Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
"Nexes" parla amb persones que han començat de nou

La Manuela no sabia llegir ni escriure i va decidir que no volia seguir sent analfabeta

El pare de la Manuela va ser represaliat pel feixisme a Jaén, la seva família era molt pobra i ella, a contracor, va haver de renunciar a l'escola per ajudar al camp

Toni Noguera Martínez

De cop i volta es va quedar en silenci tot el rusc de "Nexes". Els 100 participants del capítol dedicat al verb "començar" i l'equip escoltaven absorts la vivència de la Manuela, una persona que ho ha donat tot a la vida, sacrificant pel camí la seva educació. Però, ja de gran, va decidir que no volia seguir sense entendre el món escrit que ens envolta.

La Manuela, de petita, a Jaén, demanava a plors a la seva mare que li permetés anar a l'escola. La mare, fins i tot, va iniciar els tràmits. Quan va arribar el moment, dilluns, la Manuela es va llevar molt d'hora. El record li ha quedat gravat a foc a la memòria.
Tota contenta, va exclamar: "Mare, que vaig a l'escola!" La resposta de la mare, entre llàgrimes, va ser trencadora: "Filla meva, on vols anar si no tinc vestits per posar-te?"

Mònica Terribas escolta a la Manuela, a 'Nexes'
Mònica Terribas escolta la Manuela a 'Nexes'

La profunda tristesa de la petita es va convertir, a poc a poc, en resignació. Efectivament, no tenien diners ni per comprar roba i els vestits que portaven eren fets de llençols que cada dia s'havien de rentar i eixugar per estar disponibles l'endemà. La Manuela va haver de treballar al camp per ajudar la família a poder-se alimentar. Mai va anar a escola i no va aprendre a llegir ni a escriure.

L'únic que va conèixer la Manuela durant la seva joventut va ser la pobresa, el treball i el sacrifici. Va venir a Catalunya amb poc menys de 16 anys i va començar a fer de minyona. Es va casar molt jove i va seguir treballant en neteja. Feia de "kelly, la que neteja". Va criar els seus tres fills i, després, li va tocar fer-se càrrec de les netes. Però no va deixar mai de tenir la il·lusió d'aprendre a llegir. Un cop les netes es van fer grans, va decidir que havia arribat el seu moment: va començar a anar a classes d'alfabetització.

"Saber llegir és saber veure el que mires."

La Manuela s'ha passat tota la vida veient paraules sense entendre'n el significat. Ara ha començat una vida nova en què entén el que veu i és que, per ella, "saber llegir és saber veure el que mires".

A Catalunya, 84.000 persones no saben llegir ni escriure

Gràcies a la seva professora Mònica, la Manuela va deixar de ser una de les 84.000 persones que no saben llegir ni escriure a Catalunya. Ha començat a participar en concursos de redacció, ha gaudit de la lectura de llibres com "El petit príncep" o "Els ponts de Madison" i, sobretot, és capaç de fer la gran majoria de gestions de manera autònoma. Després de tota una vida sense saber-ne, la Manuela va ser qui va llegir la presentació de la següent participant a "Nexes: Començar" davant de tot el rusc.

 

 

Una hora i mitja de classe a la setmana, molta dedicació i tossuderia han allunyat la Manuela dels moments de vergonya que vivia quan havia d'anar a una oficina de Correus, quan es veia obligada a firmar un document amb l'empremta o quan li tocava demanar ajuda per omplir formularis. Tot i que a vegades necessita ampliar el cos de lletra per veure-hi bé, ara ja no respon "no ho sé" quan li pregunten sobre el contingut de qualsevol text.

De la mateixa manera que la Manuela va començar de nou, tot i que ja de gran, el programa "Nexes: Començar" ens va descobrir desenes d'històries i vivències de persones que han iniciat moments que els han canviat la vida.

Fa pocs dies, l'Enric ha començat a veure la vida en colors i encara s'hi està acostumant. És daltònic i unes ulleres especials amb filtres li han donat l'oportunitat de veure-hi com ho fa la resta de gent que l'envolta.

 

La Marta, després d'un accident a casa, ha començat a viure sense vista i s'ha hagut d'adaptar a una nova realitat. Ens va assegurar que se n'està sortint prou bé. En Pau va tenir un accident a la muntanya que el va deixar en cadira de rodes. Continuar fent tot el que li agrada és el que li ha permès tornar a començar amb aquesta nova condició.

 

 

En Manel va començar a viure de nou després que la Fundació Arrels li hagués ofert ajuda i, finalment, l'hagués acceptat.

 

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut