Prevenir la hipertensió amb fàrmacs antihipertensius evita la formació d'una malaltia vascular mortal
El treball, finançat en part per La Marató, demostra que el tractament eficaç de la hipertensió arterial sistemàtica preveu la formació de l'hematoma intramural, malaltia aguda de l'aorta
Investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i del Centre Nacional d'Investigacions Cardiovasculars han descobert que el control eficaç de la hipertensió arterial mitjançant l'ús de fàrmacs antihipertensius evita el desenvolupament de l'hematoma intramural aòrtic, una malaltia greu i potencialment mortal. La investigació ha permès, a més, identificar diferents proteïnes implicades en aquesta malaltia, i els autors han generat un model preclínic per a l'estudi de l'hematoma intramural que facilitarà l'avaluació de fàrmacs per tractar-lo. Aquest treball, que es publica a la revista "Nature Communications", ha estat codirigit pels investigadors Miquel Campaner, científic del CSIC a l'Institut d'Investigacions Biomèdiques, Alberto Sols, i Juan Miguel Redondo, del Centre Nacional d'Investigacions Cardiovasculars.
L'hematoma intramural consisteix en una acumulació de sang dins la paret de l'aorta sense dissecció (estrip) de la seva capa íntima (la capa més interna, en contacte amb el torrent circulatori). En els pacients afectats, l'hematoma intramural pot, en la fase aguda, reabsorbir-se espontàniament o evolucionar amb rapidesa cap a dissecció aòrtica en la seva fase aguda, expliquen els investigadors. D'altra banda, l'evolució més comuna a llarg termini d'aquesta malaltia condueix cap al desenvolupament d'un aneurisma, és a dir, una dilatació o eixamplament anòmal d'una porció de l'aorta, que també pot fer que es trenqui i, per tant, causar la mort del pacient.
Tant l'hematoma intramural com l'aneurisma són patologies indolents que ocasionen una simptomatologia mínima o gairebé nul·la, assenyala Redondo, però, a causa del risc d'esquinçament sobtat que comporten, "requereixen un diagnòstic precoç i precís, un seguiment rigorós després de la seva detecció i un tractament adequat", afirma Campaner. Atès que no hi ha tractaments farmacològics validats que previnguin l'evolució desfavorable, el tractament quirúrgic és l'únic eficaç, particularment per als hematomes més grans i els que afecten segments inicials de l'aorta. No obstant això, la cirurgia no està faltada de risc. Per això, subratllen els autors del treball, "resulta imprescindible identificar els mecanismes responsables de la formació de l'hematoma intramural a fi de desenvolupar fàrmacs que previnguin de manera eficaç la seva progressió catastròfica".
Els investigadors han generat un model animal que reprodueix amb un alt grau de fidelitat moltes de les característiques de la malaltia humana i que ha permès aprofundir en els mecanismes moleculars involucrats en la formació i evolució de l'hematoma intramural. D'aquesta manera, han descobert que la pressió arterial elevada és un detonant d'aquesta patologia. L'investigador del CSIC explica: "Hem descobert que els ratolins en els quals induïm la deficiència de la proteïna RCAN1 en edat adulta són extraordinàriament sensibles a la formació de l'hematoma intramural a l'artèria aorta i al posterior trencament en resposta a diversos estímuls que augmenten la pressió arterial." D'altra banda, Redondo afegeix: "El nostre estudi mostra que diversos fàrmacs usats habitualment per reduir la pressió arterial en humans i en ratolins prevenen completament la formació de l'hematoma intramural en el model preclínic que hem generat."
