuaris als seus serveis. Enginyers, dissenyadors programadors i neurocientífics buscaven estratègies per arrancar més temps als seus clients. Un petit canvi de disseny en la interfície aconseguia que la gran majoria es quedessin cinc minuts més. Una recompensa virtual en forma de medalla feia que un usuari tornés a fer servir el producte el dia següent. Un correu electrònic i aquells que semblaven perduts tornaven a engreixar els números d'ús. 

Petits canvis que, a poc a poc, converteixen els seus usuaris en persones més i més intensives en el seu ús. Transformen usuaris en addictes que necessiten tornar el dia següent i, un cop dins, no saben sortir-ne en un temps prudencial. Potser el primer objectiu no era aquest, però la conseqüència era inevitable. Tots coneixem, o som, addictes que creuen necessari comprovar el telèfon cada cinc minuts perquè una nova notificació els segrega la dopamina necessària per seguir endavant, o addictes que troben cada nou vídeo consumit més interessant que l'anterior i, total, no han de fer res perquè es reprodueixin. Persones reals que cada vegada viuen més estona de manera robòtica en un món virtual. 

Amb aquest problema és com va néixer, per exemple, la idea de l'scroll infinit. Per què un usuari, quan ha consumit un text, hauria de decidir prémer sobre "Més" si vol seguir llegint altres articles? No és més fàcil si, simplement, continua trobant-se més i més continguts interessants, indefinidament? Evidentment, i així va vendre la idea a tota aquella startup i empresa tecnològica que la va voler escoltar. Des d'aleshores, el consum a internet no té aturador. Ningú et dirà: "fins aquí". En canvi, un cop hagis consumit un contingut, el següent es presentarà immediatament, i de forma automàtica. Següent capítol en 3… 2… 1...

L'inventor d'aquesta senzilla idea és Aza Raskin, un dels entrevistats al capítol "Addictes al mòbil" de la segona temporada del "No pot ser!". Com molts dels membres de l'organització sense ànim de lucre Center for Humane Technology, ell també ha fet la reflexió tardana que potser la tecnologia s'ha mogut massa ràpid i ha trencat masses coses. Entre elles, moltes de les coses que ens feien més humans.

Overview of Humane: A New Agenda for Tech from Center for Humane Technology on Vimeo.

En els darrers anys, són moltes les veus de penedits i experts que asseguren que hi ha una altra manera de fer tecnologia. Que podem fer productes interessants sense intentar esclavitzar els seus usuaris i que, de fet, a llarg termini potser és millor no convertir els humans en robots enganxats a pantalles. Les empreses comencen a incorporar estadístiques d'ús i a donar eines per autoregular-nos en el consum de productes i continguts digitals. Benestar digital per gestionar el temps d'ús.

El 2014, Mark Zuckerberg va canviar el lema de l'empresa per "Move fast with stable infrastructure". Mou-te ràpid amb una infraestructura estable. Els darrers anys, però, han demostrat a Facebook que això de voler moure's massa ràpid pot ser molt contraproduent. Que potser és bo parar a reflexionar, plantejar o respirar les possibles conseqüències pot ser bo per a l'empresa i per a la humanitat que en consumeix els productes.

Anar al contingut