L'Agència de Ciberseguretat de Catalunya treballa per prevenir i lluitar contra atacs informàtics i per garantir un entorn digital segur. Només en el primer any de funcionament, el 2020, l'Agència va detectar 800 milions de ciberamenaces, de les quals més d'un miler es van convertir en incidents. Com els que han patit, recentment, la UAB, l'empresa Damm i l'hospital Moisès Broggi, per exemple. És una batalla desigual, perquè a l'altre costat hi ha delinqüència organitzada, poderoses empreses i estats que participen en una guerra global i en molts fronts. Ningú se n'escapa. Tampoc la primera potència mundial.
El Partit Comunista Xinès ha fet 100 anys. Ara la seva força és la tecnològica, amb els algoritmes de control al servei d'un sistema bàsicament leninista, en què les masses posen els seus drets i llibertats en mans d'una elit, el Partit Comunista, que els administra per al bé del poble, però sense cap control ni fiscalització possible per part d'aquest poble que afirma representar.
"La ira incita a estar connectat, i això dona diners". Aquesta declaració de l'alertadora de Facebook Frances Haugen davant els parlamentaris de Westminster il·lustra els buits de seguretat de moltes de les xarxes socials que fem servir.
La Unió Europea està tramitant dues lleis: la de serveis digitals i la de mercats digitals, per protegir els usuaris de la desinformació, del mercadeig amb les seves dades personals i de la seva vulnerabilitat davant els algoritmes. L'objectiu és evitar pràctiques monopolístiques.
Hem de deixar la nostra defensa davant la xarxa en mans de la política i les institucions? O és un àmbit en què els ciutadans, individualment i col·lectivament, tenen instruments per oposar-se a un poder il·limitat i sense escrúpols? Existeix la figura del Robin Hood cibernètic, el hacker que treballa per la transparència, per desemmascarar els abusos, per limitar el poder de la xarxa. Jaime Gómez-Obregón fa de hacker blanc i desemmascara corrupteles i informació que hauria de ser pública.
El 26 d'abril es commemora el 35è aniversari de l'accident de la central nuclear de Txernòbil. Un equip de TV3 hi ha estat i ha pogut entrar fins a la sala de control del reactor 4. A través d'aquest viatge fins al cor de la central, Lluís Caelles i David Burillo ens mostren com la vida a centenars de quilòmetres a la rodona de Txernòbil encara no es pot qualificar de normal.
35 anys després de l'accident de Txernòbil, Ucraïna continua optant, i amb més intensitat, per l'energia nuclear. Hi ha historiadors que diuen que aquell desastre va ser un factor determinant per a la caiguda de la Unió Soviètica. Però, què ha après Rússia d'aquella experiència? Doncs 38 reactors i 11 centrals nuclears noves. Putin exporta aquesta tecnologia, una qüestió de diners i també d'influència geopolítica. Manel Alias, corresponsal a Rússia, ens ho explica.
A finals de l'any que ve, Alemanya haurà tancat totes les centrals nuclears. L'aposta per fonts d'energia netes, les renovables, serà suficient per cobrir la demanda? Com s'ha arribat a una decisió tan radical? Ens ho explica el corresponsal a Alemanya Oriol Serra
França és el país de la Unió que més centrals nuclears té. Però l'aposta s'ha de renovar, cal allargar la vida de les plantes perquè s'estan quedant envellides. I, a un any de les eleccions presidencials, Emmanuel Macron no acaba de decidir-se. Ens ho explica el corresponsal a França David Melgarejo.
De les quatre bombes atòmiques que van caure en l'accident de Palomares, a Almeria, una es va perdre al mar i, durant setmanes, els militars nord-americans van treballar per intentar recuperar-la. També netejaven els camps afectats per les substàncies radioactives que van deixar anar les dues bombes que es van esberlar en caure a terra. La població local va viure l'esdeveniment amb expectació i sense gaire consciència de perill. Encara ara, Palomares està marcada per aquella tragèdia, en què van morir 7 dels 11 tripulants dels avions implicats. I encara ara es controlen els nivells de radioactivitat i s'arrosseguen seqüeles de tota mena. Roser Oliver i Enric Miró hi han trobat testimonis que ho van viure.
Els EUA, Rússia, la Xina, França, el Regne Unit, l'Índia, el Pakistan, Israel i Corea del Nord tenen armes nuclears. En quina ratera s'ha ficat la humanitat que compta actualment amb prou caps nuclears per arrasar el planeta? Joan Roura intenta respondre-ho amb dos experts del Centre Delàs d'Estudis per la Pau
Fa unes setmanes, un incendi en un camp de refugiats a la frontera entre Bòsnia i Croàcia atreia puntualment l'atenció dels mitjans. Avui, la neu cobreix l'esquelet del campament cremat. L'hivern s'imposa sense clemència en una zona, convertida en cul de sac de milers de persones que fa molts mesos van començar un llarg viatge fugint de la guerra i de la pobresa. I, si aconsegueixen passar la frontera, sovint la policia croata els expulsa en calent, entre agressions i maltractaments. El periodista Joan Giralt ha acompanyat dues famílies afganeses en el seu intent de travessar la frontera.
El Brexit va començar amb un referèndum convocat per respondre a la divisió interna d'un partit polític, el conservador, i pot acabar en la divisió del mateix Regne Unit. Escocesos i nord-irlandesos hi veuen un nou argument de trencament. No només perquè volen continuar a Europa, sinó també perquè ha fet aflorar un nacionalisme anglès, que arrela en el supremacisme blanc i el colonialisme. De la mà d'un primer ministre que potser ha jugat a ser aprenent de Trump, els britànics ja són fora de la Unió. Sergi Mulero ha explorat els dos sentiments que els continuen dividint: la satisfacció per la sobirania recuperada i el malestar per veure's desvinculats d'un projecte que els comprometia amb una comunitat molt més extensa.
Per damunt de Brexits, de Bidens i de les crisis migratòries de què hem parlat fins ara, el 2021 persistirà l'impacte de la Covid. La vacuna encara no ha canviat prou l'escenari, la pandèmia ho continua condicionant tot. La qüestió és si també la podem aprofitar com una oportunitat per no tornar a la vella normalitat. Acomiadem el programa amb Isabel Galí, preguntant-ho als experts en afers internacionals del CIDOB
Fa unes setmanes, l'arribada massiva de "cayucos" a les Canàries va omplir els informatius. Els seus ocupants van estar dies al ras, al port d'Arguineguín, fins que les autoritats van decidir traslladar-los. Molts havien sortit de les costes senegaleses, a mil milles de distància, en una travessia que sovint acaba en tragèdia. Ara que han desaparegut del focus de l'actualitat, hem anat al Senegal, on Lluís Caelles i Josep Maria Porta han explorat les causes profundes que els porten a jugar-se la vida