"Segur que si els que més s'estima estem el seu costat, aquesta malaltia se li farà menys dura."

Fa 4 anys em vaig casar amb la millor dona que podia trobar, que m'estima i jo l'estimo a ella, molts plans teníem (fills, viatges, treballs, fins i tot...). Ara

Fa 4 anys em vaig casar amb la millor dona que podia trobar, que m'estima i jo l'estimo a ella, molts plans teníem (fills, viatges, treballs, fins i tot...).

Ara a ella li han detectat atàxia cerebel·losa, no podem donar una passar en les nostres expectatives sense veure un metge, fins i tot per tindre un fill hem de lluitar amb la seguretat social perquè ens donin aquesta oportunitat, amb ella davant sóc molt positiu, però quantes vegades m'he quedat en el pàrquing del cotxe assegut en l'interior, donant cops al volant de ràbia, qualsevol que em veiés es pensaria que estic boig, però qualsevol cosa perquè ella estigui bé psicològicament.

La pregunta és, per què estic amb ella encara? Perquè, sigui com sigui, ella és la millor persona que he trobat mai, me l'estimo amb bogeria encara que ella digui que no, sé que és una malaltia per tota la vida i lo pitjor encara està per arribar, però segur que si els que més s'estima estem el seu costat aquesta malaltia se li farà menys dura.

Jordi Avellaneda Aviles
Anar al contingut