TOTS ELS CLIPS
  • L'accent en la reinserció del sistema penitenciari català
    Veure vídeo

    L'accent en la reinserció del sistema penitenciari català

    El sistema penitenciari català posa l'accent en la reinserció social del condemnat. Això fa que només tres de cada deu condemnats reincideixin. Però no vol dir que a les presons catalanes tot sigui perfecte. Hi ha problemes i tensions, i moltes històries de violència, de frustració i de misèria humana. Però també casos d'èxit. Cada cop menys minoritaris, com el que ens presenta Joan Roura. Es diu Zakharia, i aquesta és la seva història.

    El sistema penitenciari català posa l'accent en la reinserció social del condemnat. Això fa que només tres de cada deu condemnats reincideixin. Però no vol dir que a les presons catalanes tot sigui perfecte. Hi ha problemes i tensions, i moltes històries de violència, de frustració i de misèria humana. Però també casos d'èxit. Cada cop menys minoritaris, com el que ens presenta Joan Roura. Es diu Zakharia, i aquesta és la seva història.

  • L'aporofòbia, la fòbia als pobres, el racisme del segle XXI
    Veure vídeo

    L'aporofòbia, la fòbia als pobres, el racisme del segle XXI

    La pobresa i la marginació social que comporta sovint és el primer factor que pot portar algú a la presó. Ens preguntem si no participem tots d'una tendència de rebuig i exclusió dels pobres. Se'n diu aporofòbia, en parlem amb algú que l'ha patida.

    La pobresa i la marginació social que comporta sovint és el primer factor que pot portar algú a la presó. Ens preguntem si no participem tots d'una tendència de rebuig i exclusió dels pobres. Se'n diu aporofòbia, en parlem amb algú que l'ha patida.

  • L'autoritarisme com a resposta a la revolta global
    Veure vídeo

    L'autoritarisme com a resposta a la revolta global

    En l'últim "Món" de l'any analitzem un dels fenòmens que ha marcat el 2019 a escala global: les explosions socials que s'han produït en latituds tan diverses com el Líban, Equador, Xile, Iraq, França o Catalunya. Quins són els elements comuns que porten la població a sortir al carrer? La reclamació de millores econòmiques i socials no ho explica tot. Josep Ramoneda ens dona les claus d'un model de protesta que està passant pel damunt de l'stablishment.

    En l'últim "Món" de l'any analitzem un dels fenòmens que ha marcat el 2019 a escala global: les explosions socials que s'han produït en latituds tan diverses com el Líban, Equador, Xile, Iraq, França o Catalunya. Quins són els elements comuns que porten la població a sortir al carrer? La reclamació de millores econòmiques i socials no ho explica tot. Josep Ramoneda ens dona les claus d'un model de protesta que està passant pel damunt de l'stablishment.

  • Castigar més que rehabilitar. Ens fiquem dins del cruel sistema penitenciari dels Estats Units
    Veure vídeo

    Castigar més que rehabilitar. Ens fiquem dins del cruel sistema penitenciari dels Estats Units

    La presó, institució punitiva o educativa? Castigar o reinserir? Qualsevol sistema penitenciari ha de respondre a aquesta alternativa. El "Món" s'acosta a les presons de Catalunya i dels Estats Units, dos models oposats. El primer, pensat per rehabilitar i proporcionar una sortida els convictes. El segon, fonamentalment punitiu, que busca garantir que es pagui a la societat i a les víctimes en forma de condemna.

    Als Estats Units, l'índex de reincidència és: set de cada deu presos tornen a la presó, després d'haver-hi estat una primera vegada. A més, la primera potència mundial ho és també en població penitenciària, tant en termes absoluts (2,1 milions de persones compleixen condemna) com relatius (655 presos per cada 100.000 habitants).

    La presó, institució punitiva o educativa? Castigar o reinserir? Qualsevol sistema penitenciari ha de respondre a aquesta alternativa. El "Món" s'acosta a les presons de Catalunya i dels Estats Units, dos models oposats. El primer, pensat per rehabilitar i proporcionar una sortida els convictes. El segon, fonamentalment punitiu, que busca garantir que es pagui a la societat i a les víctimes en forma de condemna. Als Estats Units, l'índex de reincidència és: set de cada deu presos tornen a la presó, després d'haver-hi estat una primera vegada. A més, la primera potència mundial ho és també en població penitenciària, tant en termes absoluts (2,1 milions de persones compleixen condemna) com relatius (655 presos per cada 100.000 habitants).

