La proteïna reelina reverteix els principals processos patològics associats a l'Alzheimer
Un estudi que va rebre finançament de La Marató 2013 obre noves perspectives per dissenyar dianes terapèutiques i fàrmacs per a l'Alzheimer i altres patologies relacionades amb la proteïna tau
Potenciar la ruta de senyalització de la reelina una proteïna extracel·lular essencial en la migració neuronal i la plasticitat sinàptica podria ser una estratègia terapèutica efectiva per contrarestar les principals alteracions cognitives, bioquímiques i comportamentals que es manifesten en l'Alzheimer i en altres patologies relacionades amb la proteïna tau, tal com revela un nou estudi amb models animals publicat a la revista Progress in Neurobiology.
La recerca confirma el paper decisiu de la reelina en la modulació dels processos patològics associats a l'Alzheimer i a altres taupaties (acumulació de plaques d'amiloide, distribució aberrant de tau fosforilada, dèficits sinàptics o pèrdues de memòria), i obre noves perspectives per dissenyar futures dianes terapèutiques i fàrmacs en la lluita contra aquestes malalties.
L'article té com a primera autora la investigadora Daniela Rossi i està dirigit per Eduardo Soriano i Lluís Pujadas, tots ells membres de la Facultat de Biologia i l'Institut de Neurociències (UBNeuro) de la Universitat de Barcelona, el Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa sobre Malalties Neurodegeneratives (CIBERNED) i el Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR).
També hi han participat els experts Agnès Gruart, José M. Delgado i Gerardo Contreras-Murillos (Universitat Pablo de Olavide), Jesús Ávila (Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa, CBM) i Ashraf Muhaisen (UB-UBNeuro-CIBERNED-VHIR). Aquesta nova recerca en neurociències ha tingut el suport del programa Reptes Investigació (Biomedicina) del Ministeri d'Economia i Competitivitat (MINECO) i de La Marató de TV3.
La reelina, una proteïna essencial per a la plasticitat de l'escorça cerebral
L'Alzheimer és una patologia neurodegenerativa caracteritzada per la pèrdua de connexions entre neurones i per la mort neuronal. S'associa principalment a la formació de plaques senils (formades pel pèptid β-amiloide, o Aß) i la presència de cabdells neurofibril·lars (dipòsits insolubles de proteïna tau).
En el cervell adult, la pèrdua de reelina s'ha associat amb un augment en la fosforilació de la proteïna tau un factor associat als microtúbuls que s'expressa principalment en neurones que s'acaba dipositant en forma dels cabdells neurofibril·lars característics de l'Alzheimer. Així, doncs, els diferents estadis de fosforilació i desfosforilació de la proteïna tau representen un factor determinant de l'estabilitat del citoesquelet cel·lular i, en conseqüència, de l'estabilitat sinàptica i dendrítica. Eventualment, la hiperfosforilació i l'acumulació de tau provoca la mort neuronal.
En aquest context, la funció de la proteïna reelina per promoure la plasticitat sinàptica i reduir la fosforilació de tau s'ha considerat un possible mecanisme per atenuar les conseqüències del procés neurodegeneratiu i protegir el cervell del dany neuronal.
Nous efectes beneficiosos de la reelina en models animals de taupaties
En treballs anteriors, els experts havien constatat l'alteració de la proteïna reelina en la malaltia d'Alzheimer i el seu paper en les vies de senyalització intracel·lular relacionades amb la supervivència neuronal i en la fisiologia del cervell adult. Així, havien descrit el paper actiu de la reelina en la recuperació de les capacitats cognitives i en la reducció de fibres del pèptid Aß in vitro i de dipòsits amiloides al cervell en models animals d'Alzheimer (Pujadas et al. Nature Communications, 2014).
L'estudi publicat ara a la revista Progress in Neurobiology descriu noves dades moleculars sobre la ruta de senyalització de la reelina i revela com aquesta proteïna és capaç de revertir les principals afectacions patològiques de l'Alzheimer a diferents nivells en models animals afectats per taupaties. En concret, els resultats revelen que la sobreexpressió de reelina és capaç de modular els nivells de fosforilació de la proteïna tau en models in vivo.
En paral·lel, els estudis in vitro confirmen la capacitat de la reelina per modular la distribució anòmala de neurofilaments i de proteïna tau en les dendrites, que es manifesta en les primeres fases d'aquestes neuropatologies. Finalment, en l'àmbit cognitiu i fisiològic, la sobreexpressió de reelina també va revelar una millora dels dèficits que afectaven un model animal de taupatia.
