Món

: 00:48:34

Veure vídeo

"Món" parteix de la idea que hi ha una tercera guerra mundial en marxa, que s'està lliurant de manera virtual, a la xarxa, on estan implicats no només estats tradicionals, sinó també grans corporacions i grups de pressió de tota mena.

: 01:04:27

Veure vídeo

"Món" analitza la sortida de l'últim militar occidental de l'Afganistan, que ha marcat el final d'un cicle que va començar l'11 de setembre del 2001, amb l'atac a les Torres Bessones.

: 01:07:52

Veure vídeo

El programa "Món" presenta, des de múltiples punts de vista, l'estat actual del tradicional debat a favor i en contra de l'energia nuclear.

: 01:12:32

Veure vídeo

El programa Món "2021, any sota sospita" analitza la marxa de Trump, el camí per recórrer del Brexit i el drama dels migrants al Senegal i Bòsnia. També fa un anàlisi de les previsions pel 2021.

: 01:49:44

Veure vídeo

Edició especial del programa "Món" amb motiu de les eleccions americanes que combina l'anàlisi amb l'actualitat més immediata, quan els primers resultats començaran a fer-se públics.

: 00:59:37

Veure vídeo

Potser és aviat per treure conclusions definitives, però sis mesos després d'aparèixer, ja es pot afirmar que l'impacte de la pandèmia de la covid-19 ha afectat tots els aspectes de la nostra vida. El programa "Món" es pregunta sobre alguns dels efectes que ha tingut a escala global.

: 00:51:18

Veure vídeo

Què feien les dones catalanes que decidien avortar quan la interrupció de l'embaràs no estava permesa per la legislació espanyola? Enllaçant temàticament amb "El mirall andorrà", que explica la situació en un estat on l'avortament està prohibit, el "Món" del 3 de març recull testimonis de dones que van viure l'experiència d'avortar sense cap empara legal. Durant els anys seixanta i setanta, milers de dones van anar a clíniques de Londres o d'Amsterdam, però no totes podien pagar-s'ho. Algunes d'elles han acceptat recordar aquells moments davant les càmeres, revivint històries que sorprendran, possiblement, a qui ha viscut sempre en un context en què el dret a l'avortament està reconegut, des de la primera llei després del franquisme, el 1985. Roser Oliver ha fet el retrat d'aquella època. Malgrat que aquest dret sigui vigent en la majoria dels països occidentals, crida l'atenció que, als Estats Units, es visqui un retrocés creixent en la seva aplicació. Les idees ultraconservadores s'escampen i la influència de sectors religiosos fonamentalistes creix. En alguns estats, com Kentucky, pràcticament no hi ha clíniques on es pugui avortar. Xesco Reverter s'hi desplaça. El dret a l'avortament va ser una de les primeres reivindicacions del moviment feminista a Catalunya. Figurava en les conclusions de les primeres Jornades Catalanes de la Dona, celebrades al Paranimf de la Universitat de Barcelona, el 1976. Ara, 44 anys després, el moviment feminista ha estat el motor de molts canvis cap a una societat més igualitària. Però també ha evolucionat la manera d'entendre el feminisme. S'hi ha incorporat noves veus i nous abordatges. En ple segle XXI, les generacions joves -com ha comprovat Lluís Caelles en el seu reportatge- desafien el patriarcat en tots els fronts

: 00:48:50

Veure vídeo

La presó, institució punitiva o educativa? Castigar o reinserir? Qualsevol sistema penitenciari ha de respondre a aquesta alternativa. El "Món" del 17 de desembre s'acosta a les presons de Catalunya i dels Estats Units, dos models oposats. El primer, pensat per rehabilitar i proporcionar una sortida els convictes. El segon, fonamentalment punitiu, que busca garantir que es pagui a la societat i a les víctimes en forma de condemna. Coneixerem la història de Zakharia, que va sortir del Marroc sent un nen, va arribar clandestinament a Catalunya i ha passat mitja vida entre barrots. Ha estudiat a la presó i l'acompanyem a l'examen final d'un cicle formatiu que li permetrà, als 29 anys, imaginar un futur diferent per a ell. Cada cop hi ha més casos com el de Zakharia: el setanta per cent dels interns de les presons catalanes no tornen a delinquir. Veurem el contrast amb els Estats Units, on l'índex de reincidència és l'oposat: set de cada deu presos tornen a la presó, després d'haver-hi estat una primera vegada. A més, la primera potència mundial ho és també en població penitenciària, tant en termes absoluts (2,1 milions de persones compleixen condemna) com relatius (655 presos per cada 100.000 habitants). Molt sovint, l'exclusió social dels més pobres és un factor que acaba portant a la delinqüència i a la presó. El programa reflexiona amb l'escriptor argentí Martín Caparrós i amb Miquel Fuster, que va aconseguir sortir de la marginació, sobre el terme "aporofòbia", el refús o la por als pobres. I, finalment, en l'últim "Món" de l'any analitzarem un dels fenòmens que ha marcat el 2019 a escala global: les explosions socials que s'han produït en latituds tan diverses com el Líban, Equador, Xile, Iraq, França o Catalunya. Quins són els elements comuns que porten la població a sortir al carrer? La reclamació de millores econòmiques i socials no ho explica tot. Josep Ramoneda ens dona les claus d'un model de protesta que està passant pel damunt de l'stablishment.

: 00:44:11

Veure vídeo

El programa "Món" ha fet possible el retrobament entre dos fugitius de l'Alemanya de l'Est que fa trenta anys van aconseguir passar clandestinament, a través del bosc, a la República Federal Alemanya. Ho van fer acompanyats d'un equip de TV3, del programa 30 minuts, que va recollir la seva arriscada aventura. Gràcies a un fet casual, la publicació d'una foto d'aquell episodi al diari Bild on es veia el logo de TV3, Mario i Jens s'han retrobat. I també han retrobat dos periodistes d'aquell equip, Blanca de la Torre i Carles Guàrdia. A través dels seus testimonis, Oriol Serra, el nostre corresponsal a Berlín, reconstrueix el moment crític de la caiguda del Mur i descobreix si les expectatives que aquells joves tenien, saltant d'un bloc a l'altre, en els últims moments de la guerra freda, s'han vist confirmades o no. La caiguda del Mur va precipitar la desaparició del Teló d'Acer i el desmoronament de la Unió Soviètica. I amb ella, no només un sistema polític, sinó també econòmic, social i cultural. Milions de ciutadans van haver de repensar-ho tot i adaptar-se a una nova realitat. Manel Alias, des de Moscou, ha comprovat com l'angoixa i la incertesa i la por feien de contrapès a la il·lusió que podia provocar en alguns sectors la promesa de llibertat. El de Berlín no és l'únic ni l'últim mur. El programa, en la veu de Nico Valle, reflexiona sobre els motius que en ple segle XXI, n'hi hagi més que mai. La conclusió, provocadora, pot ser que la humanitat necessita els murs, les fronteres, les divisions, per múltiples motius. Entre els murs que avui separen comunitats, ens fixem en un dels més coneguts i amb més història de violència al seu voltant: el que separa Israel de Palestina. Txell Feixas troba testimonis de com és la vida condicionada, de sobte, per una barrera insalvable.

: 00:46:15

Veure vídeo

El programa Món que s'emetrà després del Sense Ficció "Llibertats empresonades" es pregunta sobre l'estat de la democràcia global a l'inici del 2019. Més de la meitat dels països del món no poden ser considerats democràcies, segons el rànquing que elabora cada any la revista The Economist, a partir de 60 paràmetres. El fenomen no és aliè a l'arribada a la Casa Blanca de Donald Trump, el president que està posant a prova, més que cap altre en la història, la salut de la democràcia dels Estats Units. Xesco Reverter en fa el diagnòstic, que comença a ser preocupant, tant pels efectes en la política interna nord-americana com pel model que projecta la principal potència mundial. L'ascens de les opcions ultranacionalistes, autoritàries, populistes o properes als discursos neofeixistes dibuixen un món progressivament més enfrontat i perillós. Amb l'ajuda d'historiadors i de la mirada cinematogràfica implacable de Stanley Kubrick, Joan Roura esbrina els paral·lelismes entre el moment que vivim i el període d'entreguerres, al segle XX. Moltes són les veus que adverteixen que la línia política, econòmica i cultural que s'està dibuixant pot abocar en una nova conflagració planetària. Precisament per a no oblidar i no repetir els grans errors del passat, els alemanys han decidit des de fa dècades implementar una exigent política de memòria històrica. Oriol Serra ens mostra com la veu dels supervivents de l'Holocaust és escoltada en múltiples fòrums, com s'ha aconseguit eliminar els "santuaris" del nazisme i com desenes de camps de concentració són avui espais que recorden les víctimes del règim de Hitler. Malgrat tot, també a Alemanya hi ha la llavor de l'extremisme, amb l'ascens d'Alternativa per Alemanya. El programa proporciona finalment una visió alternativa, provocadora i que incita a la reflexió, sobre si allò que considerem actualment com a democràcia mereix realment aquesta denominació. Nicolás Valle ho qüestiona amb l'historiador Carles Sirera, amb un discurs

: 00:58:17

Veure vídeo

"Món" es dedicarà a examinar altres implicacions de les Esglésies cristianes amb el poder polític i la societat. De la mà del prestigiós vaticanista Andrea Tornielli, a qui entrevista Vicenç Lozano, analitzem com el papa Francesc gestiona la reacció davant l'escàndol dels abusos sexuals a menors comesos per membres de l'església, que ha adquirit dimensions globals. El programa aprofundeix en l'últim cas conegut, el de l'església alemanya. Una víctima dels abusos aporta el seu testimoni i explica al nostre corresponsal Oriol Serra com aquells fets han condicionat la seva vida. La conferència episcopal alemanya ha elaborat un informe exhaustiu sobre els casos coneguts i proposa mesures perquè no quedin impunes i no es repeteixin. Més enllà de l'Església catòlica, "Món" s'endinsa també en les connexions de l'Església ortodoxa russa amb el poder polític establert. Manel Alías, des de Moscou, explica com el Kremlin ha trobat en la jerarquia ortodoxa una aliada sòlida en un país que, malgrat les dècades de règim soviètic, ha conservat fortes creences religioses, que tenen una gran influència en la societat. A l'Amèrica Llatina, són els evangèlics els que s'erigeixen com un factor clau per entendre la realitat política i social. S'acaba de veure amb l'elecció del nou president brasiler, Jaïr Bolsonaro, que va buscar el seu suport, batejant-se amb aigua del Jordà i reunint-se amb els líders evangèlics del país. Joan Raventós, que ha cobert les eleccions brasileres, analitza a partir d'aquest cas la influència d'aquests grups en la política i en la vida social. Finalment, el programa comptarà amb la veu qualificada de Juan José Tamayo, teòleg reconegut com una de les veus més contundents a l'hora de defensar reformes en profunditat en l'església catòlica, i observador privilegiat dels lligams que s'estableixen des de les jerarquies religioses amb el poder polític, i la seva incidència en la població.

: 00:44:38

Veure vídeo

Després de "Les pal·liatives", obrirem el "Món" als nostres corresponsals per saber com s'aborden en diversos països les qüestions relacionades amb el final de la vida. A diferència del que es fa aquí, als Estats Units no hi ha una assistència mèdica pública que ofereixi aquest tipus de servei als malalts terminals. Al contrari, l'atenció sanitària privada és la més cara del món, i la primera causa de les bancarrotes personals i familiars. Veurem, de la mà de Xesco Reverter, com els surt de car sobreviure als nord-americans. I, paradoxalment, també als xinesos. Francesc Canals il·lustrarà com el sistema comunista no respon a totes les necessitats de la població més vella, que ha de confiar en la xarxa familiar i en el tradicional respecte que la cultura xinesa dispensa als avis. En alguns llocs, el repte és arribar a vell. És el cas d'algunes regions de Rússia. Amb el retard de l'edat de jubilació aprovat pel govern de Vladímir Putin, molts russos, especialment homes, moriran abans de retirar-se, als 65 anys. Manel Alías viatja a Sibèria, on l'esperança de vida queda per sota de l'edat de jubilació. La longevitat, però, pot arribar a ser un greu problema en societats on cada cop hi ha més persones que viuen -i moren- soles. Sergi Mulero ha documentat el cas del Regne Unit, on s'ha creat el "Ministeri de la Soledat", per respondre a les problemàtiques específiques de les persones que sobreviuen sense cap entorn familiar ni social. I pels casos en què no hi ha cap esperança, en una curtíssima llista de països s'ha regulat l'eutanàsia. En el cas espanyol, els debats per aprovar-ne una llei tot just comencen. Fa setze anys que n'hi ha una en vigor a Bèlgica, considerada la més avançada del món. Xavi Coral analitza l'aplicació i comprova com la societat ha après a conviure-hi sense grans conflictes ètics.

: 00:55:46

Veure vídeo

"Món", el programa dirigit i presentat per Joan Carles Peris, reflexionarà aquesta setmana sobre l'experiència de viatjar. Per què viatgem? És el mateix viatjar que fer turisme? Quina incidència geopolítica té el turisme? I, sobretot, com ens canvia l'experiència de descobrir realitats més o menys llunyanes? S'hi recull també el testimoni de dos metges que van decidir dedicar les seves vacances a col·laborar amb Open Arms, embarcats en una missió a la Mediterrània. Aquella experiència ha transformat la seva manera d'interpretar conceptes com la solidaritat, el compromís o les relacions desiguals entre països. També coneixerem l'experiència d'alguns joves que, al final del seu recorregut acadèmic, han decidit ampliar el currículum al costat d'una ONG, un fet cada cop més freqüent. "Món" reuneix dos viatgers apassionats: els periodistes Jaume Bartrolí i Toni Arbonès, que, en una conversa franca i personal, expliquen les sensacions, les motivacions, les conseqüències i les transformacions que han experimentat arran dels seus viatges.

: 01:01:01

Veure vídeo

Nombrosos països de l'Amèrica Llatina estan immersos en processos de canvis polítics i convulsions socials. Es pot considerar que el continent està virant cap alguna direcció? Si observem el que està passant en cada país, ens adonem que les dinàmiques nacionals determinen els esdeveniments. A "Món", ens fixem en uns quants d'aquests països on, durant aquest any, es produeixen moviments de canvi. A Nicaragua, busquem les claus de la revolta que ha portat bona part de la població a donar l'esquena al sandinisme al poder, encarnat en el president Daniel Ortega i la seva dona, la vicepresidenta Rosario Murillo. Nicolás Maduro també denuncia una conxorxa contra ell a Veneçuela, en el moment que està plantejant reformes econòmiques. Hi hem viatjat per intentar comprendre com es pot aguantar un país amb la inflació disparada, una greu escassedat de productes bàsics i un alt grau d'inseguretat. Dos nous presidents generen expectatives en dos dels gegants del continent: Andrés Manuel López Obrador, a Mèxic, i Iván Duque, a Colòmbia. El primer marca un gir a l'esquerra i promet vents de canvi. La violència estructural hi té moltes manifestacions. N'analitzem una de les més oblidades: el feminicidi. A Colòmbia, la victòria d'Iván Duque representa una esmena quasi a la totalitat a l'acord de pau amb les FARC que ha aconseguit el president Juan Manuel Santos, amb diversos suports internacionals. S'obre la porta a una nova negociació? Hi ha el risc que els guerrillers reprenguin les armes? A "Món", ho analitzem amb l'ajuda d'experts coneixedors de la realitat del país. I els joves? Els donem també la paraula. Procedents de diversos països, analitzen les aspiracions, els anhels i les frustracions d'una generació que s'expressa amb la modernitat del hip hop i la cultura urbana.

: 00:53:19

Veure vídeo

Mig segle després del 1968, el programa "Món" s'endinsa en els fets que van convertir aquest any en la icona dels anhels de canvi de la joventut nascuda després de la Segona Guerra Mundial. Un impuls que es va deixar sentir en molts racons del planeta, com un moviment sísmic de fons, que va fer trontollar, amb intensitat variable, les bases de la societat establerta. El programa aporta punts de vista inèdits, o molt poc coneguts, d'alguns d'aquells episodis. Veurem, per exemple, les escassíssimes imatges en color que hi ha de l'entrada a Praga dels tancs del Pacte de Varsòvia. Les va rodar Josep Maria Garcia-Planas, un industrial de Sabadell que es va trobar amb la seva càmera i la seva perplexitat per immortalitzar la caiguda d'aquell moviment que va intentar obrir escletxes de llibertat en els països satèl·lits de la Unió Soviètica. Veiem aquelles imatges al costat del fill del camarògraf, el periodista Plàcid Garcia-Planas.