Identifiquen una proteïna essencial en el creixement de tumors i l'aparició de la metàstasi

Científics de l'Institut de Recerca Biomèdica han demostrat que la proteïna p38 regula la formació de nous vasos sanguinis en tumors de colon, un procés essencial perquè el càncer s'alimenti, creixi i pugui generar metàstasi. El projecte ha rebut finançament de l'edició 2012 de La Marató

Estructura d'un vas sanguini. Raquel Batlle, IRB Barcelona

L'equip d'Ángel R. Nebreda (IRB Barcelona) publica un estudi a la revista Nature Communications sobre el paper de la proteïna p38 en el procés de formació de nous vasos sanguinis, anomenat angiogènesi, essencial perquè les cèl·lules tumorals puguin alimentar-se, créixer i generar metàstasi.

La investigació ha demostrat que l'activitat de la p38 és important en un tipus determinat de cèl·lules anomenades cèl·lules mare mesenquimals (CMM), que tenen una alta plasticitat i es poden localitzar al voltant dels vasos sanguinis. Les CMM contribueixen a diferents processos, com ara el desenvolupament tumoral, i aquest estudi demostra concretament la seva importància en la regulació de l'angiogènesi.

Fins ara, s'havien descrit funcions de la p38 en cèl·lules tumorals, però se'n sabia molt poc de com actuava aquesta proteïna en les CMM i, encara menys, durant el procés d'angiogènesi.

L'objectiu de l'estudi era precisament investigar el paper de la proteïna p38 en la formació de nous vasos sanguinis durant la tumorigènesi, especialment considerant la contribució de les CMM.

En aquest sentit, tal com explica Nebreda, investigador d'ICREA de l'IRB Barcelona, l'estudi demostra que la proteïna p38 reprimeix l'angiogènesi actuant específicament en les CMM. Utilitzant models genètics de ratolins, mostrem que la inhibició de la "p38 estimula la formació de nous vasos sanguinis tant en tumors, com durant la reparació del teixit malmès".

Les conclusions d'aquest estudi permeten aprofundir en el coneixement dels mecanismes que regulen la formació de nous vasos sanguinis, i podrien tenir implicacions terapèutiques, a l'hora d'optimitzar els tractaments de tumors amb quimioteràpia, així com en el tractament de malalties en les quals l'angiogènesi estigui compromesa.

"Esperem que el coneixement biològic generat en aquest treball es pugui aplicar en el futur per aconseguir teràpies més eficaces" conclou Raquel Batlle, investigadora postdoctoral de l'IRB Barcelona i primera autora de l'article.

L'estudi ha comptat amb el finançament de la Fundació La Marató de TV3, el Consell Europeu de Recerca, la Fundació Olga Torres, el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, i l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR).