Creat el primer model d'un malaltia ultrarara que causa parkinsonisme infantil en una recerca impulsada per La Marató
Un equip d'investigadores de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge, l'Institut de Recerca de Sant Joan de Déu, l'Institut de Recerca de Sant Pau i la UB han generat el primer model, basat en cèl·lules mare, de la Deficiència de la Tirosina Hidroxilassa (THD), una malaltia genètica ultrarara que afecta els infants. El projecte ha estat impulsat amb fons de La Marató 2019
El THD causa una disminució important de dopamina al cervell, un dels neurotransmissors més importants del sistema nerviós central, i sol afectar infants ocasionant parkinsonisme infantil. Alguns pacients milloren molt amb el tractament, però d'altres continuen amb símptomes greus de motilitat i discapacitat intel·lectual.
Amb el finançament de La Marató 2019, dedicada a les malalties minoritàries, un equip d'investigadores de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), l'Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD) i la UB han presentat un nou model, basat en cèl·lules mare humanes, que permet reproduir les característiques i la resposta al tractament dels pacients. Els resultats de l'estudi s'han presentat a la revista EMBO Molecular Medicine Journal.
El model creat reprodueix fidelment les característiques patològiques de la malaltia, i s'ha generat a partir de cèl·lules de la pell reprogramades en cèl·lules mare pluripotents, que posteriorment s'han diferenciat a neurones. "Proporciona una eina molt valuosa per investigar els mecanismes patogènics de la THD, així com per al desenvolupament de noves teràpies que millorin la gestió dels pacients. Fins i tot pot ajudar a la implantació de teràpies personalitzades, ja que no tots els pacients responen al tractament", explica la doctora Antonella Consiglio, cap de grup a l'IDIBELL, la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut i l'Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona, i una de les líders del projecte.
La doctora Alba Tristán Noguero, investigadora postdoctoral a l'Institut de Recerca de Sant Pau i al Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística de la Facultat de Biologia de la UB, explica que, tal com passa a nivell fisiològic, les neurones diferenciades a partir de cèl·lules mare dels pacients presenten nivells molt baixos de dopamina. A més, aquestes neurones mostren defectes morfològics que no s'havien aconseguit detectar amb altres aproximacions experimentals.
El model també aconsegueix reproduir la resposta al tractament que s'havia observat en pacients. El tractament amb dopamina només aconsegueix revertir els símptomes d'aquells pacients amb una THD lleu; en canvi, els pacients severs no responen al tractament i acaben desenvolupant afectacions cognitives.
Una de les observacions més esperançadores del treball és que, en el model que reprodueix la condició més severa de THD, l'administració primerenca de dopamina, quan les neurones encara s'estan diferenciant, sí que s'aconsegueix prevenir els defectes de la malaltia. Aquest resultat suggereix que el tractament podria funcionar en els pacients més severs si s'aplica durant el desenvolupament del cervell.
"Aquest és el primer model de THD capaç de reproduir les característiques dels pacients lleus i severs de manera diferencial i, a més, reprodueix la seva resposta diferent del tractament", apunta la doctora Àngels García Cazorla, cap de grup a l'IRSJD i de la Unitat de Malalties Neurometabòliques de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, colíder del projecte.
A més de la Fundació La Marató TV3, el projecte ha rebut també el suport de l'European Research Council (ERC), el Ministeri d'Economia i Competitivitat (MINECO), el Ministeri de Ciència i Innovació (MCIN), els Fons Next Generation (EU), l'Institut de Salut Carles III (ISCIII), el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), i l'Agència Estatal d'Investigació (AEI).
