Per què es fa el salt? S'és infidel per naturalesa? Enviar fotos eròtiques és posar les banyes? I masturbar-se pensant en un altre? Quan es traeix el pacte de la relació? I després, és millor amagar-ho o dir-ho? Es pot perdonar? Com es reconstrueix la confiança? I si s'obre la relació? A la societat monògama, la infidelitat està prohibida, la religió la castiga i la gent l'amaga, però, sense dubte, es continua practicant.
Es diu en anglès perquè "single" sembla que sona millor que "solter": estàs sol perquè no has sigut capaç de trobar la teva mitja taronja. En una cultura on la parella és la relació més important i el mercat està dissenyat per a dues persones, ser solter/a és un fracàs. O no? La redefinició dels vincles afectius i de les relacions monògames, l'empoderament del compromís amb un mateix, la revolució de les apps de cites, els follamics posen en crisi la frase "i els dos junts van viure feliços i van menjar anissos".
Hi ha persones que no ens atreuen sexualment i d'altres sí. Algunes molt! Què hi ha darrere d'un crush? Hi ha química? És amor a primera vista? Parlaran del paper que hi juguen les hormones i els neurotransmissors, els ideals de bellesa culturals, els trets atractius universals, la pròpia autoestima, les afinitats i els pols oposats, una veu, una olor, una foto a Tinder, com se sedueix i un es deixa seduir.
