La democràcia en mans de Silicon Valley

Cambridge Analytica: l'origen El desembre del 2015, un article a The Guardian canviava per sempre la comunicació política. El periodista Harry Davies destapava la col·laboració de la consultora britànica Cambridge Analytica amb el senador nord-americà Ted Cruz, consistent a minar dades socials de Facebook per crear milions de perfils personals dels seus votants i dirigir-los publicitat segmentada. Després de diverses revelacions que esquitxarien les portades dels diaris els següents mesos destapant la mateixa metodologia en altres fronts, la crisi va esclatar definitivament el març del 2018, quan l'enginyer de Cambridge Analytica Christopher Wylie va destapar-ne tots els secrets. Articles simultanis a The Observer, The New York Times i al Wired van abaixar la persiana de Cambridge Analytica i es va engegar una investigació criminal, però l'ombra del dubte sobre la victòria de Trump als EUA i el Brexit planaria per sempre més en l'imaginari popular. Facebook no sap, no contesta Si bé la premsa va xifrar en 50 milions els usuaris manipulats pel sistema de Cambridge Analytica via Facebook, investigacions posteriors elevarien la xifra fins als 87 milions. Malgrat rentar-se les mans diverses vegades, la dimensió de la tragèdia acabaria forçant Mark Zuckerberg a demanar disculpes per haver badat. Correrà durant anys per internet la seva compareixença al Senat nord-americà, tirant pilotes fores davant una audiència que l'havia de jutjar i que sentia per primera vegada paraules com "algoritme". Finalment, l'escàndol va comportar a Facebook una multa rècord de 5.000 milions de dòlars per trair l'acord de privacitat amb els seus usuaris i una greu crisi de confiança, malgrat tancar el 2019 amb una facturació rècord de 71.000 milions. Trinitat i Tobago La notorietat de Trump i el Brexit tapen una gran història de manipulació perpetrada per Cambridge Analytica, en aquest cas a Trinitat i Tobago, el 2010. Les eleccions d'aquest país centreamericà enfronten tradicionalment el partit de la comunitat d'origen indi (Congrés Nacional Unit) i de l'afroamericana (Moviment Nacional Popular). En vídeos i filtracions que han arribat al públic, directius de Cambridge Analytica expliquen haver treballat per al partit indi i haver detectat que la clau era augmentar l'apatia entre els joves afroamericans. Així van crear la campanya "Do so!" ("Fes-ho!"), que amb el símbol de dos braços creuats com una X cridava els joves a organitzar-se contra el sistema i la política tradicional. Els analistes de CA sabien que el dia de les eleccions els joves afroamericans es quedarien a casa i, en canvi, els indis anirien a votar amb els seus pares. I així va ser, el Congrés Nacional Unit va guanyar unes les eleccions en què aquesta abstenció va ser determinant. Hackejar la democràcia Els darrers anys assistim a algunes de les conseqüències del banquet de dades personals que hem cedit a les grans tecnològiques a canvi de les seves xarxes socials, correu electrònic, suite per teletreballar o anar a l'escola i telèfon mòbil. Google tampoc s'escapa a la polèmica, amb greus acusacions d'haver intentat manipular les eleccions del 2016 en favor de Hillary Clinton, amb accions tan senzilles -i per això tan maquiavèl·liques- com alterar el text predictiu del cercador, l'ordre dels resultats o els suggeriments de YouTube. Avisa Yuval Noah Harari als seus llibres que el sistema vol hackejar el nostre cervell. L'ús fraudulent del "big data" i les "fake news" que apunten a les nostres emocions són només una primera fase, a la qual seguiran mesures biomètriques de les nostres reaccions a la informació i una segmentació encara més sofisticada. Queda preguntar-se què passarà el dia que el sistema ens conegui millor que nosaltres mateixos. Si a la bola de cristall del "big data" es diu a qui votarem o què necessitem sentir per canviar el nostre vot. Quin sentit tindrà anar a votar?