"Van treure unes metralladores i van començar a disparar contra tothom"
Des de dins el balcó on es va amagar, el Josep Lluís veia com els terroristes, que va arribar a tenir a tres metres, continuaven assassinant turistes a sang freda
"Van treure unes metralladores i van començar a disparar contra tothom"
Sobreviure a un atemptat terrorista, a "Nexes"

"Van treure unes metralladores i van començar a disparar contra tothom"

Des de dins el balcó on es va amagar, el Josep Lluís veia com els terroristes, que va arribar a tenir a tres metres, continuaven assassinant turistes a sang freda

Toni Noguera Martínez
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Ell estava comprant unes postals. Ella, unes polseres. El matrimoni acabava de visitar el Museu del Bardo, a Tunísia. De cop, al mig de la plaça, uns homes van obrir unes bosses, en van treure unes metralladores kalàixnikov i van començar a disparar.

El Josep Lluís va entrar corrents al museu i es va amagar darrere una columna. Una de les bales hi va impactar i li va fer caure un tros de ciment al cap: "Les bales anaven per tot arreu", recorda. Va començar a pujar les escales del museu, que només tenia una sortida. Darrere seu, els terroristes seguien disparant "contra tot el que es movia".

La Maria Catalina es trobava a l'altre extrem de la porta de sortida del museu quan va començar l'atemptat, amb alguns familiars. Al principi es pensaven que sentien focs artificials. De seguida, però, van veure que tothom corria i es van adonar que alguna cosa no anava bé.

El viatge a Tunísia era una escala del creuer que havien contractat per fer unes vacances acompanyats per familiars. No eren l'únic matrimoni català: una altra parella de jubilats de Barcelona van ser morts pels trets indiscriminats dels terroristes davant de l'autobús que els havia de tornar al vaixell.

El Josep Lluís i la Maria Catalina van explicar el seu relat sobre la supervivència a un atemptat jihadista
El Josep Lluís i la Maria Catalina van explicar el seu relat sobre la supervivència a un atemptat jihadista

"Corre, corre, que ens maten"

Com la resta de persones que hi havia al museu, el Josep Lluís seguia corrent escales amunt. Al seu cantó, una dona italiana va ser "ferida de mort", creu, perquè li va caure als braços. No va poder aturar-se a comprovar-ho i la va haver de deixar allà, assegura, "perquè si no m'haurien matat a mi també". Es va refugiar en un balcó mig obert on hi havia dues o tres persones més i van entretancar les portes com van poder, resant perquè els terroristes no els trobessin. El perill no havia passat, ni de bon tros.

Seguint el seu instint de supervivència, la Maria Catalina havia tornat corrents cap a dins del museu sense saber molt bé encara de què fugia. Es va aturar un moment per mirar de trobar el Josep Lluís, a qui havia perdut de vista. Al seu cantó, un noi va caure a terra. Ella, paralitzada, va creure que havia relliscat: "Tot és marbre en el museu, però després li vaig veure sang" a l'alçada del tronc. Clavada en el mateix lloc, va presenciar com un altre noi que anava a socórrer el ferit queia immediatament abatut cap enrere.

Seguia garratibada i no va aconseguir moure's fins que va venir a buscar-la el seu germà, que la va estirar del braç amb el crit de "corre, corre, que ens maten". La Maria Catalina seguia buscant desesperada el seu marit, però la seva vida corria perill i, agafada pel braç, va seguir el seu germà sense tornar a mirar enrere.

Els dos van seguir la seva cunyada i cosina, que entraven per una petita porta. Un noi armat, possiblement un treballador de seguretat del museu, els va entaforar en un traster molt petit i fosc amb altres turistes, entre ells una mare italiana amb un parell de nenes petites, que s'hi amagaven. A fora, només se sentien les metralladores i pensava que el seu marit devia ser mort. No es van veure més durant les més de tres hores que van estar refugiant-se on van poder i temien el pitjor l'un de l'altre.

