• Qui arma les guerres?
    Veure vídeo

    Qui arma les guerres?

    Ens produeix el mateix impacte, si ens mostren una guerra en blanc i negre o en color? És la pregunta amb què comença el "Món" que veurem després de "La guerra civil en colors".
    El programa ens introdueix en una de les guerres civils actuals, la de l'Iemen. Un conflicte especialment oblidat, en què la població civil és massacrada davant la inhibició de la comunitat internacional. 11 milions de iemenites es troben en estat d'extrema necessitat i l'ONU certifica en aquest país la principal crisi de fam mundial.
    Quins són els bàndols que s'hi enfronten? Quin és el paper d'Aràbia Saudita i Iran en el conflcite?
    Però també: D'on surten les armes que estan destruint el país? Malgrat els controls i els acords internacionals, hi arriben arsenals europeus, posant de manifest que els compromisos internacionals per controlar la venda d'armes no funcionen prou. Un jove expert, Yago Rodríguez, ha aconseguit documentar i demostrar la presència d'aramement espanyol al Iemen i en altres zones de conflicte.
    El programa també es pregunta què passa després de la guerra civil, i descriu la impossible reconciliació al Líban, després d'una confrontació de quinze anys. I acaba amb una història d'esperança: la de l'Amer, un adolescent sirià que, fugint de la destrucció que colpeja el seu país des de fa set anys, ha aconseguit instal·lar-se a Catalunya, on ha trobat un nou futur.
    Durant tot el programa, es manté viva la referència de la guerra civil espanyola, descobrint escenaris interfronterers de la retirada republicana del 1939.

    Ens produeix el mateix impacte, si ens mostren una guerra en blanc i negre o en color? És la pregunta amb què comença el "Món" que veurem després de "La guerra civil en colors". El programa ens introdueix en una de les guerres civils actuals, la de l'Iemen. Un conflicte especialment oblidat, en què la població civil és massacrada davant la inhibició de la comunitat internacional. 11 milions de iemenites es troben en estat d'extrema necessitat i l'ONU certifica en aquest país la principal crisi de fam mundial. Quins són els bàndols que s'hi enfronten? Quin és el paper d'Aràbia Saudita i Iran en el conflcite? Però també: D'on surten les armes que estan destruint el país? Malgrat els controls i els acords internacionals, hi arriben arsenals europeus, posant de manifest que els compromisos internacionals per controlar la venda d'armes no funcionen prou. Un jove expert, Yago Rodríguez, ha aconseguit documentar i demostrar la presència d'aramement espanyol al Iemen i en altres zones de conflicte. El programa també es pregunta què passa després de la guerra civil, i descriu la impossible reconciliació al Líban, després d'una confrontació de quinze anys. I acaba amb una història d'esperança: la de l'Amer, un adolescent sirià que, fugint de la destrucció que colpeja el seu país des de fa set anys, ha aconseguit instal·lar-se a Catalunya, on ha trobat un nou futur. Durant tot el programa, es manté viva la referència de la guerra civil espanyola, descobrint escenaris interfronterers de la retirada republicana del 1939.

  • Escenes d'un món postsoviètic
    Veure vídeo

    Escenes d'un món postsoviètic

    Després de "Chuck Norris contra el comunisme", emetrem un "Món" que hem titulat "Escenes d'un món postsoviètic".
    Seguint la línia argumental de "Sense ficció", el programa analitzarà el paper que va tenir la música en la caiguda del Mur de Berlín. Els concerts d'algunes de les grans figures del rock ¿Bruce Springsteen, David Bowie, Nina Hagen, Joe Cocker o Pink Floyd¿ al Berlín Occidental eren seguits per milers de joves des de l'altre costat del mur, en un clima de creixent demanda d'obertura i llibertat.
    El nostre corresponsal a Moscou, Manel Alías, explica què era el "samizdat", paraula russa que defineix la còpia i distribució clandestina de les obres dels intel·lectuals perseguits a la Unió Soviètica. I Francesc Canals, des de Pequín, mostrarà com el règim xinès aplica la tecnologia per extremar el control social, polític i cultural dels ciutadans xinesos.
    El programa viatja a Bulgària, de la mà del nostre corresponsal a Brussel·les, Xavi Coral, per analitzar els canvis viscuts en els països de l'antic bloc de l'Europa de l'est, després d'integrar-se en la Unió Europea. I la periodista russa Maixa Gessen perfila, amb la seva visió crítica, el fil conductor que hi ha entre el període soviètic i el nou escenari, marcat pel poder il·limitat de Vladímir Putin.
    Finalment, "Món", el programa de la secció Internacional de TV3, fa un exercici de nostàlgia amb un reportatge dedicat a recordar Ràdio Pirenaica, l'emissora amb què el Partit Comunista d'Espanya va intentar plantejar la resistència al franquisme en el front de la propaganda i la informació. Recull el testimoni d'Esther Berenguer, que hi va treballar, que recorda com era la vida en aquell Bucarest des d'on es feien les emissions que molta gent buscava en el dial de l'ona curta.

