TOTS ELS CLIPS
  • Viatge a Arizona, l'antic estat republicà en transformació que pot donar la victòria a Biden
    Veure vídeo

    Viatge a Arizona, l'antic estat republicà en transformació que pot donar la victòria a Biden

    Les eleccions les Estats Units sempre les acaben decidint els anomenats "swing states"; sis o vuit estats clau on els resultats sempre són ajustats i fan decantar la balança cap a un partit o l'altre. Trump els va guanyar tots 4 anys i ara els sondejos pronostiquen que els perdria. I no només això sinó que estats com Arizona, que eren molt republicans, ha passat a ser clau i per primer cop en dècades poden esdevenir demòcrates.

    Les eleccions les Estats Units sempre les acaben decidint els anomenats "swing states"; sis o vuit estats clau on els resultats sempre són ajustats i fan decantar la balança cap a un partit o l'altre. Trump els va guanyar tots 4 anys i ara els sondejos pronostiquen que els perdria. I no només això sinó que estats com Arizona, que eren molt republicans, ha passat a ser clau i per primer cop en dècades poden esdevenir demòcrates.

  • El compte de resultats de Trump
    Veure vídeo

    El compte de resultats de Trump

    Donald Trump ha identificat la Xina com el gran adversari. Però com has d'enfrontar-te a un enemic de qui depens absolutament? Trump va prometre polítiques proteccionistes, aranzels i revitalitzar la indústria desmantellada les últimes dècades. L'impacte de la Covid li impedeix presentar-se a la reelecció amb un balanç triomfant.

    Donald Trump ha identificat la Xina com el gran adversari. Però com has d'enfrontar-te a un enemic de qui depens absolutament? Trump va prometre polítiques proteccionistes, aranzels i revitalitzar la indústria desmantellada les últimes dècades. L'impacte de la Covid li impedeix presentar-se a la reelecció amb un balanç triomfant.

  • De l'"America First" a l'"America Alone"
    Veure vídeo

    De l'"America First" a l'"America Alone"

    En política exterior, el llegat de Donald Trump és la ruptura amb dècades de doctrina diplomàtica i militar dels Estats Units. Retirada de conflictes que considera llunyans i costosos, retirada també de fòrums i acords multilaterals, i ha anat molt més enllà que els seus predecessors en el suport a Israel. Isabel Galí repassa, una per una, les carpetes de la política exterior que Trump ha tingut sobre la taula.

    En política exterior, el llegat de Donald Trump és la ruptura amb dècades de doctrina diplomàtica i militar dels Estats Units. Retirada de conflictes que considera llunyans i costosos, retirada també de fòrums i acords multilaterals, i ha anat molt més enllà que els seus predecessors en el suport a Israel. Isabel Galí repassa, una per una, les carpetes de la política exterior que Trump ha tingut sobre la taula.

  • La cara i la creu de Trump segons els catalans que han viscut el seu mandat als Estats Units
    Veure vídeo

    La cara i la creu de Trump segons els catalans que han viscut el seu mandat als Estats Units

    És relativament fàcil opinar des de l'exterior sobre els Estats Units, però cal conèixer de prop la societat nord-americana, fins i tot viure al país, per tenir elements que vagin més enllà dels estereotips. Hem demanat a uns quants catalans que han estat testimonis directes del primer mandat de Donald Trump que ens en facin el seu balanç personal.

    És relativament fàcil opinar des de l'exterior sobre els Estats Units, però cal conèixer de prop la societat nord-americana, fins i tot viure al país, per tenir elements que vagin més enllà dels estereotips. Hem demanat a uns quants catalans que han estat testimonis directes del primer mandat de Donald Trump que ens en facin el seu balanç personal.

  • Joe Biden, una vida de contrastos entre els èxits polítics i les tragèdies personals
    Veure vídeo

    Joe Biden, una vida de contrastos entre els èxits polítics i les tragèdies personals

    As 77 anys, el veterà polític Joe Biden, ha aconseguit fer realitat el seu somni: ser el candidat demòcrata a la Casa Blanca. La tercera ha estat la bona. El primer intent va ser el 1988, es va retirar per haver plagiat un discurs, i el segon el 2008, any en que es va enfrontar amb Barack Obama, de qui acabaria sent vicepresident.