 

 

Amagats entre trets i explosions

El balcó on s'havia amagat el Josep Lluís amb altres turistes s'havia anat omplint de més persones que buscaven un lloc on amagar-se dels terroristes. Les portes no acabaven de tancar i ell intentava aguantar-les amb les mans per evitar que s'obrissin. Per l'escletxa que quedava anaven veient "com un dels terroristes anava assassinant la gent".

Seguia escarrassant-se que la porta no s'obrís perquè el terrorista no els veiés. La tensió era màxima. Un turista italià insistia a aixecar-se per mirar com evolucionava l'atac, i ell l'estirava cap avall fins a arribar a enfadar-se: "Estira't a terra, que si ens veuen aquí ens maten a tots", li va transmetre com va poder.

Mentrestant, dins el traster, el germà de la Maria Catalina es temia el pitjor: "Tiraran la porta a terra i ens mataran a tots. Quan arribin, ens hem de fer els morts". Ella, entre el so de les metralladores, els crits de les petites amb qui compartien refugi i els plors d'altres turistes, no podia fer res més que tremolar. La seva cosina va acostar-se a les petites: "Les hem d'amagar". Van agafar-les de les mans i les van aconseguir calmar, cobertes amb cartons i fustes.

El Josep Lluís i la Maria Catalina asseguts davant Jordi Basté i Mònica Terribas sobre el rusc de 'Nexes'
El Josep Lluís i la Maria Catalina amb Jordi Basté i Mònica Terribas

Finalment, els terroristes no van descobrir-los i després de sentir dues fortes explosions van pensar que tothom que hi havia a fora havia mort. El silenci, entre plors, sanglots i tremolors, el va trencar al cap d'una estona el so d'uns helicòpters que va alleujar-los a tots: "Ve algú". El treballador del museu els va indicar que sortissin ajupits i en silenci. A través de patis i passadissos, els van portar a una altra sala, on van seguir refugiats sense entendre gaire bé quina era la situació a l'exterior.

"Vam veure persones que eren mortes que el dia anterior havíem vist ballar"

Al balcó, quan el Josep Lluís va detectar més calma i va veure córrer un policia antiterrorista, va decidir obrir la porta i va ser el primer a sortir. Va veure un senyor arrossegant-se per terra, ferit. El va intentar agafar: el coneixia. Era un home sud-africà amb qui havia fet amistat en el creuer. Estava ferit de mort. Va intentar fer-li un torniquet, però estava molt mal ferit i pràcticament se li va morir als braços. Va haver-lo de deixar enrere.

 

 

La policia antiterrorista el va rodejar i el va portar a fora, entre empentes. L'escena era dantesca: va travessar una sala plena de morts i ferits, molts dels quals reconeixia. Els va haver de passar per damunt: "vam veure persones que eren mortes que el dia anterior havíem vist ballar", recorda el Josep Lluís.

Al cap d'unes quantes hores, es van retrobar al museu esportiu, a l'altre cantó del Museu del Bardo, on els militars estaven reunint ferits, rescatats i supervivents. El Josep Lluís i la Maria Catalina, amb molta sort, van sobreviure: 21 persones van morir en aquell atemptat, i pràcticament una cinquantena de persones van ser ferits de diferent consideració.

Més històries de supervivència

Al "Nexes: sobreviure" vam poder sentir el testimoni de diferents persones que han sobreviscut a moltes situacions diverses.
El cas del Joan Carles, malalt de leucèmia i de Covid-19, ens va inspirar, amb el seu relat, serenitat i força mental.

 

També vam sentir el testimoni de supervivència del Seydou i el Mohamed, que aquest desembre van perdre amics, compatriotes i germans que sobrevivien com podien en una nau industrial a Badalona abans de l'incendi mortal.

Els desatres naturals també van tenir protagonisme, entre supervivents als terratrèmols i allaus, tot i que sobreviure a la precarietat econòmica va ser un dels temes amb els testimonis més durs, com la Roxana i la Vania, dues Kellys que malviuen com a treballadores de la neteja de la llar i hotels.

 

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut