La contaminació de l'aire, els espais verds i l'urbanisme poden influir en l'obesitat infantil

Viure amb nivells de pol·lució atmosfèrica més alts i amb més densitat de població els primers anys de vida podria estar associat amb un augment de l'índex de massa corporal (IMC), mentre que els espais verds i un urbanisme variat i equilibrat podrien relacionar-se amb l'efecte contrari. Aquestes són algunes de les conclusions d'un estudi de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació La Caixa, que ha analitzat per primera vegada la relació entre múltiples exposicions urbanes i la trajectòria de creixement de l'IMC a partir de les dades de prop de 80.000 nens i nenes d'àrees urbanes de Catalunya. El projecte s'està desenvolupant gràcies al finançament de La Marató 2015, dedicada a la diabetis i l'obesitat.

Aquest estudi es va plantejar com a principal novetat analitzar les exposicions de manera simultània i s'ha publicat a la revista 'Environmental Pollution'. L'investigador d'ISGlobal i de la Fundació IDIAPJGol i primer autor del treball, Jeroen de Bont, ha explicat que cada vegada es relacionen més les exposicions ambientals en àrees urbanes, com la contaminació de l'aire, els espais verds i l'entorn construït, amb possibles efectes en el creixement i l'obesitat infantil: "Aquests efectes podrien començar molt aviat, durant l'embaràs i els primers anys de vida."

Per a això, va partir d'una base de dades d'històries clíniques d'atenció primària a Catalunya, que incloïa 79.992 nens i nenes nascuts entre el 2011 i el 2012 en àrees urbanes i que van ser seguits fins als 5 anys. Els investigadors van estimar les corbes de creixement de l'IMC a partir de mesures repetides d'altura i pes, i van calcular diverses exposicions urbanes al voltant de les àrees censals on residien els nens: contaminació atmosfèrica –diòxid de nitrogen (NO2) i partícules en suspensió PM10 i PM2,5–, espais verds i entorn construït –densitat de població, connectivitat de carrers, usos del sòl i l'índex de transitabilitat–.

"Els nostres resultats indiquen que l'exposició urbana a nivells més alts de contaminació de l'aire i a més densitat de població pot estar associada amb un petit augment en l'IMC en nenes i nens fins als 5 anys, mentre que els espais verds i la combinació d'usos de sòl poden estar associats amb una petita disminució de l'IMC", ha resumit De Bont. Les associacions van ser més fortes durant els dos primers mesos de vida, "cosa que es podria explicar per un efecte de l'exposició durant l'embaràs que es mantindria en el temps", segons explica l'investigador.
Estudis previs assenyalen que la relació entre l'IMC i la contaminació atmosfèrica es podria explicar perquè aquesta última "podria afectar el creixement fetal per l'estrès oxidatiu i inflamació, entre d'altres, així com afectar el metabolisme basal en nadons, que podria augmentar el risc d'obesitat en induir resistència a la insulina i alteracions hormonals", ha detallat Martine Vrijheid, investigadora d'ISGlobal i coordinadora de l'estudi.

D'altra banda, la possible relació entre la reducció de l'IMC i l'exposició a espais verds es podria explicar perquè aquests "són una font valuosa d'activitat física per a la mare i el nen o nena, i, per tant, tenen el potencial efecte beneficiós en el desenvolupament tant del fetus com de l'infant petit", segons Vrijheid. També es podria explicar per una reducció dels nivells de contaminació de l'aire en àrees més verdes. Pel que fa a les característiques de l'entorn construït, la densitat de població podria estar associada amb un major creixement de l'IMC "pels nivells més alts de contaminació atmosfèrica i perquè, a Espanya, les àrees més poblades tenen més trànsit, cosa que pot donar la percepció de manca de seguretat entre les famílies, reduir els desplaçaments actius (a peu o en bicicleta) i augmentar l'obesitat infantil", ha suggerit Vrijheid.

L'edició 2015 de La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio va recaptar 9,4 milions d'euros, que van permetre sensibilitzar sobre la diabetis i l'obesitat i impulsar 34 projectes de recerca que, actualment, duen a terme 57 equips investigadors. Els resultats dels treballs es donaran a conèixer l'any 2021 en el marc d'un simposi organitzat per la Fundació La Marató de TV3.