  • Els murs i la humanitat
    Veure vídeo

    Els murs i la humanitat

    El programa "Món" ha fet possible el retrobament entre dos fugitius de l'Alemanya de l'Est que fa trenta anys van aconseguir passar clandestinament, a través del bosc, a la República Federal Alemanya. Ho van fer acompanyats d'un equip de TV3, del programa 30 minuts, que va recollir la seva arriscada aventura. Gràcies a un fet casual, la publicació d'una foto d'aquell episodi al diari Bild on es veia el logo de TV3, Mario i Jens s'han retrobat. I també han retrobat dos periodistes d'aquell equip, Blanca de la Torre i Carles Guàrdia. A través dels seus testimonis, Oriol Serra, el nostre corresponsal a Berlín, reconstrueix el moment crític de la caiguda del Mur i descobreix si les expectatives que aquells joves tenien, saltant d'un bloc a l'altre, en els últims moments de la guerra freda, s'han vist confirmades o no.
    La caiguda del Mur va precipitar la desaparició del Teló d'Acer i el desmoronament de la Unió Soviètica. I amb ella, no només un sistema polític, sinó també econòmic, social i cultural. Milions de ciutadans van haver de repensar-ho tot i adaptar-se a una nova realitat. Manel Alias, des de Moscou, ha comprovat com l'angoixa i la incertesa i la por feien de contrapès a la il·lusió que podia provocar en alguns sectors la promesa de llibertat.
    El de Berlín no és l'únic ni l'últim mur. El programa, en la veu de Nico Valle, reflexiona sobre els motius que en ple segle XXI, n'hi hagi més que mai. La conclusió, provocadora, pot ser que la humanitat necessita els murs, les fronteres, les divisions, per múltiples motius.
    Entre els murs que avui separen comunitats, ens fixem en un dels més coneguts i amb més història de violència al seu voltant: el que separa Israel de Palestina. Txell Feixas troba testimonis de com és la vida condicionada, de sobte, per una barrera insalvable.

    El programa "Món" ha fet possible el retrobament entre dos fugitius de l'Alemanya de l'Est que fa trenta anys van aconseguir passar clandestinament, a través del bosc, a la República Federal Alemanya. Ho van fer acompanyats d'un equip de TV3, del programa 30 minuts, que va recollir la seva arriscada aventura. Gràcies a un fet casual, la publicació d'una foto d'aquell episodi al diari Bild on es veia el logo de TV3, Mario i Jens s'han retrobat. I també han retrobat dos periodistes d'aquell equip, Blanca de la Torre i Carles Guàrdia. A través dels seus testimonis, Oriol Serra, el nostre corresponsal a Berlín, reconstrueix el moment crític de la caiguda del Mur i descobreix si les expectatives que aquells joves tenien, saltant d'un bloc a l'altre, en els últims moments de la guerra freda, s'han vist confirmades o no. La caiguda del Mur va precipitar la desaparició del Teló d'Acer i el desmoronament de la Unió Soviètica. I amb ella, no només un sistema polític, sinó també econòmic, social i cultural. Milions de ciutadans van haver de repensar-ho tot i adaptar-se a una nova realitat. Manel Alias, des de Moscou, ha comprovat com l'angoixa i la incertesa i la por feien de contrapès a la il·lusió que podia provocar en alguns sectors la promesa de llibertat. El de Berlín no és l'únic ni l'últim mur. El programa, en la veu de Nico Valle, reflexiona sobre els motius que en ple segle XXI, n'hi hagi més que mai. La conclusió, provocadora, pot ser que la humanitat necessita els murs, les fronteres, les divisions, per múltiples motius. Entre els murs que avui separen comunitats, ens fixem en un dels més coneguts i amb més història de violència al seu voltant: el que separa Israel de Palestina. Txell Feixas troba testimonis de com és la vida condicionada, de sobte, per una barrera insalvable.

