La pregunta era "Quin és l'objecte que estimes més?" i l'Alba es va plantar al mig del rusc amb una fotografia a les mans. Hi apareixien tres persones: la seva mare, un germà i la seva germana. S'estimava tant aquesta imatge impresa perquè, durant més de 22 anys, va ser l'únic record que tenia de la seva família biològica. L'hi havien donat en persona mare i germana quan tan sols tenia 5 anys. No les va tornar a veure mai més.     Un temps abans de rebre la fotografia, la petita Alba "feia vida al carrer" amb el seu pare, al Nepal. Aquest s'havia separat de la dona pocs anys després que l'Alba hagués nascut. La seva germana gran es va quedar amb la mare al poble i ella i el seu pare van anar cap a la capital, on les coses no els van anar bé. La situació econòmica del pare era desastrosa i la seva malaltia no hi va ajudar gens. El pare de l'Alba va empitjorar. Es va posar realment malalt i el senyor Laxman, un monjo i professor d'universitat que havien conegut al carrer, va prestar-se a portar-lo a l'hospital. La situació no va millorar i al cap d'un temps va morir i va deixar l'Alba totalment sola. L'única persona que li quedava a la criatura, el senyor Laxman, no sabia res d'ella i, de fet, havia estat informat pel pare, poc abans de traspassar, que la mare havia mort. L'única opció que tenia, va pensar, era l'orfenat, on va acabar confiant la seva custòdia. La mare i germana de l'Alba la van localitzar i van anar-la a visitar. Aquell va ser el dia en què la germana li va donar la foto. Al darrere, hi havia una nota manuscrita en nepalès. En aquell moment no va entendre què hi posava, però anys més tard descobriria en el text la clau per retrobar-se amb la seva família biològica: una llista de noms i adreces de diverses persones.   La seva germana biològica va venir a acomiadar-se d'ella a l'orfenat quan tenia 5 anys. L'Alba marxava a Catalunya, adoptada. Només en conservava una foto amb unes pistes al darrere, en nepalès, i es va disposar a trobar-la. 👉👉 https://t.co/XnXGkPVxgA pic.twitter.com/UU8ehvcLFY — NexesTV3 (@NexesTv3) April 23, 2021   De Catalunya a investigar al Nepal Només tenia 5 anys quan una família catalana la va adoptar. Per venir no es va emportar gaire equipatge, però entre les seves poques pertinences hi va amagar la fotografia. Li feia por que, si la descobrien, no seria acceptada a la nova família. Temps després, ja amb 13 anys, va atrevir-se a desvelar als seus pares l'existència d'aquella fotografia i la identitat de qui hi apareixia.   Els pares adoptius de l'Alba es devien commoure amb aquell temor infantil, ja que quan l'Alba va complir els 21 anys, li van regalar un viatge en família al Nepal. Allí va començar la recerca, en què l'Alba volia trobar alguna història sobre el seu passat. El primer pas va ser dirigir-se a l'orfenat a buscar més pistes. La sorpresa va ser majúscula quan van descobrir, dins del seu historial, el document que havia redactat el senyor Laxman. L'home que la va trobar al carrer, la va ajudar a sentir-se segura i la va portar a l'orfenat quan no era més que una criatura desvalguda, havia deixat prou informació per orientar-los. El director de l'orfenat va ensenyar-los el document i va comprometre's a trobar el contacte de la persona que l'havia escrit. La família de l'Alba va poder contactar amb el senyor Laxman i van aconseguir veure's finalment en persona. Tot i haver fet amb ell una bonica relació que l'acosta als seus orígens, el senyor Laxman no va poder ajudar-la a descobrir cap nova pista concreta sobre la seva família biològica. Però l'Alba no desistiria.   Segon viatge al Nepal El novembre del 2019 l'Alba tenia 26 anys i va viatjar de nou al Nepal. Aquesta vegada, tota sola, es va allotjar a casa de la família Laxman. En un viatge de 12 hores en bus, el senyor Laxman la va acompanyar al seu poble natal, on van començar a donar veus de la seva cerca. Fins i tot va aconseguir que un programa de ràdio local l'entrevistés sobre la seva història, però cap d'aquells contactes li va donar prou informació per trobar a la seva família. A l'altra banda del món, a Texas, als Estats Units, un immigrant nepalès originari del poble natal de l'Alba, el senyor Raju, va topar-se per casualitat amb aquella entrevista i es va posar en contacte amb ella per Facebook per oferir-li ajuda. El desembre del 2019, el senyor Raju li va donar "la sorpresa més gran que pogués imaginar": havia trobat a la seva germana, la Sabita.   El 6 de desembre del 2019, a l'hora acordada, els tons d'inici de la videotrucada van deixar de sonar. A la pantalla dels seus respectius ordinadors va aparèixer de cop una cara completament nova però profundament familiar. No tenien una llengua comuna per poder entendre's, però tampoc va ser necessària. Cap d'elles era capaç d'articular una sola paraula, entre constants llàgrimes i sanglots. 22 anys després, l'Alba i la Sabita es tornaven a veure les cares. La germana de l'Alba viu actualment a Dubai, des d'on rep les videotrucades que es fan religiosament cada diumenge per poder parlar de tot el que no s'han pogut dir fins ara. Han establert una connexió immediata i des que es van tornar a trobar que no han deixat de trucar-se. D'aquestes videotrucades i gràcies a una memòria prodigiosa, la Sabita ha après nocions de català i, de fet, va ser en aquesta llengua i amb un perfecte accent que va enviar un missatge dirigit a la seva germana petita.   L'Alba no ha pogut tornar a veure en persona la seva germana biològica des que tenia 5 anys. Tot i així, s'estimen profundament i es truquen cada setmana. Una bonica història👉 pic.twitter.com/jJtPRzNWUE — NexesTV3 (@NexesTv3) April 23, 2021   L'Alba i la Sabita, tot i haver estat separades de petites durant més de dues dècades, s'estimen i només tenen un somni: poder-se retrobar i tornar a estar unides. Pels pares adoptius de l'Alba, la Sabita és ara una filla més.