    As 77 anys, el veterà polític Joe Biden, ha aconseguit fer realitat el seu somni: ser el candidat demòcrata a la Casa Blanca. La tercera ha estat la bona. El primer intent va ser el 1988, es va retirar per haver plagiat un discurs, i el segon el 2008, any en que es va enfrontar amb Barack Obama, de qui acabaria sent vicepresident.

  • Reaccionarem davant la crisi climàtica com ho hem fet davant el virus?
    Veure vídeo

    Reaccionarem davant la crisi climàtica com ho hem fet davant el virus?

    Gràcies a una gran mobilització global, a un canvi temporal del model de vida i malgrat els 400.000 morts oficials fins ara, la humanitat se n'està sortint, aparentment, d'una crisi que no acabarà amb nosaltres. N'hem après alguna cosa, per reaccionar davant la que tot sembla indicar que sí que ho farà, la crisi climàtica? Esther Miró firma l'epíleg de l'edició del "Món" en què hem intentat entendre una mica el món que ens queda, l'endemà del coronavirus.

    Gràcies a una gran mobilització global, a un canvi temporal del model de vida i malgrat els 400.000 morts oficials fins ara, la humanitat se n'està sortint, aparentment, d'una crisi que no acabarà amb nosaltres. N'hem après alguna cosa, per reaccionar davant la que tot sembla indicar que sí que ho farà, la crisi climàtica? Esther Miró firma l'epíleg de l'edició del "Món" en què hem intentat entendre una mica el món que ens queda, l'endemà del coronavirus.

  • El problema retorçat de lluitar contra la Covid-19
    Veure vídeo

    El problema retorçat de lluitar contra la Covid-19

    L'actuació dels governs davant la crisi del coronavirus centra aquesta reflexió de Nicolás Valle, que es pregunta si estem disposats a acceptar que els governants s'equivoquin davant els problemes indomables o retorçats, que mai tenen una única i bona solució.

    L'actuació dels governs davant la crisi del coronavirus centra aquesta reflexió de Nicolás Valle, que es pregunta si estem disposats a acceptar que els governants s'equivoquin davant els problemes indomables o retorçats, que mai tenen una única i bona solució.

  • El coronavirus ha trobat solucions nacionals davant un problema global
    Veure vídeo

    El coronavirus ha trobat solucions nacionals davant un problema global

    El coronavirus s'ha presentat com un imprevist gairebé imprevisible. Els governs del món no estaven preparats per gestionar una pandèmia que, tot i no entendre de fronteres, ha trobat respostes atenent el mapa polític. Joan Raventós analitza les respostes dels governs a la crisi del coronavirus

    El coronavirus s'ha presentat com un imprevist gairebé imprevisible. Els governs del món no estaven preparats per gestionar una pandèmia que, tot i no entendre de fronteres, ha trobat respostes atenent el mapa polític. Joan Raventós analitza les respostes dels governs a la crisi del coronavirus

  • Pandèmia de repressió
    Veure vídeo

    Pandèmia de repressió

    L'aplicació de règims d'excepció -estat d'alarma, estat d'emergència, estat d'urgència, segons la terminologia de cada país- ha posat en mans dels governs poders extraordinaris per lluitar contra la pandèmia. Pel nostre bé, algunes llibertats i drets han quedat suspesos "de facto", com el dret de reunió, el de manifestació o la llibertat de moviments. Pel nostre bé, el dret a la intimitat trontolla amb les mesures tecnològiques de rastreig dels casos de Covid-19. Pel nostre bé, es recorre a la policia i l'exèrcit. I tot ho acabem normalitzant. La societat post-Covid serà més segura? Però també menys lliure i menys democràtica? Joan Roura s'ho ha preguntat

    L'aplicació de règims d'excepció -estat d'alarma, estat d'emergència, estat d'urgència, segons la terminologia de cada país- ha posat en mans dels governs poders extraordinaris per lluitar contra la pandèmia. Pel nostre bé, algunes llibertats i drets han quedat suspesos "de facto", com el dret de reunió, el de manifestació o la llibertat de moviments. Pel nostre bé, el dret a la intimitat trontolla amb les mesures tecnològiques de rastreig dels casos de Covid-19. Pel nostre bé, es recorre a la policia i l'exèrcit. I tot ho acabem normalitzant. La societat post-Covid serà més segura? Però també menys lliure i menys democràtica? Joan Roura s'ho ha preguntat

  • El retorn del "big government" als Estats Units i la fi de seu excepcionalisme
    Veure vídeo

    El retorn del "big government" als Estats Units i la fi de seu excepcionalisme

    Abans de la pandèmia, els mals del sistema nord-americà eren coneguts de sobres. El que ha fet el virus és exposar-los cruament sobre la taula. I no només això, sinó que posa en qüestió un altre dels mites fundacionals del país: el de l'excepcionalisme.

    Abans de la pandèmia, els mals del sistema nord-americà eren coneguts de sobres. El que ha fet el virus és exposar-los cruament sobre la taula. I no només això, sinó que posa en qüestió un altre dels mites fundacionals del país: el de l'excepcionalisme.

  • La Xina aprofita l'epidèmia per marcar perfil a fora, factor de cohesió interna
    Veure vídeo

    La Xina aprofita l'epidèmia per marcar perfil a fora, factor de cohesió interna

    El coronavirus ha donat a la Xina l'oportunitat de treure pit amb un model d'èxit davant del coronavirus malgrat els rebrots. N'ha tret partit en el relat com a potència alternativa als Estats Units, potser algun dia hegemònica, seria la primera que no seria, modernament, ni occidental ni democràtica.

    El coronavirus ha donat a la Xina l'oportunitat de treure pit amb un model d'èxit davant del coronavirus malgrat els rebrots. N'ha tret partit en el relat com a potència alternativa als Estats Units, potser algun dia hegemònica, seria la primera que no seria, modernament, ni occidental ni democràtica.

  • Les debilitats de les grans potències davant la pandèmia
    Veure vídeo

    Les debilitats de les grans potències davant la pandèmia

    La pandèmia de Covid-19 ha sacsejat els lideratges mundials. Ha afeblit els Estats Units i ha enfortit la Xina. A la Unió Europea li ha tornat a faltar unitat, mentre que la Rússia de Putin passa pel seu moment més difícil.

    La pandèmia de Covid-19 ha sacsejat els lideratges mundials. Ha afeblit els Estats Units i ha enfortit la Xina. A la Unió Europea li ha tornat a faltar unitat, mentre que la Rússia de Putin passa pel seu moment més difícil.

  • De "Feminisme" a "FeminismeS", un plural que eixampla la lluita de les dones
    Veure vídeo

    De "Feminisme" a "FeminismeS", un plural que eixampla la lluita de les dones

    Què feien les dones catalanes que decidien avortar quan la interrupció de l'embaràs no estava permesa per la legislació espanyola?
    Enllaçant temàticament amb "El mirall andorrà", que explica la situació en un estat on l'avortament està prohibit, el "Món" del 3 de març recull testimonis de dones que van viure l'experiència d'avortar sense cap empara legal. Durant els anys seixanta i setanta, milers de dones van anar a clíniques de Londres o d'Amsterdam, però no totes podien pagar-s'ho. Algunes d'elles han acceptat recordar aquells moments davant les càmeres, revivint històries que sorprendran, possiblement, a qui ha viscut sempre en un context en què el dret a l'avortament està reconegut, des de la primera llei després del franquisme, el 1985. Roser Oliver ha fet el retrat d'aquella època.
    Malgrat que aquest dret sigui vigent en la majoria dels països occidentals, crida l'atenció que, als Estats Units, es visqui un retrocés creixent en la seva aplicació. Les idees ultraconservadores s'escampen i la influència de sectors religiosos fonamentalistes creix. En alguns estats, com Kentucky, pràcticament no hi ha clíniques on es pugui avortar. Xesco Reverter s'hi desplaça.
    El dret a l'avortament va ser una de les primeres reivindicacions del moviment feminista a Catalunya. Figurava en les conclusions de les primeres Jornades Catalanes de la Dona, celebrades al Paranimf de la Universitat de Barcelona, el 1976. Ara, 44 anys després, el moviment feminista ha estat el motor de molts canvis cap a una societat més igualitària. Però també ha evolucionat la manera d'entendre el feminisme. S'hi ha incorporat noves veus i nous abordatges. En ple segle XXI, les generacions joves ¿com ha comprovat Lluís Caelles en el seu reportatge- desafien el patriarcat en tots els fronts

    Què feien les dones catalanes que decidien avortar quan la interrupció de l'embaràs no estava permesa per la legislació espanyola? Enllaçant temàticament amb "El mirall andorrà", que explica la situació en un estat on l'avortament està prohibit, el "Món" del 3 de març recull testimonis de dones que van viure l'experiència d'avortar sense cap empara legal. Durant els anys seixanta i setanta, milers de dones van anar a clíniques de Londres o d'Amsterdam, però no totes podien pagar-s'ho. Algunes d'elles han acceptat recordar aquells moments davant les càmeres, revivint històries que sorprendran, possiblement, a qui ha viscut sempre en un context en què el dret a l'avortament està reconegut, des de la primera llei després del franquisme, el 1985. Roser Oliver ha fet el retrat d'aquella època. Malgrat que aquest dret sigui vigent en la majoria dels països occidentals, crida l'atenció que, als Estats Units, es visqui un retrocés creixent en la seva aplicació. Les idees ultraconservadores s'escampen i la influència de sectors religiosos fonamentalistes creix. En alguns estats, com Kentucky, pràcticament no hi ha clíniques on es pugui avortar. Xesco Reverter s'hi desplaça. El dret a l'avortament va ser una de les primeres reivindicacions del moviment feminista a Catalunya. Figurava en les conclusions de les primeres Jornades Catalanes de la Dona, celebrades al Paranimf de la Universitat de Barcelona, el 1976. Ara, 44 anys després, el moviment feminista ha estat el motor de molts canvis cap a una societat més igualitària. Però també ha evolucionat la manera d'entendre el feminisme. S'hi ha incorporat noves veus i nous abordatges. En ple segle XXI, les generacions joves ¿com ha comprovat Lluís Caelles en el seu reportatge- desafien el patriarcat en tots els fronts

  • La batalla de l'avortament als EUA i la resistència agònica de l'única clínica de Kentucky on les dones poden interrompre l'embaràs
    Veure vídeo

    La batalla de l'avortament als EUA i la resistència agònica de l'única clínica de Kentucky on les dones poden interrompre l'embaràs

    Kentucky es coneix com un "desert avortista" perquè, fins a aquest febrer, només funcionava una de les cinc clíniques que hi havia el 2015. La resta han hagut de tancar i han vist com, en canvi, es multiplicaven els centres antiavortistes. Viatgem fins a Louisville per veure la pluja de lleis i restriccions que pateixen tant els centres com les pacients que hi acudeixen. I parlem amb els polítics, activistes i professionals d'un i bàndol i altre, que protagonitzen una de les guerres culturals més intenses dels Estats Units de l'era Trump.

    Kentucky es coneix com un "desert avortista" perquè, fins a aquest febrer, només funcionava una de les cinc clíniques que hi havia el 2015. La resta han hagut de tancar i han vist com, en canvi, es multiplicaven els centres antiavortistes. Viatgem fins a Louisville per veure la pluja de lleis i restriccions que pateixen tant els centres com les pacients que hi acudeixen. I parlem amb els polítics, activistes i professionals d'un i bàndol i altre, que protagonitzen una de les guerres culturals més intenses dels Estats Units de l'era Trump.

  • Com avortaven les catalanes quan la interrupció de l'embaràs estava prohibit?
    Veure vídeo

    Com avortaven les catalanes quan la interrupció de l'embaràs estava prohibit?

    Amb agulles de fer mitja, herbes, salts ... i les que s'ho podien permetre viatjant a Londres o Amsterdam. Ens ho expliquen diverses dones que van haver d'avortar en aquella època.

    Amb agulles de fer mitja, herbes, salts ... i les que s'ho podien permetre viatjant a Londres o Amsterdam. Ens ho expliquen diverses dones que van haver d'avortar en aquella època.

Anar al contingut