  • Va caure el Mur de Berlín i, als soviètics, els va caure el món
    Veure vídeo

    Va caure el Mur de Berlín i, als soviètics, els va caure el món

    El programa "Món" ha fet possible el retrobament entre dos fugitius de l'Alemanya de l'Est que fa trenta anys van aconseguir passar clandestinament, a través del bosc, a la República Federal Alemanya. Ho van fer acompanyats d'un equip de TV3, del programa 30 minuts, que va recollir la seva arriscada aventura. Gràcies a un fet casual, la publicació d'una foto d'aquell episodi al diari Bild on es veia el logo de TV3, Mario i Jens s'han retrobat. I també han retrobat dos periodistes d'aquell equip, Blanca de la Torre i Carles Guàrdia. A través dels seus testimonis, Oriol Serra, el nostre corresponsal a Berlín, reconstrueix el moment crític de la caiguda del Mur i descobreix si les expectatives que aquells joves tenien, saltant d'un bloc a l'altre, en els últims moments de la guerra freda, s'han vist confirmades o no.
    La caiguda del Mur va precipitar la desaparició del Teló d'Acer i el desmoronament de la Unió Soviètica. I amb ella, no només un sistema polític, sinó també econòmic, social i cultural. Milions de ciutadans van haver de repensar-ho tot i adaptar-se a una nova realitat. Manel Alias, des de Moscou, ha comprovat com l'angoixa i la incertesa i la por feien de contrapès a la il·lusió que podia provocar en alguns sectors la promesa de llibertat.
    El de Berlín no és l'únic ni l'últim mur. El programa, en la veu de Nico Valle, reflexiona sobre els motius que en ple segle XXI, n'hi hagi més que mai. La conclusió, provocadora, pot ser que la humanitat necessita els murs, les fronteres, les divisions, per múltiples motius.
    Entre els murs que avui separen comunitats, ens fixem en un dels més coneguts i amb més història de violència al seu voltant: el que separa Israel de Palestina. Txell Feixas troba testimonis de com és la vida condicionada, de sobte, per una barrera insalvable.

    El programa "Món" ha fet possible el retrobament entre dos fugitius de l'Alemanya de l'Est que fa trenta anys van aconseguir passar clandestinament, a través del bosc, a la República Federal Alemanya. Ho van fer acompanyats d'un equip de TV3, del programa 30 minuts, que va recollir la seva arriscada aventura. Gràcies a un fet casual, la publicació d'una foto d'aquell episodi al diari Bild on es veia el logo de TV3, Mario i Jens s'han retrobat. I també han retrobat dos periodistes d'aquell equip, Blanca de la Torre i Carles Guàrdia. A través dels seus testimonis, Oriol Serra, el nostre corresponsal a Berlín, reconstrueix el moment crític de la caiguda del Mur i descobreix si les expectatives que aquells joves tenien, saltant d'un bloc a l'altre, en els últims moments de la guerra freda, s'han vist confirmades o no. La caiguda del Mur va precipitar la desaparició del Teló d'Acer i el desmoronament de la Unió Soviètica. I amb ella, no només un sistema polític, sinó també econòmic, social i cultural. Milions de ciutadans van haver de repensar-ho tot i adaptar-se a una nova realitat. Manel Alias, des de Moscou, ha comprovat com l'angoixa i la incertesa i la por feien de contrapès a la il·lusió que podia provocar en alguns sectors la promesa de llibertat. El de Berlín no és l'únic ni l'últim mur. El programa, en la veu de Nico Valle, reflexiona sobre els motius que en ple segle XXI, n'hi hagi més que mai. La conclusió, provocadora, pot ser que la humanitat necessita els murs, les fronteres, les divisions, per múltiples motius. Entre els murs que avui separen comunitats, ens fixem en un dels més coneguts i amb més història de violència al seu voltant: el que separa Israel de Palestina. Txell Feixas troba testimonis de com és la vida condicionada, de sobte, per una barrera insalvable.

  • Món de murs: l'Omar, aïllat pel mur d'Israel i connectat al seu poble palestí a través d'un túnel
    Veure vídeo

    Món de murs: l'Omar, aïllat pel mur d'Israel i connectat al seu poble palestí a través d'un túnel

    El programa "Món" ha fet possible el retrobament entre dos fugitius de l'Alemanya de l'Est que fa trenta anys van aconseguir passar clandestinament, a través del bosc, a la República Federal Alemanya. Ho van fer acompanyats d'un equip de TV3, del programa "30 minuts", que va recollir la seva arriscada aventura. Gràcies a un fet casual, la publicació d'una foto d'aquell episodi al diari Bild on es veia el logo de TV3, Mario i Jens s'han retrobat. I també han retrobat dos periodistes d'aquell equip, Blanca de la Torre i Carles Guàrdia. A través dels seus testimonis, Oriol Serra, el nostre corresponsal a Berlín, reconstrueix el moment crític de la caiguda del Mur i descobreix si les expectatives que aquells joves tenien, saltant d'un bloc a l'altre, en els últims moments de la guerra freda, s'han vist confirmades.

    La caiguda del Mur va precipitar la desaparició del Teló d'Acer i l'enfonsament de la Unió Soviètica. I no només va caure un sistema polític, sinó també econòmic, social i cultural. Milions de ciutadans van haver de repensar-ho tot i adaptar-se a una nova realitat. Manel Alias, des de Moscou, ha comprovat com l'angoixa i la incertesa i la por feien de contrapès a la il·lusió que podia provocar en alguns sectors la promesa de llibertat.
    El de Berlín no és l'únic ni l'últim mur. El programa, en la veu de Nico Valle, reflexiona sobre els motius que en ple segle XXI n'hi hagi més que mai. La conclusió, provocadora, pot ser que la humanitat necessita els murs, les fronteres, les divisions, per múltiples motius.
    Entre els murs que avui separen comunitats, ens fixem en un dels més coneguts i amb més història de violència al seu voltant: el que separa Israel de Palestina. Txell Feixas troba testimonis de com és la vida condicionada, de sobte, per una barrera insalvable.

    El programa "Món" ha fet possible el retrobament entre dos fugitius de l'Alemanya de l'Est que fa trenta anys van aconseguir passar clandestinament, a través del bosc, a la República Federal Alemanya. Ho van fer acompanyats d'un equip de TV3, del programa "30 minuts", que va recollir la seva arriscada aventura. Gràcies a un fet casual, la publicació d'una foto d'aquell episodi al diari Bild on es veia el logo de TV3, Mario i Jens s'han retrobat. I també han retrobat dos periodistes d'aquell equip, Blanca de la Torre i Carles Guàrdia. A través dels seus testimonis, Oriol Serra, el nostre corresponsal a Berlín, reconstrueix el moment crític de la caiguda del Mur i descobreix si les expectatives que aquells joves tenien, saltant d'un bloc a l'altre, en els últims moments de la guerra freda, s'han vist confirmades. La caiguda del Mur va precipitar la desaparició del Teló d'Acer i l'enfonsament de la Unió Soviètica. I no només va caure un sistema polític, sinó també econòmic, social i cultural. Milions de ciutadans van haver de repensar-ho tot i adaptar-se a una nova realitat. Manel Alias, des de Moscou, ha comprovat com l'angoixa i la incertesa i la por feien de contrapès a la il·lusió que podia provocar en alguns sectors la promesa de llibertat. El de Berlín no és l'únic ni l'últim mur. El programa, en la veu de Nico Valle, reflexiona sobre els motius que en ple segle XXI n'hi hagi més que mai. La conclusió, provocadora, pot ser que la humanitat necessita els murs, les fronteres, les divisions, per múltiples motius. Entre els murs que avui separen comunitats, ens fixem en un dels més coneguts i amb més història de violència al seu voltant: el que separa Israel de Palestina. Txell Feixas troba testimonis de com és la vida condicionada, de sobte, per una barrera insalvable.

  • La primera esquerda, un reportatge sobre els fugitius de l'RDA
    Veure vídeo

    La primera esquerda, un reportatge sobre els fugitius de l'RDA

    Recordem l'aventura de tres joves alemanys de l'Est que, fa trenta anys, van aprofitar les primeres esquerdes del teló d'acer per passar al bloc occidental. Un equip del "30 minuts" de TV3 els va acompanyar. El programa "Món" ha propiciat el seu retrobament tres dècades després: el dels fugitius entre ells, i amb els periodistes.

    Recordem l'aventura de tres joves alemanys de l'Est que, fa trenta anys, van aprofitar les primeres esquerdes del teló d'acer per passar al bloc occidental. Un equip del "30 minuts" de TV3 els va acompanyar. El programa "Món" ha propiciat el seu retrobament tres dècades després: el dels fugitius entre ells, i amb els periodistes.

  • "Hi ha una majoria que entén que la Unió Europea és necessària"
    Veure vídeo

    "Hi ha una majoria que entén que la Unió Europea és necessària"

    El director general de comunicació del Parlament Europeu, Jaume Duch, reflexiona sobre el grau de connexió entre les institucions de la Unió Europea i els ciutadans. També valora els possibles escenaris després de les eleccions europees.

    El director general de comunicació del Parlament Europeu, Jaume Duch, reflexiona sobre el grau de connexió entre les institucions de la Unió Europea i els ciutadans. També valora els possibles escenaris després de les eleccions europees.

  • Missatge institucional i musical de "Theresa May" als europeus
    Veure vídeo

    Missatge institucional i musical de "Theresa May" als europeus

    La primera ministra del Regne Unit, Theresa May, ha participat en l'especial "Món Europa" a través del seu alter ego al "Polònia". Ha fet un missatge institucional i musical adreçat als europeus

    La primera ministra del Regne Unit, Theresa May, ha participat en l'especial "Món Europa" a través del seu alter ego al "Polònia". Ha fet un missatge institucional i musical adreçat als europeus

  • Europa és lloc d'acollida? Parlen les dades
    Veure vídeo

    Europa és lloc d'acollida? Parlen les dades

    El projecte europeu també és el dels valors en comú. Valors democràtics, llibertats, societats obertes... que aquests últims anys s'han posat en qüestió, I, de vegades, es posen en qüestió quan topen amb la dura realitat. Per exemple, quan Europa no sap reaccionar davant de l'arribada de refugiats.

    El projecte europeu també és el dels valors en comú. Valors democràtics, llibertats, societats obertes... que aquests últims anys s'han posat en qüestió, I, de vegades, es posen en qüestió quan topen amb la dura realitat. Per exemple, quan Europa no sap reaccionar davant de l'arribada de refugiats.

  • Les selfies dels candidats a les europees
    Veure vídeo

    Les selfies dels candidats a les europees

    L'orientació del projecte europeu està en mans dels ciutadans, que des de dijous començaran a sentir candidats que els demanaran el vot. Hem proposat als candidats que agafin un telèfon mòbil i ens diguin, de la manera que vulguin, per què cal anar a votar. I aquest n'és el resultat.

    L'orientació del projecte europeu està en mans dels ciutadans, que des de dijous començaran a sentir candidats que els demanaran el vot. Hem proposat als candidats que agafin un telèfon mòbil i ens diguin, de la manera que vulguin, per què cal anar a votar. I aquest n'és el resultat.

  • Aniran a votar, els britànics, a les europees?
    Veure vídeo

    Aniran a votar, els britànics, a les europees?

    Els britànics voten a les eleccions europees dos mesos després d'haver hagut de sortir. Hem preguntat, als ciutadans del carrer, si votaran, per què es va votar el Brexit i si calen canvis a la Unió Europea,

    Els britànics voten a les eleccions europees dos mesos després d'haver hagut de sortir. Hem preguntat, als ciutadans del carrer, si votaran, per què es va votar el Brexit i si calen canvis a la Unió Europea,

  • La Unió Europea és un bon negoci?
    Veure vídeo

    La Unió Europea és un bon negoci?

    Políticament, la UE ha estat un bon negoci, perquè ha garantit pau i certa estabilitat. Però des d'un punt de vista econòmic també ho ha estat? Hem demanat al nostre cap d'Economia, i excorresponsal a Brussel·les, Francesc Serra, que ho respongui.

    Políticament, la UE ha estat un bon negoci, perquè ha garantit pau i certa estabilitat. Però des d'un punt de vista econòmic també ho ha estat? Hem demanat al nostre cap d'Economia, i excorresponsal a Brussel·les, Francesc Serra, que ho respongui.

  • L'extrema dreta a Europa, l'amenaça totalitària
    Veure vídeo

    L'extrema dreta a Europa, l'amenaça totalitària

    El "Sense ficció" del 28 de maig s'endinsarà en el fenomen de l'extrema dreta a Europa. Es tracta d'un documental en què treballa l'equip encapçalat per Albert Elfa i Ricard Belis i que es fixa en els casos italià, suec i espanyol.

    El "Sense ficció" del 28 de maig s'endinsarà en el fenomen de l'extrema dreta a Europa. Es tracta d'un documental en què treballa l'equip encapçalat per Albert Elfa i Ricard Belis i que es fixa en els casos italià, suec i espanyol.

Anar al contingut