Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Les dificultats de tenir altes capacitats, a "Nexes"

D'excel·lents i matrícules d'honor a un futur d'indigència

La Raquel es considera una inadaptada social. Té altes capacitats i això li ha portat molts èxits acadèmics, però no es veu capaç de guanya-se la vida en el món laboral

Toni Noguera Martínez

A l'escola, tot eren deus i excel·lents. A la facultat, matrícules d'honor. Va fer dues carreres i 7 MIR i els va aprovar tots. Era una estudiant guanyadora. Va treballar com a metge durant anys, en diferents especialitats, però ara creu fermament que l'espera la indigència quan morin els seus pares que la mantenen.

 

El diagnòstic

Un matí, la Raquel estava escoltant una entrevista de la Mònica Terribas a Catalunya Ràdio. Quan un adolescent va explicar la seva experiència com a persona amb altes capacitats, el cervell de la Raquel va fer un clic: aquell noi estava descrivint fil per randa tot el que va viure durant la seva joventut.

No va ser fins als 47 anys que la Raquel va adonar-se que tenia altes capacitats i va entendre moltes de les coses que havia viscut. Des de petita s'havia sentit diferent. El primer record que en té va ser amb 3 anys, asseguda a terra al parvulari, en rotllana, amb els seus companys i la mestra, quan va pensar: "Què faig jo aquí? Què diu aquesta dona? Jo soc absolutament diferent de tota aquesta gent."

Tot i ser una estudiant excel·lent i exercir la medicina, no va saber autodiagnosticar-se fins que va escoltar aquell jove a la ràdio i va decidir fer-se un test. Tampoc li ha canviat gaire la vida: psicòlegs i psiquiatres li han fet veure que no hi ha cap teràpia que pugui ajudar-la en el que és un "problema estructural", segons va explicar al "Nexes: Guanyar".

La perfecció malaltissa l'ha portat a un fracàs laboral. Entrava a treballar a les 8 h del matí i a les 10 h de la nit encara podia estar fent domicilis. La feina, tal com la gestionava, era incompatible amb la seva vida personal i amb la vida de la gent que havia d'atendre. Era tan perfeccionista que no podia avançar a la feina amb el ritme que necessitaven. La meitat dels seus pacients no podien entrar a la seva consulta perquè se saturava amb cada cas. Li van dir que era una persona molt vàlida, però que no els treia feina.

La Raquel viu com una pulsió interna la incompatibilitat entre la necessitat d'avançar a la feina i la seva autoimposada perfecció que no li permet tirar endavant les tasques amb suficient rapidesa. "Jo tinc una Raquel que ho ha après, que s'ha de ser efectiu. Però després hi ha la Raquel de veritat [...] que va en contra de mi mateixa", assegura.

 

"Ni jo entenc el món ni el món m'entén a mi"

Tenir altes capacitats no és només tenir una intel·ligència superior a la mitjana. "No és només tocar el violí de petit i llegir el diari des que neixes, sinó que és ser diferent." El que abans es coneixia com un "superdotat" és una persona molt intel·ligent, sí, però també algú que ho experimenta tot de forma extrema. La intensitat intel·lectual afecta totes les esferes del pensament: des de sentir més que els altres els gustos, olors, sorolls i colors, a tenir pensaments abstractes i emocions de forma extrema. "Tot és exagerat, tot és superlatiu" per a una persona amb altes capacitats, explica la Raquel.

Ara, la Raquel no treballa. Es dedica a tenir cura del seu pare i viu gràcies als estalvis. El gran problema a què s'enfronta és que "tot i ser inadaptada en tot" necessita diners per sobreviure, com tothom, però quan els pares morin i s'esgotin els pocs diners que li queden no es veu capaç d'entrar de nou al món laboral. "Quan s'acabin [els diners], suposo que vindrà la indigència."
L'objectiu principal de la Raquel és treballar divulgant sobre què són les altes capacitats, sobretot entre els adults, per evitar que ningú més descobreixi que les té amb 47 anys com li va passar a ella. "Això ho faré, cobri o no cobri, fins al dia que em mori", afirma.

 

Més vivències a "Nexes: Guanyar"

L'entrevista de Jordi Basté a la Raquel va tenir lloc en paral·lel a la que va fer la Mònica Terribas a l'Íngrid. Ella, amb 30 anys i un cromosoma més, té la síndrome de Down. Per ella, guanyar és poder anar a comprar sola, viatjar, treballar, tenir parella. Les seves victòries són cada cosa que aconsegueix portar a terme o aprendre.


Gerard Piqué també va personificar el verb "Guanyar" com a representant d'una de les generacions futbolístiques més guanyadores de la història. Ens va explicar com viu les victòries i derrotes, com el seu pare no el va deixar guanyar mai, però ell és més flexible amb els seus fills -que viuen unes circumstàncies diferents-, i també va tocar temes com la presidència del Barça, el tenis, els e-sports, els NFT...

Una de les altres entrevistes més celebrades del "Nexes: Guanyar" va ser la que vam tenir amb l'Agus, un dels dos fundadors de Wallapop i un guanyador empresarial d'èxit. Va compartir la seva fascinant filosofia al voltant de "Guanyar" i viure, en general.

Guanyar també s'entén a través de la derrota. Per aquest motiu, vam tenir la sort de comptar amb un equip que no va fer res més que perdre. 274 gols en contra, només un a favor, el club de futbol Margatània, "L'equip petit" que el 2011 es va fer viral a tot el món, ha crescut i va venir a explicar-nos com els ha marcat l'experiència d'haver gaudit de l'esport sense patir pels resultats.

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut