Trobada una via per augmentar l'eficàcia de la radioteràpia contra les metàstasis cerebrals

El treball, publicat a la revista científica Nature Medicine, suposa una nova estratègia per tractar els pacients amb metàstasi de cervell que no responen a la radioteràpia. La recerca, liderada per Manuel Valiente, del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques, i amb participació d'investigadors de l'Institut Català d'Oncologia de Girona-Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI), ha descobert que només cal una analítica de sang per identificar els pacients resistents a la radioteràpia abans de sotmetre'ls al tractament, i han trobat un fàrmac que podria revertir aquesta situació. Així doncs, ja ha començat un assaig clínic multicèntric per validar el biomarcador a través de la Xarxa Nacional de Metàstasi Cerebral (RENACER).

Aquest projecte va rebre un finançament de La Marató de TV3 del 2018 per fer recerca per poder trobar teràpies i biomarcadors específics amb l'objectiu de millorar el tractament de les metàstasis cerebrals.

Metàstasi de tumors de pulmó, mama i melanoma

S'estima que entre el 20% i el 40% dels pacients amb tumors sòlids desenvolupen metàstasi cerebral, un tipus de lesió difícil de tractar amb fàrmacs perquè la barrera hematoencefàlica fa d'obstacle per a l'entrada de medicaments al cervell. La radioteràpia és, per tant, una de les eines més utilitzades per tractar aquestes metàstasis, que majoritàriament procedeixen de tumors primaris de pulmó, mama i melanoma.

Però els efectes secundaris poden ser importants i, a més, és freqüent que els tumors reapareguin a l'àrea irradiada després d'aplicar la radioteràpia holocranial, anomenada així perquè s'aplica sobretot al teixit cerebral. Aquest fenomen, l'aparició de resistències a la radioteràpia aplicada als tumors metastàtics de cervell, ha estat, tanmateix, poc estudiat fins ara. És per aquest motiu que es va començar a investigar emprant models animals i també cultius cel·lulars tridimensionals de metàstasis cerebrals de pacients que simulen el teixit tumoral. A més, s'han analitzat dades de cohorts de pacients amb càncer de pulmó, mama i melanoma amb metàstasi cerebral.

Gràcies a això s'ha aconseguit identificar una via molecular implicada en l'aparició de resistència i, en particular, una proteïna, S100A9, que funciona com a indicador de la sensibilitat a la radioteràpia: com més alta és la presència d'S100A9, hi ha més resistència a la radioteràpia. La sorpresa ha estat comprovar que aquesta proteïna es pot detectar a la sang. Part de les mostres que s'han utilitzat per validar aquest biomarcador provenen del biobanc de l'IDIBGI.

Segons l'oncòleg mèdic de l'ICO Girona, director científic del Grup OncoGir-PRO de l'IDIBGI i investigador col·laborador en l'estudi, Joaquim Bosch, "gràcies a aquesta troballa, amb el resultat d'una analítica en sang podrem anticipar-nos i identificar aquells pacients que presenten metàstasis cerebrals resistents a la radioteràpia i, per tant, els podrem oferir tractaments molt més personalitzats en el futur". A l'estudi també hi han participat els oncòlegs mèdics de l'ICO Girona i investigadors del Grup OncoGIR-PRO de l'IDIBGI Èlia Sais, Alejandro Hernández i Eduard Teixidor.

Teràpia per "radiosensibilitzar" els i les pacients

Un altre resultat esperançador de l'estudi és que ja es coneix un fàrmac inhibidor de la proteïna que s'uneix a S100A9 per activar-ne la resistència i que en assajos clínics contra l'Alzheimer ha demostrat ser segur i capaç de travessar la barrera hematoencefàlica i arribar al cervell. Així doncs, els investigadors demostren en models animals, i en els cultius fets a partir de les mostres de pacients, que aquest fàrmac es pot fer servir per aconseguir que els pacients resistents responguin a la radioteràpia.

"Aquesta recerca obre la possibilitat d'ajudar a revertir la resistència a la radioteràpia de les metàstasis cerebrals tal com han demostrat els estudis previs en models de ratolins duts a terme pel grup de Manuel Valiente. Ara cal completar un estudi clínic amb aquesta molècula que confirmi aquests resultats tan esperançadors en pacients", afirma Joaquim Bosch.