La van mutilar genitalment amb 6 anys i no en sabia res
Amb 17 anys va adonar-se que li havien extirpat la possibilitat de divertir-se amb les relacions sexuals i li han condicionat tota la seva vida afectiva
La van mutilar genitalment amb 6 anys i no en sabia res
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Històries personals, a "Nexes"

La van mutilar genitalment amb 6 anys i no en sabia res

Amb 17 anys va adonar-se que li havien extirpat la possibilitat de divertir-se amb les relacions sexuals i li han condicionat tota la seva vida afectiva

Toni Noguera Martínez

Va entrar en una comissaria, a Mataró, sense saber que la seva vida estava a punt de canviar completament. Tenia cita amb un mosso d'esquadra per entrevistar-lo pel seu treball de recerca. Asseguda davant seu, li va llençar la pregunta: "Hi ha casos d'ablació femenina a Catalunya?" L'Adama volia saber si aquesta pràctica, que tot just acabava de descobrir, es reproduïa en el seu país i es perseguia. El que no sabia és que ella ja n'era víctima

L'Adama tenia 17 anys, cursava batxillerat i es trobava preparant el seu treball de recerca. Va voler dedicar el tema d'investigació a l'Àfrica per conèixer millor les seves arrels socials i culturals. No coneixia gaire sobre els seus orígens i el treball li suposava una bona oportunitat per aprofundir-hi. Va decidir encaminar la seva recerca cap a la figura de la dona africana: situació, paper i problemes que havien d'afrontar les dones en el continent. Un d'aquests problemes, completament vigent, és la mutilació genital femenina. Es calcula que més de 18.000 persones la pateixen a Catalunya i ara hi ha 6.000 nenes en risc de ser mutilades.

"No era conscient que jo mateixa era una nena mutilada"

El sexe no era un tema que es tractés obertament a casa de l'Adama. De fet, mai se'n parlava: "Tot el tema sexual, les relacions, és tabú encara en la nostra societat actual, però sobretot si tenim en compte els meus orígens". De fet, continuava l'Adama, ella ni tan sols s'havia "descobert com a nena, com a dona". En conseqüència, en aquella primera etapa de la vida mai es va adonar que li faltava part dels genitals.

Tot va canviar el dia que va entrar en aquella comissaria de Mataró. Sí, hi havia casos de denúncia per ablació a Catalunya i, sí, les forces de seguretat ho estaven perseguint. Però el mosso no només li va respondre afirmativament, va seguir sorprenent l'Adama amb més informació: tots els detalls sobre quins tipus de mutilacions genitals hi havia, com es practicaven... El seu cervell va començar a desbloquejar tots els records d'aquell dia que tenia "guardats en el cap, en un calaix molt amagat".

Va ser més tard que va confirmar que ella també havia estat mutilada genitalment i va reviure aquella part de la seva vida de què no havia estat conscient fins a aleshores. Tot el dolor i patiment van tornar de cop.

La seva mare ho va descobrir per telèfon

L'Adama va néixer a Calella, però la seva mare ho estava passant malament a Catalunya. Per fugir del seu marit maltractador, va voler tornar al seu país d'origen, a Gàmbia, on va decidir deixar les seves filles per protegir-les de la violència del pare.

La mare de l'Adama no en sabia res, de l'operació que li van practicar a les seves filles. De fet, se'n va adonar quan l'Adama va patir una infecció, una de les primeres conseqüències habituals en els casos de mutilació genital. "No em curava, no hi havia forma de recuperar-me", explicava l'Adama, i van trucar-li.

Li van comunicar que a la seva filla se li havia practicat l'ablació, però no s'estava recuperant com s'esperava. La indignació va ser majúscula. Havia portat les filles, en principi, a un entorn segur on les havien de protegir. Anys després, encara recorda amb lament aquell període de la infantesa de les seves filles i no s'ho perdona.

Una vida afectiva distorsionada per sempre

 

Per l'Adama i per totes les víctimes de mutilació genital femenina, la vida afectiva no és normal. Tot i intentar mantenir relacions amb persones, i conèixer gent, no ho explica a tothom perquè "és un tema molt sensible" i encara hi està treballant. El sexe continua sent una experiència totalment insatisfactòria. En les seves parelles afectives busca comprensió, una sensibilitat i un caràcter emocional que li ofereixi l'empatia que necessita. En definitiva, algú que li doni suport en el vessant psicològic dels efectes de l'ablació.

Tot i haver provat la reconstrucció genital del clítoris, aquesta no li ha resolt els problemes. "Em pensava que era un botó que em faltava, i [ara] ja el tenia i funcionaria ràpidament", deia l'Adama, però no ha estat el cas. El tema psicològic, afegeix, "no es repara tan fàcilment".

Ella mai havia tingut l'oportunitat de gaudir i, potser per això, el bloqueig psicològic fruit d'aquesta novetat no ajuda a què la reconstrucció hagi tingut cap mena d'efectivitat. "A mi m'encantaria gaudir-ne", assegura, però com a milions de dones a tot el món, li han extirpat la possibilitat de divertir-se amb les relacions sexuals i de gaudir d'una vida afectiva normal.

Un "Nexes" sobre divertir-se

El programa que presenten Mònica Terribas i Jordi Basté va comptar amb moltes més històries sobre la relació humana amb el verb "Divertir-se". En molts casos, han estat testimonis amb un alt component de felicitat. Començant per una persona que gaudeix divertint-se i divertint, com l'actor i director Àngel Llàcer.

 

Un altre gran professional de la diversió, el pallasso d'èxit internacional Tortell Poltrona, va compartir el que significa la diversió per a una persona que sempre s'ha considerat graciosa i ho ha aprofitat per fer feliç la resta.

Hi ha altres tipus de diversions alternatives, com la de tirar-se en paracaigudes o practicar el salt base com fan l'Alain i la seva filla Chloé, o les competicions de galtades de gent forçuda com l'Strong Ferrer. A més, el cofundador de la revista El Jueves, també exdibuixant i editor del setmanari José Luis Martín, ens va explicar com divertir-se amb l'humor s'ha complicat amb internet i la protesta "com a religió".

També vam conèixer la història de l'Arnau i la Mireia, dos germans amb implant coclear que gaudeixen de la música, d'escoltar-la i practicar-la, des de ben petits, i ho fan d'una manera especial, a través de les emocions.

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut