El nen que abraçava la música
L'Arnau és sord, però es va enamorar de la música abans de poder-la sentir del tot bé gràcies a l'implant coclear que porta des dels set anys
El nen que abraçava la música
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Divertir-se amb la música, al "Nexes"

El nen que abraçava la música

L'Arnau és sord, però es va enamorar de la música abans de poder-la sentir del tot bé gràcies a l'implant coclear que porta des dels set anys

Toni Noguera Martínez

De petit, l'Arnau s'acostava a l'altaveu del cotxe per notar les vibracions de la música. Posava la galta i les mans ben a prop i deixava que la pell li parlés de ritmes, de freqüències i d'intensitats. Tot per ajudar a sentir-hi uns timpans que no acabaven de funcionar.

L'amor pel poc que podia sentir de la música era evident. Cada estiu insistia a anar a veure el concert especial que feia la banda de música de l'Escola de Música i Dansa de Palafolls, el seu poble. Hipnotitzat per la melodia i per la seva voluntat de sentir-la millor, l'Arnau acabava gairebé sempre damunt l'escenari. Necessitava que li arribés la música.

 

L'Arnau té sordesa genètica progressiva, igual que els seus dos germans, el Jordi i la Mireia. Tots tres s'han operat per posar-se un implant coclear que els substitueix l'oïda per portar els sons directament a l'àrea cerebral que els processa. Quan es van implantar l'aparell, la Mireia va descobrir el so de la pluja sobre el teulat de casa i el Jordi va sentir per primera vegada el canari que tenien com a mascota.

En el cas de l'Arnau, tot i la innegable atracció que sentia, no va ser fins que es va posar l'implant que va descobrir realment la música: "Quan em van posar els implants vaig tornar a un dels concerts i el que vaig sentir va ser especial." Després d'aquella experiència transformadora no en tenia cap dubte: va anunciar als seus pares que volia ser músic per poder escoltar tots els concerts sempre que volgués.

Els pares es van quedar sorpresos. Cap d'ells tenia experiència musical i els va costar entendre l'interès sobtat del seu fill. Al capdavall, era un nen sord, amb tot el desavantatge que suposava aprendre en un món de precisió sonora. Però només calia veure-li els ulls d'il·lusió per decidir-se a inscriure'l a l'escola de música i comprar-li un saxofon. Quan va obrir la caixa amb l'instrument musical, l'Arnau es va quedar del tot extasiat.

 

 

La seva germana, la Mireia (10 anys), només té tres anys d'experiència amb el seu implant coclear, però n'entén molt bé el funcionament i sap la diferència que suposa respecte a un audiòfon; aquest últim, un aparell que tan sols es dedica a ampliar el so, però que no substitueix l'oïda "espatllada". L'implant, en canvi, fa tota la funció de l'aparell auditiu per portar-ne la informació directament al cervell.

Futurs músics

 

 

Durant l'entrevista que li van fer els presentadors i directors de "Nexes", Mònica Terribas i Jordi Basté, la Mireia va descriure com és escoltar música amb un implant: "No sé com sent la música la gent que és oient, nosaltres la sentim com a persones sordes amb implant. És com una emoció més, i això és el mateix per a tothom."

Els dos germans es diverteixen amb la música i toquen a la jove Orquestra Graeme Clark, formada per nens sords com ells amb implant coclear i que porta el nom de l'inventor d'aquest dipositiu. Però no toquen el mateix instrument. L'Arnau va escollir el saxofon després de provar diferents instruments i fer una àmplia cerca a Google. Li va costar, però quan va descobrir que el seu besavi tocava el saxo ho va tenir clar. Va ser provar-lo i quedar-se encantat amb el seu so, "ni massa agut ni massa greu".

La Mireia va voler entrar en el món de la música perquè va veure com el seu germà tocava a la banda de Palafolls i n'hi van venir ganes. Ella, tanmateix, es va decantar pel clarinet, un altre instrument que també tocava el seu besavi. L'implant, a més, li permet desconnectar de les converses que no l'interessen o connectar-se per Bluetooth als aparells electrònics per rebre'n el so directe. Molts cops ha d'avisar la família que algú truca al telèfon perquè en rep la notificació.

 

 

Tots dos germans, sords amb implant coclear, lluiten ara per la seva següent fita: estudiar i practicar molt per entrar en el conservatori de Girona. L'Arnau, el novembre del 2018, va tocar l'"Himne a l'alegria" amb el seu saxofon davant de tot el Parlament Europeu. No serà l'últim cop que enorgulleix la seva família i el seu país.

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut