L'espot de La Marató 2019: una gran pinya per les malalties minoritàries

Des de les 9.00 s'ha estat gravant el nou espot de La Marató, que es podrà veure a mitjans de novembre. S'ha permès tallar l'avinguda Maria Cristina, l'avinguda de Rius i Taulet i en algun moment plaça Espanya, cosa que no es deixa fer mai per a gravacions en cap de setmana, però La Marató fa possible moltes coses impossibles.

Dues grues aguantant un cable de 150 metres, que és per on passejava la càmera "spider", han fet possible el pla zenital del moment culminant de l'anunci: la pinya, la gran abraçada que porta associada el lema "Minories que fan una majoria". Un únic dia de gravació que acabarà aquesta nit a l'Hospital del Mar per gravar el que serà el principi de l'espot.

En el centre d'aquesta pinya, una jove actriu de 18 anys, Alba Parejo, afectada per nevus congènit gegant. Al seu voltant, un munt de gent de totes les edats, famílies al complet, que han aguantat sota un sol intens, malgrat ser ja a la tardor, i que han caminat des de l'avinguda de Rius i Taulet per fer pinya amb ella, per demostrar-li que no està sola i fer-li una gran abraçada solidària.

La Marató del 2019, dedicada a les malalties minoritàries, canvia el format tradicional d'aquesta festa de la solidaritat per trepitjar el territori com no ho ha fet mai abans. L'objectiu de l'edició d'aquest any és evidenciar de primera mà la realitat que la fa possible: la mobilització ciutadana que construeix aquest èxit col·lectiu vertebrat des de la ràdio i la televisió públiques. L'acolliran quatre escenaris situats a Olot, Tàrrega, Reus i Barcelona, que seran reflex com mai d'aquesta mobilització: acolliran testimonis de persones amb malalties minoritàries, metges especialistes en aquestes patologies i investigadors que han permès avançar en tractaments innovadors que milloren la salut dels qui les pateixen; seran escenari d'actuacions musicals i artístiques i acolliran activitats socials de sensibilització social.

També "fa un pas endavant l'espot de La Marató", ha explicat Àlex Marquina, cap de l'àrea de Promoció i Estratègia de Marca de la CCMA. Avui s'ha obert a la participació ciutadana, el pas més lògic, amb milers de voluntaris que han format part d'una gran abraçada, una pinya ciutadana per donar suport a una persona amb una malaltia minoritària i fer bo el lema de La Marató d'enguany: "Minories que fan una majoria". Ogilvy és l'agència creativa rere aquest espot de La Marató, amb Camil Roca com a director creatiu, Oxigeno com a productora i Catxo com a realitzador.

Un espot obert per primer cop a la participació ciutadana, que ha estat possible per la implicació des del primer moment d'associacions com FECAMM, la Federació Catalana de Malalties Minoritàries, la delegació catalana de FEDER, la Federació Espanyola de Malalties Rares i la Plataforma de Malalties Minoritàries.

També amb la col·laboració de catorze colles castelleres (Colla Jove de l'Hospitalet, Xicots de Vilafranca, Tirallongues de Manresa, Manyacs de Parets, Castellers de Sant Adrià, Castellers de la Sagrada Família, Castellers de Terrassa, Castellers de Badalona, Castellers de Gavà, Castellers de l'Eixample, Castellers de Barcelona, Castellers de Sarrià, Castellers de Castelldefels i Castellers de Sants) que han guiat en el moment de la formació de la pinya "castellera", així com els milers de voluntaris que es van apuntar a través de la pàgina web de La Marató i que han donat una part del seu diumenge per fer possible la realització d'aquest anunci.

Ja al final, Lluís Bernabé, director de la Fundació, s'ha dirigit a la gent per agrair a tots la participació en la gravació de l'anunci, la seva confiança, dedicació i solidaritat i els ha emplaçat per al dia 15 de desembre en una nova edició de La Marató.

La Marató 2019, per la investigació de les malalties minoritàries

Les malalties minoritàries són les que afecten un màxim de 5 persones de cada 10.000. Hi ha descrites 7.000 malalties minoritàries diferents i es calcula que afecten unes 400.000 persones a Catalunya. El grau d'afectació és divers, si bé acostumen a ser greus, cròniques, progressives i discapacitants. Un 80% són d'origen genètic, i totes tenen en comú la dificultat en el diagnòstic, la inexistència, en molts casos, de tractaments eficients i un elevat impacte social i familiar.