    Després de "Chuck Norris contra el comunisme", emetrem un "Món" que hem titulat "Escenes d'un món postsoviètic". Seguint la línia argumental de "Sense ficció", el programa analitzarà el paper que va tenir la música en la caiguda del Mur de Berlín. Els concerts d'algunes de les grans figures del rock ¿Bruce Springsteen, David Bowie, Nina Hagen, Joe Cocker o Pink Floyd¿ al Berlín Occidental eren seguits per milers de joves des de l'altre costat del mur, en un clima de creixent demanda d'obertura i llibertat. El nostre corresponsal a Moscou, Manel Alías, explica què era el "samizdat", paraula russa que defineix la còpia i distribució clandestina de les obres dels intel·lectuals perseguits a la Unió Soviètica. I Francesc Canals, des de Pequín, mostrarà com el règim xinès aplica la tecnologia per extremar el control social, polític i cultural dels ciutadans xinesos. El programa viatja a Bulgària, de la mà del nostre corresponsal a Brussel·les, Xavi Coral, per analitzar els canvis viscuts en els països de l'antic bloc de l'Europa de l'est, després d'integrar-se en la Unió Europea. I la periodista russa Maixa Gessen perfila, amb la seva visió crítica, el fil conductor que hi ha entre el període soviètic i el nou escenari, marcat pel poder il·limitat de Vladímir Putin. Finalment, "Món", el programa de la secció Internacional de TV3, fa un exercici de nostàlgia amb un reportatge dedicat a recordar Ràdio Pirenaica, l'emissora amb què el Partit Comunista d'Espanya va intentar plantejar la resistència al franquisme en el front de la propaganda i la informació. Recull el testimoni d'Esther Berenguer, que hi va treballar, que recorda com era la vida en aquell Bucarest des d'on es feien les emissions que molta gent buscava en el dial de l'ona curta.

  • 1968, l'any que el món va voler canviar
    Veure vídeo

    1968, l'any que el món va voler canviar

    Mig segle després del 1968, el programa "Món" s'endinsa en els fets que van convertir aquest any en la icona dels anhels de canvi de la joventut nascuda després de la Segona Guerra Mundial. Un impuls que es va deixar sentir en molts racons del planeta, com un moviment sísmic de fons, que va fer trontollar, amb intensitat variable, les bases de la societat establerta.

    El programa aporta punts de vista inèdits, o molt poc coneguts, d'alguns d'aquells episodis. Veurem, per exemple, les escassíssimes imatges en color que hi ha de l'entrada a Praga dels tancs del Pacte de Varsòvia. Les va rodar Josep Maria Garcia-Planas, un industrial de Sabadell que es va trobar amb la seva càmera i la seva perplexitat per immortalitzar la caiguda d'aquell moviment que va intentar obrir escletxes de llibertat en els països satèl·lits de la Unió Soviètica. Veiem aquelles imatges al costat del fill del camarògraf, el periodista Plàcid Garcia-Planas.

    Mig segle després del 1968, el programa "Món" s'endinsa en els fets que van convertir aquest any en la icona dels anhels de canvi de la joventut nascuda després de la Segona Guerra Mundial. Un impuls que es va deixar sentir en molts racons del planeta, com un moviment sísmic de fons, que va fer trontollar, amb intensitat variable, les bases de la societat establerta. El programa aporta punts de vista inèdits, o molt poc coneguts, d'alguns d'aquells episodis. Veurem, per exemple, les escassíssimes imatges en color que hi ha de l'entrada a Praga dels tancs del Pacte de Varsòvia. Les va rodar Josep Maria Garcia-Planas, un industrial de Sabadell que es va trobar amb la seva càmera i la seva perplexitat per immortalitzar la caiguda d'aquell moviment que va intentar obrir escletxes de llibertat en els països satèl·lits de la Unió Soviètica. Veiem aquelles imatges al costat del fill del camarògraf, el periodista Plàcid Garcia-Planas.

Anar al contingut