5 curiositats per entendre els e-sports
Pocs consideren que els esports electrònics siguin esports tradicionals i molts no volen ni sentir a parlar de la comparació. Tanmateix, l'adrenalina que generen, els entrenaments, els formats de competició, les aficions, el volum econòmic i l'alta competitivitat no deixen marge al dubte: aquests videojocs fa temps que han deixat de ser un simple entreteniment. En la darrera dècada s'han professionalitzat de manera silenciosa i qui els descobreix ara queda meravellat.
5 curiositats per entendre els e-sports
L'espectacle inadvertit de masses, al "No pot ser!"

5 curiositats per entendre els e-sports

Pocs consideren que els esports electrònics siguin esports tradicionals i molts no volen ni sentir a parlar de la comparació. Tanmateix, l'adrenalina que generen, els entrenaments, els formats de competició, les aficions, el volum econòmic i l'alta competitivitat no deixen marge al dubte: aquests videojocs fa temps que han deixat de ser un simple entreteniment. En la darrera dècada s'han professionalitzat de manera silenciosa i qui els descobreix ara queda meravellat.

Toni Noguera
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Les anomenaven "LAN Party". Un grup d'amics es trobaven a casa d'algú que tenia un menjador o un soterrani prou ampli i es passaven hores, nits senceres, competint a videojocs entre ells o amb persones d'arreu del món. La diferència amb l'actualitat és que cadascú es portava el seu ordinador, i això significava ratolí, teclat, pantalla i torre. El set complet.

Els "boomers" ja no ho entenien aleshores (tot i que molts d'ells havien viscut l'adolescència seguint amb atenció les partides de les mans més hàbils en màquines recreatives), i potser els "millennials" encara les recorden amb claredat, però cap dels "centennials" que ara es dediquen a memoritzar coreografies de TikTok entendrà de què se'ls parla quan se'ls parla de "LAN Parties".

Però si hi ha una cosa que qualsevol generació entén és la fascinació que neix de la competitivitat entre dos bàndols. La pulsió per la victòria en disciplines estimades i conegudes. L'essència dels e-sports és precisament aquesta: un grup d'elit mesura la seva habilitat amb els millors jugadors del món d'un videojoc competitiu i milions de persones que coneixen i estimen el joc els segueixen amb emoció. Una "LAN Party" amb milions d'espectadors.

El "No pot ser!" va tenir ocasió de colar-se entre les bambolines dels quarts de final del Worlds, la competició mundial de League of Legends (LoL) que enfronta cada any -des d'en fa 10- els millors equips de LoL de la Terra. Va ser a Madrid, al Palacio de Vistalegre, entre milers de persones (coreans, xinesos, alemanys, espanyols, francesos, nord-americans…) que corejaven cada nom de jugador i cridaven a cada anunci del presentador. Crits d'emoció durant les partides, retransmissions totalment apassionades i incomprensibles pels neòfits, eufòria amb cada bona jugada i laments somrients amb les derrotes.

En aquest article compartiré algunes de les curiositats que hem après dels e-sports durant aquesta experiència i que ajuden a entendre aquest espectacle.

  1. Els jugadors d'e-sports professionals dels equips més coneguts són autèntiques llegendes. Els seus equips els mantenen amb contractes milionaris, clàusules de rescissió per allunyar ofertes massa suculentes i totes les atencions necessàries. Els moviments de mercat són habituals i alguns poden ser molt traumàtics.
  2. Els plans d'entrenament consten d'hores i hores davant una pantalla. Jornades que acostumen a superar les 8 hores diàries davant la pantalla, amb aturades per descansar la vista, alimentar-se seguint unes pautes nutricionals molt específiques, visites al fisioterapeuta de l'equip i moments d'oci en què, moltes vegades, ni el seu entrenador aconsegueix que deixin d'estar enganxats a l'ordinador, tot i que aleshores juguen a videojocs diferents d'aquell en què competeixen. Directors esportius, experts en tàctiques, equip de comunicació i psicòlegs formen part dels equips professionals habituals.
  3. Quan un jugador puja a l'escenari per competir, abans de començar es configura el seu equip. Els seus propis teclats i els seus ratolins, que porten de casa configurats segons les seves necessitats i estils de joc i amb els quals han entrenat la seva memòria muscular. Els dispositius són essencials: el calibratge de les pantalles és diferent i, segons el videojoc, algunes marques són les preferides. Alguns jugadors prefereixen veure els colors més vius i una resolució més nítida, mentre que d'altres prioritzen un refrescament de pantalla elevat. Els ratolins tenen milers de formes diferents i els pesos són molt importants, així com la tecnologia que incorporen: la precisió és vital. Teclats retroil·luminats, construïts en angle, tecles distribuïdes segons el videojoc… Les marques es barallen per patrocinar equips sencers, però un jugador pot marcar la diferència. Existeixen pàgines web que es dediquen a recopilar no només el "set-up" de cada jugador rellevant (marques i models de dispositius) sinó el calibratge exacte que hi apliquen per al seu joc. Milers de persones intenten imitar els seus ídols.
  4. Els premis poden arribar a ser colossals. Accedir a una final pot suposar 50.000 dòlars. El darrer guanyador del mundial de Fortnite (el primer i únic mai celebrat, l'agost del 2019) es va embutxacar 3 milions de dòlars. Tenia només 16 anys i milions de persones a tot el món li van seguir i aplaudir la victòria en directe. Un bon jugador pot ingressar de mitjana uns 10.000 euros mensuals, tot i que hi ha jerarquies i la part més elevada de la piràmide té contractes milionaris. La gran majoria de jugadors bons, que no d'elit, complementen els ingressos fixos del seu equip habitual amb els que reben a través dels "directes", és a dir, les retransmissions de les partides en directe. Vídeos patrocinats, marques de beguda, aportacions de fans i altres patrocinadors… Twitch és la plataforma habitual per als "gamers" professionals, però també n'hi ha que es mouen amb facilitat i generen volum de negoci a YouTube o, fins i tot, si tenen prou carisma i una bona base de seguidors, per Instagram.
  5. Alguns dels e-sports més populars són Counter Strike: Global Ofensive (CS:GO), League of Legends (LoL), StarCraft II, Dota 2, Call of Duty, Fortnite, Rocket League, FIFA, Hearthstone i Overwatch. Tradicionalment, LoL és el que ha acumulat més jugadors d'ordinador en actiu durant més temps. Ja acumula una dècada d'èxit en què continua sumant adeptes. Els fanàtics dels e-sports poden seguir tant equips (G2 Esports, Fnatic, SK Gaming, FunPlus Phoenix, Cloud9, Griffin, Splyce…) com jugadors (per exemple, en el cas de LoL: Grabbz, Doinb, Crisp, Rekkles, Jankos, Caps, Perkz, Rookie i, per descomptat, el mític Faker) i, moltes vegades, els seguidors estan més pendents d'aplaudir les estratègies més originals i de mèrit que del seu equip o jugador preferits. Més enllà de jugadors i equips, els seguidors d'e-sports veneren els "casters" o comentaristes més carismàtics, com la belga Eefje "Sjokz" Depoortere o l'espanyol Ibai Llanos.

A la Xina ja existeixen els primers atletes reconeguts d'e-sports, on la disciplina es considera una professió. Hi ha carreres universitàries i s'han construït estadis per seguir els esdeveniments més populars. Cada cop reuneixen més milions de persones i atrauen la mirada de més marques disposades a patrocinar un entreteniment que mou passions, masses i diners. Sobretot diners.

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut